DOS COMIATS IL·LUSTRES

Adeu amb honors per a Cazorla i Bruno al Vila-real

L'asturià jugarà a l'Al Sadd de Xavi a Qatar mentre que el castellonenc es retira després d'un calvari de lesions

La marxa dels dos pesos pesants donarà pas a un nou cicle del club groguet, i Emery pot arribar a la banqueta

Adeu amb honors per a Cazorla i Bruno al Vila-real

Rodrigo Jimenez

2
Es llegeix en minuts
Nacho Herrero

Llegendes groguetes. Així va definir el Vila-real Santi Cazorla i Bruno Soriano per anunciar que el de l’Eibar, aquest diumenge, serà l’últim partit de tots dos amb el club, en el cas del primer perquè se’n va a jugar a l’Al Sadd de Qatar a les ordres de Xavi Hernández i en el del segon perquè es retira després d’haver viscut un calvari de tres anys per una estranya lesió al genoll esquerre. Tot i que obligadament íntim per les mesures contra el coronavirus, tindran el seu homenatge.

No n’hi ha per menys. Amb 35 anys, Bruno penjarà les botes després de catorze campanyes al club i ho farà com a capità i com el jugador que més vegades (323) ha defensat la samarreta. «Per mi el Vila-real és la meva vida i ho serà sempre. M’agradaria seguir aquí tota la vida però tot són etapes, tot s’acaba», va apuntar.

Un infern d’operacions

En el seu millor moment, quan havia arribat a la selecció, el que havia de ser una operació rutinària, a l’acabar-se la temporada 2016-17, es va convertir en un infern d’operacions i de recuperacions que mai acabaven de funcionar. Finalment, gairebé tres anys després, durant aquesta desescalada, va poder tornar a jugar però les seves sensacions no han sigut bones i, després de guanyar formalment la batalla a la lesió, ha decidit retirar-se.

També una estranya lesió va marcar la carrera de Cazorla, quan s’havia consolidat en l’elit europea de la mà de l’Arsenal després d’haver-se format al club groguet. «Quan tènia 18 anys, el Vila-real va apostar per mi, per un noi d’Oviedo de 18 anys que pràcticament no coneixia ningú», va recordar. 

L’octubre de 2016 va entrar al quiròfan per dolors al tendó d’Aquil·les i va acabar unes altres set vegades a la taula d’operacions. A l’estiu del 2018, sense haver tornat a jugar amb els ‘gunners’, ho va tornar a provar al Vila-real. ‘Torna la màgia’, va dir llavors el club després d’acordar la seva tornada. Així ha sigut, tant, que fins i tot va tornar a vestir la samarreta de la selecció. Però amb 35 anys, Cazorla ha volgut fer un pas a un costat per jugar una lliga menor i multiplicar, sembla que per quatre, els seus ingressos.

El dilema Emery

Notícies relacionades

La campanya vinent, el Vila-real tornarà a tenir l’exigència de jugar a Europa, un èxit que, paradoxalment, pot arribar acompanyat d’un canvi a la banqueta. Tal com va avançar el diari ‘As’, abans de l’aturada per la pandèmia i davant la irregular trajectòria de l’equip, els seus dirigents van contactar amb Unai Emery de cara a un projecte a mitjà termini.

Ningú esperava la reacció que ha tingut el Vila-real durant la desescalada encara amb Javi Calleja a la banqueta i ara el president Fernando Roig ha de decidir si comença un nou cicle.

Temes:

Vila-real CF