Dexametasona, el fàrmac que redueix la mortalitat de la Covid-19 dona positiu en esport

La dexametasona és el primer fàrmac que ha demostrat ser capaç de reduir la mortalitat en pacients amb Covid-19, una substància química molt coneguda al món de l’esport, ja que es tracta d’un medicament que va prohibir l’Agència Mundial Antidopatge (AMA) perquè va ser causa de nombroses infraccions, tot i que l’ús, com a corticoide, està permès sota prescripció mèdica sempre que no se superi la mesura autoritzada i només per qüestions terapèutiques. L’equip de recerca d’Oxford ha assenyalat que el tractament pot reduir el risc de mort en els pacients que es troben connectats a ventiladors. 

Durant els períodes de competició dels esportistes, està totalment prohibit consumir substàncies com estimulants, narcòtics, cannabinoides o glucocorticoides, d’entre els quals destaca la dexametasona. Segons Portalfarma, el portal del Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics, el consum d’aquests elements augmenten el rendiment atlètic i actuen sobre el sistema endocrí, una cosa que facilita la possibilitat de guanyar una competició. «Estan prohibits tots els glucocorticoides que s’administrin per via oral, intravenosa, intramuscular o rectal», ha recalcat l’agència.

El cas de Ramos

Notícies relacionades

Tsygankov ressuscita un Girona que aconsegueix sortir del descens

El Barça fregeix l’Olympiacos amb defensa i 13 triples

L’efecte del fàrmac «permet la disponibilitat de glucosa i el seu efecte euforitzant contribueix a l’augment del rendiment», afegeix l’agència, motiu pel qual una substància es considera dopant. La dexametasona ha provocat descobriments d’antidopatge en molts atletes. Sergio Ramos, jugador del Reial Madrid, va presentar restes de la substància en el control antidopatge després de la final de la Champions del 2017. L’equip va assumir la responsabilitat d’haver-se oblidat de comunicar-ho. FIFA, UEFA i AMA van donar la raó al club blanc i el seu capità no va ser sancionat. 

L’explicació és que els esportistes poden consumir la substància quan es tracti d’una qüestió de malaltia o lesió, però mai abans de cap competició. A més, han de tenir una autorització d’ús terapèutic i comunicar-ho amb certa anterioritat.