AIRE FRESC EN EL CAMPIONAT

La bonica aventura de la Reial Societat

L'equip donostiarra mana en la Lliga amb un futbol atractiu i una valenta aposta pel planter

Alguacil pilota els bascos, que no eren líders des de fa 17 anys i tenen pendent la final de Copa

rpaniagua55806673 san sebasti n  08 11 2020   el jugador de la real sociedad m201110162548

rpaniagua55806673 san sebasti n 08 11 2020 el jugador de la real sociedad m201110162548 / Javier Etxezarreta

3
Es llegeix en minuts
Raúl Paniagua
Raúl Paniagua

Periodista

ver +

En una Lliga estranya marcada pel discret nivell del Barça i el Madrid s’ha obert un camí per a les possibles sorpreses. És evident que el campionat és llarg i les cases d’apostes, per exemple, continuen situant els dos grans com a principals favorits per al títol, però hi ha la sensació que alguna cosa pot canviar.

Mirar la taula i veure la Reial Societat a dalt de tot després de nou jornades suposa una alenda d’aire fresc. ¿Podrà el club donostiarra mantenir les seves excel·lents prestacions d’aquest primer quart de Lliga? El temps ho dirà. L’únic inqüestionable és que el liderat no és una casualitat, és el premi a una feina ben feta, un futbol atractiu i una valenta aposta pel planter.

El record del 2003

La Reial veu tots els seus rivals pel retrovisor per primera vegada 17 anys després. Suma 20 punts en nou partits. Va patir la seva única derrota el 29 de setembre davant el València. Aquesta badada entre setmana va donar pas a una ratxa estel·lar de cinc triomfs amb més d’una exhibició inclosa.

Només l’Atlètic, situat a tres punts amb dos partits menys, podria discutir-li un liderat que no es produïa a Anoeta des de la jornada 36 de la temporada 2002-03. Llavors acariciava el títol amb un punt d’avantatge sobre el Madrid, però al final es va escapar la glòria. Aquella Reial de KarpinDe Pedro, Nihat i Kovacevic també va comandar el campionat en el primer tram i va saber mantenir la regularitat. És el repte que té ara per endavant.

L’orquestra d’Alguacil

Imanol Alguacil (Orio, Guipuzcoa, 49 anys) és l’arquitecte de l’èxit donostiarra. Després d’una gran feina en el filial va arribar a la banqueta del primer equip en l’equador de la temporada 2018-19. La Reial ocupava el 15è lloc, ara és líder. L’equip ja va exhibir una formidable imatge en el curs passat, en el qual va arribar a ocupar llocs de Champions. La Copa va passar factura a la Lliga, però es va salvar la classificació europea i encara queda pendent aquesta esperadíssima final contra l’Athletic.

Alguacil dona instruccions als seus jugadors durant el partit davant el Granada / Afp

Amb el tècnic basc la Reial ha recuperat els valors que van fer que fos campiona el 1981 i el 1982, les seves dues úniques Lliga. Aquell equip comandat pels Arconada, Górriz, Zamora, Perico Alonso, López Ufarte i Satrústegui ha donat pas a una altra generació de la casa ben completada per encertats fitxatges.

«Amb molts dels nanos anava no fa gaire per Segona B. És una passada el que estem vivint», diu Alguacil.

El director esportiu Roberto Olabe va encertar de ple amb Odegaard, recuperat aquest any pel Madrid  i reemplaçat per David Silva, que s’ha acoblat de meravella al sistema d’Alguacil, una orquestra en la qual tots sumen. Destaquen els internacionals Mikel Merino i Oyarzabal, però també veterans com Monreal i el mateix Silva, juntament amb joves com Zubimendi, Zubeldia i Gorosabel, ara lesionat.

El Leeds va pagar 20 milions pel central Diego Llorente, un altre dels favorits de Luis Enrique, però la Reial no es va immutar. Convenç en defensa i s’exalta en atac, amb 20 gols en nou partits, el club més realitzador de la Lliga. Portu i Oyarzabal són dos punyals, mentre Willian José i Isak es reparteixen el protagonisme com a ariets.

«Ambició bàrbara»

«Aquest equip és candidat a lluitar el següent partit. És així. Som on som per mèrits propis. Tenim una ambició bàrbara, però això no és fàcil», afirma Alguacil. La felicitat arriba una dècada després de la tornada a Primera, que va tenir lloc el 2010 després de tres temporades a l’infern de Segona, un període gris que tampoc s’oblida.

Notícies relacionades

Amb més de dos gols per xoc, la Reial ofereix el futbol més vistós del campionat. No importa el rival, sempre juga per guanyar. «Crec que se li està donant molt valor al que estem fent, però potser més fora que aquí. És complicat mantenir aquest nivell tant temps, però ho intentarem», afegeix el tècnic, feliç per ajuntar l’onze fins a set jugadors del planter.

«Amb molts anava no fa gaire pels camps de Segona B. És una alegria immensa. Potser els nanos estan cansats de veure la meva cara, però és una passada que estiguem vivint això ara», conclou orgullós. Ningú com Alguacil representa el sentiment d’una Reial que vol completar la seva bonica aventura.