Retrobament entre Iniesta i Casillas: «Quatre anys sense veure'ns, ¿no?»

«Quatre anys sense veure’ns, ¿oi?», pregunta Iker a Andrés mentre aquest rastreja en la seva memòria. Però no fa falta ni que li respongui. «Sí, des que Lopetegui em va xutar després de l’Eurocopa i em va dir: ¡Fins després! ha, ha ha,» recorda espontàniament l’excapità del Madrid arrencant un somriure còmplice a l’exblaugrana. Vicente del Bosque el va asseure en aquella Eurocopa de França 2016 i després Lopetegui, el seu successor, ja no va comptar mai més amb ell.

Reunits tots dos per participar en el documental ‘Los secretos de La Roja’, una idea original de Sports & Life produïda per Rakuten TV, la plataforma que l’estrena avui gratuïtament, i el grupo Secuoya. «¡Per tu no passa el temps! ¡Estàs igual que sempre!», diu Iker a Andrés. «¿En tens 35? Hostimeta, noi. Passa el temps volant. ¡10 anys ja!», afegeix després l’excapità de la selecció espanyola.

Sí, fa quatre anys que no es veuen, però, de sobte, és com si estiguessin una altra vegada a Sud-àfrica, el territori on van conquerir fa una dècada el títol de campions del món. Iker i Andrés, símbols de Madrid i Barça, xerren sobre el futbol. I, especialment, sobre el que van viure durant un mes i mig en un tumultuós viatge que va arrencar amb la derrota davant Suïssa i va acabar amb Robben maleint per a tota la seva vida l’estrella de Casillas. I el futbol descobrint que Iniesta tenia un amic, era Jarque, amb qui compartir el seu tresor més gran.

«¡Per tu no passa el temps! ¡Estàs igual que sempre» (Casillas a Iniesta)

En el documental, dirigit per Eulogio Romero, es passa de Los Palacios, el bressol de Jesús o Jesusito Navas, a Sevilla, la casa de Marchena, fins a acabar indagant en les històries infantils que tenien lloc a Tuilla. No feia falta anar-se’n a Astúries perquè David Villa, el màxim golejador, esgotava llavors els seus dies finals de jugador a Kobe, al costat d’Iniesta. I acompanyat per Mel, el pare miner que doblava el torn de treball per no deixar mai sol el seu fill.

De Los Palacios a Doha

Los Palacios, Sevilla, Kobe, Tuilla i  Londres... La capital anglesa en la qual habita Pedro, aquest davanter ara del Chelsea que es va inventar Guardiola a Tercera Divisió abans de ser titular a la final d’un Mundial, rememora aquells partits a les platges de Tenerife posant unes xancletes d’aigua com a porteries.

«Després d’allò de Suïssa anàvem amb la maleta als estadis perquè qualsevol ensopegada ens portava a l’aeroport» (Capdevila)

Los Palacios, Sevilla, Londres, Kobe i Tàrrega... Allà, a la plaça del poble, anava Joan Capdevila pegant puntades de peu a una pilota, sense saber que anys més tard acabaria guanyant un Mundial a Johannesburg. «Després d’allò de Suïssa anàvem amb la maleta als estadis perquè qualsevol ensopegada ens portava a l’aeroport de tornada a casa», explica el lateral esquerrà d’aquella defensa de ferro formada per Sergio Ramos (lateral dret), Puyol i Piqué.

Notícies relacionades

Espanya rememora el camí del paradís de Sud-àfrica

Entrevista amb Iniesta en el desè aniversari del Mundial: «Hi ha coses que no es poden somiar»

 I d’Anglaterra a Doha, on Xavi, setmanes després de dir no al Barça, obre la porta del seu despatx d’entrenador de l’Al-Sadd per explicar orgullós com aquella generació va trencar una barrera. «Cafú, Lothar Matthäus, Maradona... Ens pensàvem que eren inabastables», confessa Xavi.

«Les històries estan per explicar-les. ¡I aquesta és increïble, increïble» (Xavi)

I és que ho eren. Fins que van arribar ells, guiats per Del Bosque, un salmantí just, tranquil i intel·ligent, per cosir amb harmonia, i per sempre, una estrella de campions del món al costat del cor d’Espanya. «Les històries estan per explicar-les. ¡I aquesta és increïble, increïble!», admet encara sorprès l’ideòleg d’un estil que va captivar tothom.