Mor Jordi Llopart, primer medallista olímpic de la història de l'atletisme espanyol

L'atleta del Prat, de 68 anys, va tenir un infart cardiorespiratori del qual ja no s'ha recuperat

Mor Jordi Llopart, primer medallista olímpic de la història de l'atletisme espanyol

ANTONI CAMPANA

4
Es llegeix en minuts
Albert Guasch

Jordi Llopart ha mort finalment aquest dimecres als 68 anys. El primer medallista de la història de l’atletisme en uns Jocs Olímpics amb una plata a  Moscou 1980 en marxa ha mort a les 16.45 d’avui a l’hospital Can Ruti, on s’ha procedit a l’extracció dels òrgans vitals del seu cos, tal com constava en el seu testament. Amb el seu adeu l’atletisme espanyol perd un referent incontestable.

Malgrat que la seva mort va ser anunciada prematurament ahir dimarts, no ha sigut fins a aquesta tarda que Llopart ha mort. Diumenge va patir una aturada cardiorespiratòria i, malgrat que es va fer tot el possible per aconseguir la seva recuperació, va entrar en un coma irreversible que s’ha allargat fins a aquest dimecres a la tarda.

Els detalls del seu funeral encara no s’han donat conèixer, però se sap que es realitzarà a Canet de Mar, que és on va viure els últims anys i d’on era la seva mare. Llopart, un pioner de la marxa, que va popularitzar junt amb Josep Marín, també del Prat de Llobregat, una especialitat que fins aleshores era desconeguda, es va convertir en una icona de l’atletisme espanyol amb els seus èxits internacionals.  

Preparar el camí

Quan ahir va córrer la notícia de la seva mort, l’impacte va ser immediat en l’atletisme espanyol, mitigat al desmentir-se la informació. Però les reaccions creixeran ara amb l’oficialitat en record d’un atleta singular. El marxador Diego García, subcampió d’Europa de 20 km marxa, afirma a les xarxes socials que «amb Jordi Llopart va començar tot». «Si avui alguns ens podem dedicar a això és, en gran manera, perquè Jordi va preparar el camí de la marxa espanyola».

Llopart va néixer el 5 de maig del 1952 al Prat de Llobregat (Barcelona). Va competir en tres edicions dels Jocs Olímpics: Moscou 80, los Angeles 84 i Seül 88. Era, a més, assistent tècnic sanitari (1970-74), diplomat en Turisme i va cursar estudis d’oficial d’Arts Gràfiques. Va treballar com a auxiliar administratiu al negociat d’Hisenda de l’Ajuntament de Prat de Llobregat (1976-83), en el qual va estar en excedència durant la seva etapa dedicada a l’atletisme.

«Sempre seràs llegenda»

En un comunicat de la Federació Espanyola d’Atletisme d’ahir es va recordar amb sentiment la seva figura. «Fa 40 anys, vam plorar d’alegria. Per primera vegada, gràcies a tu, pugem a un podi olímpic. Avui plorem de tristesa. DEP, Jordi Llopart. Sempre seràs llegenda de l’atletisme espanyol», va indicar la RFEA en un comunicat.

Sempre va militar en el Grup Cultural Esportiu La Seda i el seu entrenador va ser el seu pare, Moisés Llopart, exceptuant les dues etapes en què el va dirigir a Mèxic el polonès Jerzy Hausleberg. Va començar a practicar atletisme el 1965, al principi en proves de cros.

Campió repetidament

El 1976 es va proclamar per primera vegada campió d’Espanya en la prova dels 20 km en pista i dos anys després es va anotar el seu primer títol nacional dels 50 km, que va revalidar en les edicions dels anys 1979, 1981, 1985, 1986, 1989 1990 i 1991.

Llopart, el 1980.

A la cita de Moscou el 1980 va aconseguir la plata en els 50 km marxa. Era la primera vegada que un atleta espanyol pujava al podi en una cita olímpica. A Los Angeles 84 va ser setè, i a Sëul 88, tretzè.

També va participar en tres Mundials, sempre en els 50 km marxa. Va ser en els d’Helsinki 83, Roma 87 i Tòquio 91, amb discrets resultats.

Va intervenir en quatre Campionats d’Europa, entre el 1978 i el 1990, i va aconseguir l’or el 2 de setembre del 1978 a Praga –primera medalla d’or d’un atleta espanyol–, el sisè lloc a Atenas 82 i el novè en els de Stuttgart 86. A més, va disputar tretze Copes del Món (1973-91)

Es va retirar de la competició després de la quarta posició en el Campionat d’Espanya de marxa, el març del 1992 a Badalona, amb el qual es va quedar fora de l’equip olímpic per a Barcelona 92.

Carrera d’entrenador

Va començar llavors la seva etapa com a entrenador, en la qual va tenir com a pupils Daniel Plaza –campió olímpic a Barcelona 92–, Basilio Labrador, Jesús Angel García Bragado –campió del món 1993 i subcampió el 1997 i el 2001–, Teresa Linares, la polonesa nacionalitzada espanyola Beata Betlej i diversos marxadors japonesos.

Notícies relacionades

A més, va ser president de l’Associació Catalana d’Esportistes contra la Droga i des del gener del 1993 assessor de la Federació Espanyola en la categoria de marxa, organització en la qual va ser seleccionador nacional femení en els 90.

Estava casat en segones núpcies amb l’exmarxadora lituana Sonata Milusaiskaite, que també va entrenar i amb la qual ha tingut dues filles (Karina i Victoria). El desembre del 1979 s’havia casat amb María del Carmen, amb la qual va tenir dues filles.