08 d’ag 2020

Anar al contingut

El Barça, entre 'Memento' i 'Origen'

Els culers continuen anhelant viure en el somni etern de fa 10 anys, conscients que oblidaran aviat partits com el de Valladolid

Roger Pascual

Kike Perez of Real Valladolid and Marc-Andre Ter Stegen of FC Barcelona fight for the ball during the spanish league, La Liga, football match played between Real Valladolid and FC Barcelona at Jose Zorrilla Stadium on July 11, 2020 in Valladolid, Spain.

Kike Perez of Real Valladolid and Marc-Andre Ter Stegen of FC Barcelona fight for the ball during the spanish league, La Liga, football match played between Real Valladolid and FC Barcelona at Jose Zorrilla Stadium on July 11, 2020 in Valladolid, Spain. / Irina R. H. / AFP7 / Europa Pres (Irina R. H. / AFP7 / Europa Pres)

El futbol, com la vida, es viu dues vegades: en el moment i en el record. Com a ’Origen’, molts culers preferirien viure en un somni etern del passat idealitzat, conscients que, com a ‘Memento’, hauran oblidat ràpidament partits tan foscos com el d’aquest dissabte a Zorrilla, del qual amb prou feines quedaran per al record el resultat i les mans miraculoses de Marc-André ter Stegen.

Hi ha qui encara recorda la temporada de Ronaldo al Camp Nou com la cosa més gran que hagi vist al Camp Nou abans de la irrupció de l’extraterrestre Messi i hagi intentat esborrar per la seva memòria el passat madridista de l’actual president del Valladolid. Fa 21 anys, en terreny val·lisoletà, un jove i talentós baixet, de 18 anys i anomenat Xavi Hernández, va salvar el cap de Louis van Gaal. El desè aniversari del Mundial va fer ahir inevitables les evocacions nostàlgiques d’aquest Barça de Guardiola, que va ser la base de la conquesta de Sud-àfrica. Xavi ja fa temps que no és (tot i que molts sospiren tornar-lo a veure aviat) en un vestuari del Camp Nou, en què només queden dos campions del món, Piqué i Busquets, i Messi i només traces d’aquell estil dominador. 

Riqui Puig tenia 10 anys quan Andrés Iniesta va marcar a Johannesburg. A través ddel record hi ha qui vol veure-hi el successor del manxec mentre que d’altres el veuen més seguint els passos d’Iván de la Peña. El temps dirà si la seva trajectòria s’assembla més a la del primer o a la del segon. De moment, en l’horeta de joc que va disposar va tornar a demostrar ser un futbolista diferent i que, no només es troba cada vegada més consolidat en el joc de l’equip, sinó que de les seves botes emergeixen els moments de més creativitat en aquest temps d’ocàs. Moments grisos en què l’aficionat culer es debat entre l’embafament, la desesperació, la nostàlgia i el desig gairebé irracional de veure brots verds per petits que siguin.

Clarobscurs

En el joc dels clarobscurs, la llum de Riqui va contrastar altre cop amb la foscor d’Antoine Griezmann. El davanter francès segueix lluny del record d’aquell davanter de l’Atlètic que volia menjar a la taula de Cristiano Ronaldo i Messi. Després del raig d’esperança del partit de Vila-real, a Valladolid va tornar a ser una ombra del seu record. Va marxar a la banqueta al descans després de les dues pífies del primer quart d’hora que van precedir el gol d’Arturo Vidal, que va arribar després d’una bona combinació col·lectiva que va evocar el joc combinatiu que va conquistar el món fa 10 anys. El drama és que, una vegada més, el millor va tornar a ser el que juga amb les mans (tot i que tingui millor toc amb els peus que molts): un Ter Stegen que va tornar a posar-se el vestit de salvador.