Estrena en el Camp Nou amb golejada

Cinquanta anys són realment molts perquè un temple futbolístic tan important com el Camp Nou estigués sense entregar-se a la màgia del futbol femení. No va voler el Barcelona desaprofitar l’ocasió. Gairebé ni els va importar que les grades estiguessin buides, sense una ànima, sense un crit, sense un xiscle de recolzament i sense la possibilitat de festejar amb el públic els cinc gols que les jugadores blaugrana van marcar a l’Espanyol, cinc gols que van poder ser molts més si Montse Quesada no hagués sigut la millor jugadora entre les blanc-i-blaves per frenar l’ímpetu blaugrana i, sobretot, una golejada impressionant.

Les futbolistes del Barça van lluir una inscripció a la samarreta. Van recordar que feia 50 anys van jugar en un recinte idèntic. Però llavors, a diferència d’ara, era només un somni que un dia un grup de noies vestiria de blaugrana per convertir-se en el millor equip d’Espanya i en un dels grans d’Europa, un conjunt que viatja per la Lliga volant, sense tenir de vegades misericòrdia de les rivals i marcant una mitjana de sis gols per partit. El Camp Nou no els va venir gran. El Camp Nou no les va espantar, ni va provocar pànic, tot i que van tardar molt a trobar un buit, un espai per aconseguir el primer gol davant un Espanyol, que en tot el partit només va tenir una ocasió, una vegada tan sols per espantar Sandra Paños, que va tenir temps de sobres per contemplar les grades de l’estadi i fins i tot per somiar desperta que un dia no gaire llunyà, quan ja no hi hagi pandèmia, tornaran per sentir de prop tota la calor dels aficionats.

L’Espanyol, malgrat el 5-0, va jugar amb una tremenda serietat defensiva. Va instal·lar una espècie d’autobús imaginari al voltant de la seva portera i va deixar i va deixar que el Barça toqués la pilota, que es recreessin amb desenes i desenes de passades per malgastar, almenys en la primera part, una oportunitat rere una altra. Gairebé va ser un miracle que s’arribés al descans amb un sol gol.

Ja en la segona part l’Espanyol es va mostrar més cansat i el Barça no va deixar d’aclaparar una vegada i una altra la porteria periquita on, en ocasions, Montse Quesada es convertia en alguna cosa així com una espècie de paret de frontó per evitar que entressin més pilotes. Si Alexia Putellas va marcar el primer gol blaugrana, les seves companyes Marta Torrejón, Melanie Serrano, Lieke Martens i Mapi León van tancar el compte blaugrana en una estrena en el Camp Nou molt dolça per a les futbolistes de Lluís Cortes.

La fitxa del partit

5 – FC Barcelona: Sandra Paños; Marta Torrejón (Jennifer Hermoso, min. 55), Andrea Pereira, Mapi León, Melanie Serrano (Leila, min. 75); Patri Guijarro (Kheira Hamraoui, min. 75), Aitana Bonmatí (Oshoala, min. 65), Alexia Putellas, Mariona Caldentey, Ana-Maria Crnogorcevic i Caroline Graham Hansen (Martens, min. 65). 

0 – RCD Espanyol: Montse Quesada; Débora García, Marta Turmo (Xènia, min. 76), Paula Nicart, Manuela Vanegas (Sara Extremera, min. 53), Elba Vergés (Sr. Giménez, min. 76); Marianela Szymanovski (Letti, min. 62), Paola Soldevila; Maya Yamamoto, Anair Lomba (Brenda, min. 62); i Laura Fernández. 

Gols: 1-0, min. 45: Alexia Putellas. 2-0, min. 49: Marta Torrejón. 3-0, min. 54: Melanie. 4-0, min. 72: Martens. 5-0, min. 84: Crnogorcevic. 

Notícies relacionades

Vine a escalar i queda't a dormir

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

Àrbitre: Maria Eugenia Gil Soriano (Comitè gallec). Va mostrar cartolina groga a Vanegas (min. 24). 

Incidències: Partit de la catorzena jornada de la Lliga Iberdrola jugat al Camp Nou. Sense públic.