Jordi Mboula i Sergio Gómez: pas enrere per agafar impuls

En la seva tornada a Primera fa poc menys d’un mes, l’Osca va comptar amb dos jufadors del planter del Barça, Sergio Gómez i Jordi Mboula, cedits a El Alcoraz pel Borussia de Dortmund i el Mònaco, que a l’Aragó han recuperat el somriure. «Estava fotut quan vaig arribar. Venia de dos anys de lesions i imprevistos. I d’una operació. Estava gairebé coix. I sento que a l’Osca m’he aixecat. Que m’he tornat a posar dempeus. He recuperat les sensacions. He tornat a sentir-me com abans. Ha sigut un respir. Un alliberament», comença un Mboula (Ametlla del Vallès, 1999) que va recalar a l’Osca al gener, després d’iniciar el curs en el Cercle Brugge belga.

 El quadro aragonès es va aixecar després de caure a terra, i el mateix ha fet Mboula. «Psicològicament, m’ha anat increïblement bé. He sigut molt feliç, i he madurat i he après molt», prossegueix el talentós atacant català; que fa ja tres anys que va posar fi a una prometedora etapa de gairebé una dècada a la Masia.

Mboula es va acomiadar del Barça el 2017 per fitxar pel Mònaco  a canvi de tres milions d’euros. «El Barça és un dels millors clubs del món, o el millor, i és molt difícil tenir minuts al primer equip. No em penedeixo d’haver marxat. En absolut. Qui sap on seria si m’hagués quedat aquí. Però el que sí que sé és que estic molt orgullós de tot el que he aconseguit, dels passos que he fet i d’haver complert ja alguns dels meus somnis», afegeix, després de reclamar oportunitats «per als que pugen des de baix», un Mboula que fins ara ha jugat 10 partits amb el Mònaco a la Ligue 1 i un més a la Champions.

Camí per endavant

Una greu lesió va frenar la seva entrada al primer equip monegasc, però, ara, l’atacant afronta el futur amb optimisme. I amb la il·lusió de continuar reivindicant-se i de mostrar tot el seu talent. «Això és molt llarg i la roda no para mai de girar. Només tinc 21 anys, i tinc moltíssim camí per endavant. Vull continuar mirant cap amunt», conclou Mboula, que va contribuir a l’ascens de l’Osca jugant en nou partits.

Gómez (Badalona, 2001), per la seva banda, ha jugat 37 partits en la que ha sigut la seva primera temporada sencera en el futbol professional. «Vaig anar a l’Osca a la recerca de minuts, oportunitats i experiència, i tot ha anat perfecte. Estic orgullós del treball fet, ja que és molt difícil tornar a Primera just després de baixar. I l’ascens ens revaloritza a tots», assenteix l’atacant català, que era considerat una de les grans perles de la Masia per la qualitat que atresora al peu esquerre.

Notícies relacionades

Vine a escalar i apunta’t a competir: s’obre el termini d’inscripcions

Nadal esclafa el jove Blanch i es regala un dia més a Madrid

Gómez va recalar al Dortmund a canvi de tres milions el gener del 2018, just després de proclamar-se subcampió del món sub-17 i de ser el segon millor futbolista de l’esmentat torneig, només superat per Phil Foden (Manchester City). «No he jugat gaire amb el Borussia. Encara. Però no em penedeixo de la decisió. Al contrari. Perquè és un club ambiciós que aposta molt pels joves. Tant de bo pugui triomfar allà. Aquest és el meu objectiu», afegeix Gómez, que confia que la gran campanya que ha fet a El Alcoraz li serveixi per guanyar-se un buit al primer equip del Borussia, amb el qual té contracte fins al 30 de juny del 2021 i amb el qual fins i tot ha disputat tres partits.

I, convençut, Gómez, nominat al Golden Boy juntament amb Ansu Fati i Juan Miranda i els exblaugrana Èric García, Abel Ruiz i Take Kubo, conclou: «Quan ets jove de vegades convé fer un pas enrere per agafar impuls. Per fer dos passos cap endavant. L’important no és ser el primer. És arribar».