La llegenda de la renovació de Sergio Ramos i el Reial Madrid

Com les velles històries de bruixes i fantasmes, aquestes que espanten però mai arriben a fer-se realitat, les renovacions de Sergio Ramos amb el Reial Madrid són un ensurt constant per al madridisme, un estira-i-arronsa constant que amenaça de tibar la corda fins a fer-la trencar. Tot i que, com les bones llegendes, sembla impossible. Hi ha històries d’aparicions d’ofertes multimilionàries que mai es van concretar, fins a l’actual situació enquistada, amb versions contradictòries i rumors de fitxatges, malgrat l’aparent bona voluntat de les dues parts, i també de la tercera pota del banc, un Zidane posicionat públicament amb Ramos.   

Malgrat tota l’excepcionalitat que conforma el context de la renovació de Ramos, és inaudit que un dels millors defenses del món, el millor del Madrid amb diferència, no hagi renovat a menys de sis mesos del final del seu contracte. I des de l’entorn més pròxim a Sergio Ramos, a través de les xarxes socials del seu germà i agent René, és públic i notori el malestar per la situació. 

Negociar amb qui vulgui

Des de l’1 de gener, després de 16 temporades al Madrid, Sergio Ramos és lliure per negociar el seu contracte per a la temporada que ve amb qualsevol equip del món, tot i que la seva prioritat continua sent renovar pel Madrid. Això sí, la pretensió del central de 34 anys és firmar un nou contracte de dos anys, amb uns honoraris no inferiors als que percep actualment (prop de 12 milions d’euros després d’impostos).

Els cercles pròxims a Ramos proclamen sense objecció que el capità del Madrid i de la selecció no ha rebut cap oferta formal i concreta per ampliar el seu contracte, també que la persona més pròxima al president, José Ángel Sánchez, no està gaire per la feina de facilitar l’operació. 

Per la seva banda, des de les esferes d’influència de la directiva del Reial Madrid s’insinua que han ofert una renovació que no agrada a Sergio Ramos, o almenys no l’ha acceptat, condicionada per les estretors econòmiques que ha imposat la pandèmia del coronavirus.

Alternatives en defensa

Notícies relacionades

El macrofestival d'escalada Climbing Madrid celebra l'esperit de superació

L’Olympiacos arrasa per forçar el cinquè partit al Palau

A més, han començat a sonar amb molta força alternatives per a l’eix de la defensa. El primer, l’internacional del Vila-real de 23 anys Pau Torres, company de Ramos al mig de la defensa de la selecció i que, a l’estiu, costarà 50 milions d’euros a través de la clàusula de rescissió. 

L’altre nom, que porta setmanes apareixent, és l’austríac del Bayern Munic David Alaba, que acaba contracte a final de temporada i arribaria sense cost de traspàs, però amb una fitxa molt alta (per sobre dels 10 milions d’euros lliures d’impostos) als 28 anys, després d’haver sigut migcampista ofensiu a la selecció austríaca i lateral al Bayern. Ha trobat la maduresa futbolística com a defensa central, tot i que les seves millors qualitats estan molt allunyades de Ramos quant a capacitat estrictament defensiva i lideratge de la defensa.