L’Atlètic torna a guanyar en la visita a Granada

Després de l’empat en l’última jornada davant el Celta, es van avivar les esperances dels perseguidors de l’Atlètic a la Lliga davant la perspectiva de la primera ratxa de mals resultats dels de Simeone. Res més lluny de la realitat. L’Atlètic va reprendre el rumb de la victòria a Granada, tot i que va tornar a encaixar un gol per cinquè partit seguit i malgrat que es va veure empatant davant un valent Granada a un quart d’hora del final. 

L’equip de Simeone va demostrar una propensió al joc combinatiu impropi de la seva fama, amb molts minuts agradables a l’espectador i una ambició ofensiva esperançadora. Però la façana de l’edifici no pot lluir sense uns fonaments sòlids, i el pilar sobre el qual s’erigeix l’Atlètic continua sent la defensa.

El Granada va confiar a fer llarg el partit, castigat per les baixes i, tot i que sigui inconscientment, amb una part del cap posat ja en l’eliminatòria europea davant el Nàpols que arrenca dijous. Ho va aconseguir durant el primer temps, tot i que les ocasions ja eren blanc-i-vermelles i el partit tendia a victòria visitant. 

Atacs i gols

El segon període va començar amb una rematada de Luis Suárez al travesser, però la tornada a la línia defensiva de quatre integrants va permetre un creixement del Granada que va propiciar un intercanvi de cops en el qual l’Atlètic va tenir més espais que en tota la primera part. 

Va tenir més ocasions un esplèndid Luis Suárez, però el gol va arribar poc després de l’hora de partit gràcies a Marcos Llorente. L’antic mig centre que no va trobar el seu lloc al Madrid de Zidane s’ha convertit en un atacant determinant per a l’Atlètic d’un Simeone que el mou de posició a posició, però mai prescindeix del madrileny. 

Notícies relacionades

De golejada en golejada cap als quarts

Una Espanya èpica es torna a exhibir

No havia xutat a porta el Granada en més d’una hora de partit, però amb prou feines va deixar passar uns instants abans d’empatar el partit amb un xut de Yangel Herrera desviat. Van arribar llavors a l’imaginari col·lectiu blanc-i-vermell els fantasmes, de nou sense poder deixar la porteria a zero i davant la necessitat de fer un altre gol.  

De la mateixa forma que l’empat del Granada va arribar després d’un rebuig en la defensa rival, Koke va començar a manejar els atacs blanc-i-vermells i va arribar un xut erràtic de Correa que, després de rebotar al peu de Vallejo, es va convertir en el gol de la victòria.