Una esquela per donar les gràcies a Messi: així és el gallec que 'menjava' diàriament amb el crac

En temps en què el planeta futbol es debat sobre qui es pot asseure a la taula de Messi, era l’astre argentí el que estava convidat cada dia a compartir estovalles amb la família de Juan José Mariño Padín. I és que així era ell. Una persona que va posar un pòster del «millor jugador del món» a la seva cuina per alimentar cada dia la seva devoció futbolística i, de passada, rendir homenatge al que contribuïa fermament a la seva felicitat enmig d’una malaltia que va acabar per vèncer-lo.

La seva passió pel FC Barcelona i per Messi en particular el va portar a compartir portades i minuts amb el seu ídol, precisament el dia que la seva vida es va apagar. De manera còmplice amb la seva dona, María Teresa, va voler que a la seva esquela, amb el consentiment dels seus fills, quedés plasmat el seu agraïment etern al geni nascut a Rosario amb una frase que resumeix la seva admiració: «Natural de Vilaxoán e moi agradecido a Leo Messi por facelo desfrutar durante os seus derradeiros anos de vida».

Així era Juan José. Una persona de les que assaboria el futbol i que el dibuixava amb una destacada habilitat per a la tertúlia i la sornegueria. Algú que va començar a mostrar la seva preferència pel blaugrana en la seva infància, que va disfrutar i va patir a parts iguals amb els vaivens culers i a qui l’arribada de Johan Cruyff en la seva etapa de jugador al Camp Nou li va suposar un idil·li futbolístic de joventut que després trobaria en Messi la certificació de la veritable idolatria.

Com no podia ser de cap altra manera, el futbol va ser el seu esport de capçalera a l’hora de jugar. No va destacar per tenir grans dots i potser per això el va portar a valorar encara més la facilitat de Leo Messi per marcar les diferències sobre el terreny de joc. Però fins i tot molt abans que Messi arribés al món, Juan José s’escarrassava que els nens poguessin disfrutar del plaer de practicar futbol. Ell va ser un dels que més fort va apostar per la creació de les categories de base al San Martín del seu Vilaxoán estimat. També va ser un participant assidu en competicions d’aficionats, ja fossin de futbol sala o de futbol. Jugava de davanter i d’allà la seva debilitat pels grans que ocupaven aquesta posició, sobretot si vestien de blaugrana, però també per un que li prova el celeste i que respon al nom de Iago Aspas.

Amb els seus fills Xoán i Roi, sempre que el FC Barcelona s’acostava a Galícia no dubtava a acudir als seus partits. Va disfrutar al màxim amb els equips de Guardiola i fins i tot va poder veure l’equip estimat al Camp Nou en un partit de Champions League acompanyat de la seva família. Eren moments de felicitat per a ell enmig d’una malaltia que va enfrontar amb el futbol com un dels seus recolzaments i amb Messi com a referent absolut. Explica el seu fill Xoán com «ho tenia superestudiat. Sabia ja si jugaria bé o malament amb veure’l escalfar-se. Veia tots els seus partits i els disfrutava moltíssim. També els de l’Argentina. Li encantava veure futbol, però amb Messi era una debilitat especial».

Notícies relacionades

La bomba de Messi: suplència i doblet

Les jugadores del Barça es posen elles mateixes les medalles

Futboler nat, també tenia en el Pontevedra una altra de les seves debilitats. Un club del qual va ser soci tota la vida i del qual va rebre la seva última samarreta, la del retornat Charles, regalada per la seva família el 2 de novembre, dia en què va celebrar el seu 64è aniversari.

Segur que l’haurà agafat de sorpresa tot l’enrenou que ha causat el seu sincer comiat. Ha sigut la seva família la que ha fet front a la voluntat de Juan José amb l’orgull de veure com l’agraïment del seu pare s’ha fet sentir i segur que ha arribat al mateix coneixement de Leo Messi, al qual, a partir d’ara, Vilaxoán no li sonarà estrany gràcies a un ambaixador d’excepció com Juan José.