L'ESCÀNDOL DEL DOPATGE

Comença el judici a l'expresident de la IAAF Lamine Diack per corrupció

L'exdirigent senegalès està acusat de crear una trama delictiva per ocultar positius d'atletes russos

lmendiola53690198 lamine diack  l   former head of international association o200608164409

lmendiola53690198 lamine diack l former head of international association o200608164409 / THOMAS SAMSON

2
Es llegeix en minuts

L’expresident de la Federació Internacional d’Atletisme (IAAF) –en l’actualitat, World Athletics– Lamine Diack es va asseure aquest dilluns al banc dels acusats d’un tribunal de París que el jutjarà pel presumpte cobrament de comissions il·legals a canvi d’ocultar el dopatge d’atletes russos.

L’home que va dirigir l’atletisme mundial entre 1999 i el 2015, primer no europeu a presidir l’organització, va arribar al Tribunal Correccional de París visiblement debilitat, un dia després d’haver complert 87 anys.

França, que el va posar sota arrest domiciliari fa quatre anys, l’acusa d’haver creat, juntament amb cinc persones més, una trama corrupta per embutxacar-se milions d’euros per ocultar els controls positius d’atletes russos, a més d’haver creat un entramat empresarial juntament amb el seu fill per desviar fons de la federació.

Delictes pels quals Diack,  que va agafar el relleu al capdavant de la IAAF de l’italià Primo Nebiolo i el va cedir 16 anys més tard al britànic Sebastian Coe, pot ser condemnat fins a 10 anys de presó.

El senegalès va acudir al tribunal com també ho va fer el metge francès Gabriel Dollé, responsable de la lluita contra el dopatge a la IAAF entre 1999 i el 2014, i Habib Cissé, advocat de Diack, imputat per haver contribuït al sistema de corrupció.

Però van faltar a la cita el seu fill Papa Massata Diack, refugiat al Senegal, que no extradeix els seus nacionals, i els russos Valentín Balájnichev i Aleksei Mélnikov, a l’entrega dels quals s’ha oposat Moscou.

La trama russa

L’escàndol va saltar a la llum el 2012 per boca d’atletes russos descontents amb el sistema creat, cosa que va motivar que, en el terreny esportiu, aquest país fos exclòs de competicions internacionals durant quatre anys.

L’acusació considera provat que Diack va acceptar diners russos per finançar la seva carrera política al Senegal a canvi d’amagar aquests casos i permetre a atletes russos participar als Jocs de Londres del 2012 i als Mundials de l’any següent a Moscou, malgrat els sospitosos nivells mostrats pels seus passaports biològics.

Lamine Diack, a la sala del tribunal / thomas samson ( AFP)

Segons l’acta d’acusació, el llavors president de la IAAF va corrompre Dollé, que va rebre 190.000 euros i en contrapartida va alentir els procediments sancionadors.

El senegalès pretenia amb aquesta maniobra, segons el seu relat, evitar un escàndol que hauria tirat per terra la reputació de l’atletisme i evitar així la fallida de la federació.

A Diack el va pagar l’home fort de l’atletisme rus, Balájnichev, que va presidir la federació del seu país i va arribar a ser ministre d’Esports.

La implicació del fill

Segons l’acusació, el senegalès va rebre fins a 1,5 milions d’euros per a la seva campanya de les presidencials senegaleses. A més, Diack exigia fortes sumes als atletes per ocultar els seus positius amb la complicitat de Mélnikov, antic entrenador.

En el rerefons hi havia la negociació de sucosos contractes de patrocini, que segons els investigadors també es van saldar amb desviació de comissions a través de societats tapadores creades pel fill de Diack.

Com que el metge de la IAAF era francès, igual com el seu advocat, i bona part d’aquests presumptes negocis fraudulents es van fer a França, l’Agència Mundial Antidopatge (AMA), que s’ha constituït en acusació particular juntament amb el Comitè Olímpic Internacional (COI) i la IAAF, va decidir presentar la denúncia a París.

Notícies relacionades

Allà va ser detingut Diack junt amb el seu advocat Cissé el novembre del 2015 i allà es troba en arrest domiciliari des d’aleshores.

L’antic home fort de l’atletisme internacional té obertes altres causes a França, per les sospites de corrupció en l’atribució dels Jocs de Rio i Tòquio, així com dels Mundials del 2013 i el 2021