L’hoquei a la sang: les germanes Serrahima campiones de Copa amb el Junior

La Mariona (22 anys) es troba actualment a València, en l’última concentració de la selecció espanyola d’aquest 2020 que tant ha complicat l’esport nacional. Les #RedSticks estan entrenant-se al mateix camp que va veure la Mariona anotar dos gols decisius per al seu equip a la final contra el Club de Campo. Com a treballadora que és la Mariona, no creu que hi hagi un talent innat per perforar la porteria. «Hi ha gent que diu que és un do però jo la veritat és que no ho crec, darrere de cada gol hi ha moltíssimes hores de treball», diu la letal davantera.

Test cada tres dies

Malgrat les complicacions que genera la pandèmia, aquelles hores continuen estant allà, sempre complint totes les normatives de seguretat. «Amb la selecció els partits es van suspendre durant molt temps i ara just estem tornant a competir. Ens fem test d’antígens cada tres dies, mengem per torns, sempre desinfectem tot el material..., seguim totes les normes per evitar contagis i continuar preparant-nos per als Jocs».

Mentre la Mariona està a prop d’entrar a l’equip olímpic a Tòquio 2021, la Berta (19 anys) i l’Anna (20 anys) tenen entre cella i cella el mundial sub-21. «És un somni que tenim jugar les tres en l’absoluta, però anem pas a pas. El desembre de l’any que ve tenim un mundial i treballarem per ser-hi» confessa l’Anna. Per a unes jugadores que porten tota la vida al seu club, però, l’èxit en aquesta Copa, amb l’escut al cor, ja les deixa sense paraules.

Alegria brutal

Fa molts anys que la Mariona, que va debutar amb el primer equip el 2013, voreja aquest èxit. Ara que finalment ho han aconseguit, continua mirant d’assimilar-ho. «És una cosa que perseguíem des de fa molt temps, a què hem dedicat temps i esforç. Quan ho aconsegueixes sents tantes coses alhora i tan diferents que costa molt d’explicar. Encara no som conscients del que hem aconseguit. Va ser com un moment d’alegria brutal, totes estàvem que no ens ho crèiem».

La Berta va aconseguir el premi de MVP de la final, amb una actuació excel·lent en l’eix de la defensa al costat de Gigi Oliva, escollida la millor jugadora del torneig. Com que el Junior un equip farcit d’internacionals, les més petites de les Serrahima tenen clars els avantatges. Segons l’Anna, «els entrenaments són un altre nivell amb les companyes que tenim. Tenir al costat dia rere dia estrelles del seu nivell et fa créixer tant esportivament com personalment». La Berta atorga gran part de l’èxit a què totes les jugadores han entès el seu rol. «Les que han tingut menys minuts els han aprofitat al màxim. Hem sigut un autèntic equip, per això hem guanyat».

La defensa del cognom

Notícies relacionades

La nova vida d’Andreu Fontàs al Banyoles: "Podent comptar amb ell, seria estúpid no fer-ho"

El Barça goleja el Badalona i acaricia el campionat

La Mariona, la Berta i l’Anna són les representants del cognom Serrahima en l’hoquei femení. Un cognom molt vinculat a l’esport i que elles llueixen amb honor a les samarretes. Expliquen que aquest entorn familiar les ajuda en el seu desenvolupament com a esportistes, ja que els seus familiars les entenen i sempre poden ajudar. Davant aquells que volen creure que el cognom ha sigut el seu passaport a l’èxit, l’Anna defensa que «som nosaltres les que hem arribat a la selecció, no els nostres avis», mentre que la Berta ho té clar: «Ningú ens ha regalat res a cap dels cinc germans».

Amb la seva capacitat per treballar i la seva passió per l’hoquei, a la Mariona, la Berta i l’Anna Serrahima els espera un futur brillant.