El rugbi femení anglès ja viu del seu esport

Hi ha certs costums britànics que irriten la resta d’europeus. Són peculiaritats que els diferencien d’altres països i els dona aquest punt de ‘rara avis’ sofisticats, moltes vegades incompresos. Conduir per la dreta, emmoquetar qualsevol racó de les seves cases o beure quantitats industrials de te a tota hora sota qualsevol pretext en són alguns exemples. No obstant, hi ha una cosa per la qual els anglesos són envejats sanament per tots els puristes de l’esport noble. El rugbi a Anglaterra és activitat de culte. Es respecta, es cuida i, afortunadament, es lluita perquè no hi hagi tanta bretxa entre gèneres.

Sense anar gaire lluny, des del gener del 2019 les millors 28 jugadores de la selecció femenina de rugbi tenen contractes a temps complet d’unes 27.000 lliures anuals (uns 30.000 euros). Sense ser sous astronòmics, les ‘red roses’ (com se les coneix en el rugbi de seleccions) es poden permetre viure del seu esport. El que hauria de ser una cosa relativament normal és tristament un privilegi inusual. La selecció anglesa de rugbi femení és l’única del món que està professionalitzada.

Inversió i patrocinis

Seguint la referència del combinat nacional, la competició de clubs anglesa està deixant de ser amateur. La Premier 15s va néixer el 2017 amb l’objectiu d’agrupar els 10 millors equips femenins del país. La Rugbi Football Union va destinar uns 2,4 milions de lliures (uns 2,7 milions d’euros) per professionalitzar la categoria durant tres anys. Això equivalia a 80.000 lliures anuals (uns 90.000 euros) per a cada equip. No són quantitats per tirar coets, però era un primer pas. A més, la competició va tenir el patrocini de Tyrrells, una coneguda marca britànica de patates xips.

No obstant, amb la cancel·lació de la Lliga la temporada passada a causa del coronavirus, l’empresa va decidir no renovar el patrocini. La Premier 15s corria seriós perill. Afortunadament, a principis d’octubre la Rugbi Football Union va anunciar un acord esperançador amb Allianz, l’empresa d’assegurances alemanya.

Lluny encara del professionalisme, el millor equip i guanyador de les dues primeres temporades de la competició, el Saracens Women, ofereix contractes d’unes 12.000 lliures anuals (uns 13.500 euros) a les seves millors jugadores i un ingrés extra per partit d’unes 200 lliures. Així mateix, la majoria d’equips pot incorporar algunes jugadores joves d’altres països, que aprofiten l’experiència per formar-se en universitats del Regne Unit.

Les audiències creixen

Les xifres d’assistència als estadis també són ressaltables i segueixen en augment. El març del 2019, un Harlequins Ladies – Gloucester Hartpury va ser seguit en directe per 4.837 espectadors.

Notícies relacionades

El macrofestival d'escalada Climbing Madrid celebra l'esperit de superació

L’Olympiacos arrasa per forçar el cinquè partit al Palau

Fins ara, només un partit de cada jornada de la Premier 15s es retransmetia en directe per la web de Rugbi Football Union. Malgrat la poca visibilitat i la poca publicitat de les trobades, l’audiència combinada de tots els partits de la temporada passada va arribar gairebé al mig milió de visualitzacions. És per això que els equips somien fer el salt a la televisió. Rocky Clark, una de les millors jugadores angleses dels últims anys, fantasiejava amb aquesta possibilitat en una entrevista a ‘Telegraph Sport’: «Seria un somni que la Premier 15s es retransmetés per la televisió. Almenys que apareguessin les millors jugades. [...] Seria èpic.»

Mentre la majoria de les competicions d’esports minoritaris pateixen per subsistir a causa del coronavirus, el rugbi femení, encara amb contratemps i revessos, continua en auge a Anglaterra. Tot i que semblin mals temps per a les melés (per allò de respectar la distància social), jugadores, equips, organismes i patrocinadors van exitosament units.