PAULA DAPENA | JUGADORA DEL VIAJES INTERRÍAS FF

«Per les víctimes de la violència masclista no es guarda silenci, però sí per Maradona»

«Espero que el meu gest serveixi d'exemple», diu la jove que no va homenatjar l'astre

«Per les víctimes de la violència masclista no es guarda silenci, però sí per Maradona»
Es llegeix en minuts

María Dios

Paula Dapena té 24 anys i es defineix com a feminista radical. El seu compromís amb la igualtat va portar aquesta noia, jugadora del Viajes InterRías FF, a donar l’esquena a Maradona en el camp de futbol mentre la comunitat esportiva plorava la seva mort. En lloc de guardar un minut de silenci abans de jugar contra el Deportivo a Abegondo, Dapena va decidir asseure’s d’esquena, en senyal de recolzament a les víctimes de la violència masclista.

–La seva imatge trencant el minut de silenci va sorprendre tota la societat, ¿també el seu equip?

–Des que es va saber la notícia de Maradona dimecres passat jo em vaig posicionar. Vaig dir que la seva mort havia sigut justícia poètica perquè va quadrar amb un 25-N. El meu equip era conscient del que penso sobre ell, però, tot i que sabien que jo no volia participar en l’homenatge, no s’ho esperaven. Pensaven que em faria enrere a l’hora de fer-ho.

–¿Quan va decidir que es plantava?

–Em vaig assabentar tres hores abans del partit que la Federació Espanyola havia tret un comunicat dient que calia guardar un minut de silenci per Maradona i em vaig dir «jo no el faré». En el moment de saltar al camp, les companyes i el cos tècnic estaven comentant-ho i els vaig dir que jo no el faria, que si calia em giraria i m’asseuria a terra. I així va ser.

–¿Per què era important per a vostè donar l’esquena a Maradona en el camp?

–Fa uns dies va ser el 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència de Gènere, i ell es mor. Per les víctimes no es guarda un minut de silenci, però sí per Maradona, algú que és reconegut tant pel que va fer dins com fora del camp i que, precisament, no és per estar-ne orgullós. Per això no li vaig rendir homenatge.

–L’opinió pública nacional i internacional es va fer ressò del seu gest, ¿s’esperava aquesta reacció?

–Gens ni mica. Vaig pensar que es quedaria entre els meus seguidors de les xarxes socials i que no en sortiria, a tot estirar que ho sabrien a Pontevedra. Però la notícia va donar la volta al món i vaig flipar bastant.

–¿Tornaria a fer-ho?

–Sí, sobretot per la quantitat de gent ofesa que hi ha. Que hi hagi tanta gent ofesa significa que s’està fent bé. I també per tots els missatges de recolzament i suport que tinc de les companyes, lluitant i contestant les amenaces i insults a les xarxes socials.

–El gest ha sigut molt criticat a les xarxes socials, i ha arribat a despertar odi en plataformes com Twitter.

–Sí, la veritat és que a mi no em va semblar una falta de respecte. Podria haver tallat el minut de silenci cridant, però només em vaig girar i em vaig asseure perquè es veiés que no hi estic d’acord, però vaig permetre que se li rendís homenatge. Que se’m critiqui a mi per no estar d’acord amb el gest, d’acord, però no que ho facin a companyes per donar-me suport a les xarxes. Han rebut amenaces de mort, no és una tonteria.

–Es defineix com a feminista radical però com a jugadora, ¿creu que li queda molt per avançar al futbol en matèria d’igualtat?

–Òbviament s’han fet passos i cada vegada es reconeix més el futbol femení, però queda molt per aconseguir. S’ha vist que es defensa una persona com Maradona només per ser un bon futbolista, i és una cosa que no es pot permetre. Espero que el meu gest serveixi d’exemple per a altres persones.

Amenaces de mort

Et pot interesar

Quan Paula Dapena va decidir girar-se, asseure’s i trencar l’alineació per no guardar un minut de silenci per la mort de Maradona no va pensar que el seu gest tindria tanta repercussió. La seva espontània seguda, que perseguia conscienciar del passat fosc en matèria de violència de gènere del reconegut futbolista, va aconseguir el seu propòsit: obrir debat.

Des que la imatge es va fer viral, les entrevistes en mitjans de comunicació nacionals i internacionals no l’han deixat ni respirar però, tot i que el recolzament, segons reconeix, ha sigut immens, també ho han sigut les crítiques. Burles, insults i fins i tot amenaces de mort han omplert els seus perfils a les xarxes socials com Instagram o Twitter, per això la jugadora s’ha vist obligada a tancar els seus comptes al públic.