L'entrenador de l'Atalanta confessa que tenia símptomes de Covid-19 al partit de València

L’Atalanta-Valencia de Champions  disputat el 19 de febrer a Milà ha passat a la història com el possible detonador del contagi massiu per coronavirus a la zona de la Llombardia. Uns 40.000 aficionats de Bèrgam i 2.500 de València van viatjar a Milà quan només hi havia registrats tres contagis a Itàlia i cap mort. L’endemà van començar a créixer els casos i el dia 24, cinc després del partit, va morir la primera persona a la província de Bèrgam. A posteriori, aquell partit es va arribar a qualificar com a «bomba biològica».

«Vaig tenir el coronavirus»

Les veus que llavors en van demanar la suspensió avui cobren força quan el tècnic de l’Atalanta, Gian Piero Gasperini, va confessar que tres setmanes després va viure el partit de tornada, disputat ja sense públic el 10 de març a València, amb tots els símptomes de la malaltia. «Vaig tenir el coronavirus», afirma l’entrenador italià aquest diumenge a ‘La Gazzetta dello Sport’. «Em vaig trobar malament el dia abans del partit, i aquella tarda estava encara pitjor. Sense febre, però estava fet un desastre. A la banqueta no feia bona cara. Mai em van fer un test PCR, tot i que fa un parell de setmanes un test serològic va confirmar que vaig passar la malaltia», ha dit.

Notícies relacionades

Un periodista que va ser a l'Atalanta-València, a Milà, 12è infectat amb el coronavirus a Espanya

L’asturià Pelayo Sánchez aconsegueix una gran victòria al Giro

Al seu dia els experts van assenyalar el partit de Milà com un focus de contagi més que probable. «Crec que va ser un accelerador important. Un terç de la població de Bèrgam es va concentrar en un estadi i després ho van celebrar [l’Atalanta va guanyar 4-1 i gairebé va segellar un pas històric a quarts de final]. No és casual que sigui la zona més afectada», va afirmar el científic Walter Ricciardi, membre de l’Organització Mundial de la salut.

«Semblava una guerra»

Que Gasperini sentís els efectes de la malaltia 19 dies després no fa sinó confirmar aquesta tesi. «Després de València, les dues nits següents a Zingonia vaig dormir poc. No vaig tenir febre, però em sentia els ossos a trossos i fora de lloc. A més semblava que fóssim en una guerra: cada dos minuts se sentia passar una ambulància. Havia perdut el gust, però no sabia que tenia el virus», ha explicat el tècnic.