Afinant el xiulet: així es preparen els àrbitres per a la tornada de la Lliga

«A mi em va agafar al tornar de Leipzig», rememora Xavier Estrada Fernández. «Havia fet d’assistent VAR amb Alejandro [Hernández Hernández] en el Wolfsburg-Xakhtar de l’Europa League, precisament substituint uns nois italians que ja no van poder sortir del seu país, i l’endemà de tornar van decretar el confinament. Vaig pensar: ‘Ufff pels pèls’», se sincera amb EL PERIÓDICO des de Lleida l’àrbitre, de 44 anys.

L’altre col·legiat català a l’elit és el vallesà David Medié Jiménez, de 35 anys, que tampoc oblida el seu últim partit: «Vaig dirigir l’últim que s’ha jugat a la Lliga, l’Eibar-Reial Societat, i ja es va jugar a porta tancada pel coronavirus», recorda. Aquell 10 de març no es parlava encara de protocols, ni de distanciament social, ni de mascaretes. «Es començaven a intuir coses, però ni de bon tros el que ens queia al damunt. Va ser una situació molt estranya, no només per jugar sense públic, sinó per la sensació que alguna cosa estava passant».

El que estava passant es coneix de sobres. No és el futbol l’assumpte més important en aquests dies, però quan un dels 20 àrbitres de Primera Divisió es posi el xiulet a la boca i el faci sonar s’haurà recuperat alguna cosa de la normalitat perduda, tot i que sigui simbòlicament. I per quan aquell moment arribi, sigui quan sigui, els col·legiats i assistents no han deixat de preparar-se, físicament i tècnicament, des del seu confinament. Ho fan sense el glamur ni l’exposició a les xarxes socials dels futbolistes, però amb el mateix objectiu: estar preparats per quan arribi el moment de llançar la moneda a l’aire.

De Burgos Bengoetxea, pare confinat

Els àrbitres no han perdut el temps en aquests 50 dies de confinament. El que menys, Ricardo de Burgos Bengoetexea, que ha tingut la seva segona filla en ple confinament. Però sense arribar a l’extrem de l’àrbitre basc, la resta de col·legiats han adaptat la seva vida i el seu espai a la nova situació.

👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻¡GRACIAS!👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻

Ante este reto, estamos más unidos que nunca. Vaya desde aquí el reconocimiento de cuatro árbitros de 1ª División a sus compañeros de los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado.

¡Os estaremos eternamente agradecidos! 💪🏻

🔗 https://t.co/JhuX9Rn8Sn pic.twitter.com/3czIcjo6kT

— RFEF (@rfef) 21 de abril de 2020

«La primera setmana ens semblava una cosa irreal que no podia durar gaire, però ja he perdut el compte de quants dies portem», explica Estrada, trist al pensar en coneguts que han perdut éssers estimats sense ni tan sols poder acomiadar-se. «Fins i tot sense saber on eren. Em poso a la seva pell i és dramàtic». «Et mous entre la incertesa d’una situació nova i la tristesa de veure tanta gent que s’estigui morint», reconeix Medié, guàrdia urbà de professió, «molt agraït a la gent que està en primera línia, com sanitaris i policies». Manté el contacte amb els seus companys del cos, que li explicaven «que es fa dur» i que al principi tenien carències d’equips de protecció.

Però més constant encara ha sigut el contacte dels col·legiats amb el Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA). Javier Sánchez, responsable de l’àrea de rendiment físic, s’ha encarregat de programar entrenaments individualitzats per a cada un dels col·legiats adaptant-se al material i a l’espai de què cada un disposa al seu domicili. «Cada setmana reben un microcicle amb diferents tasques d’entrenament ajustades a les demandes de competició, amb l’objectiu de minimitzar les pèrdues ocasionades per aquest període de confinament», explica Sánchez.

Prevenir lesions

Hores de son, qualitat del son, percepció de cansament, freqüència cardíaca en repòs, estat anímic i, per descomptat, pes, són alguns dels paràmetres que diàriament els àrbitres remeten al CTA a través d’una plataforma ‘online’. No es tracta de detectar excessos, sinó de «prevenir el risc de lesions i garantir una adequada tornada a la competició si es dona el cas», aclareix.

🏡 El trabajo de nuestros árbitros no cesa y, para que nada falle, desde el @CTA_RFEF se hace un exhaustivo seguimiento de su actividad física y su capacidad de rendimiento.

Planes individuales, control diario de peso y frecuencia cardiaca... ¡Así trabajan nuestros árbitros! pic.twitter.com/dDDL2HVwTC

— RFEF (@rfef) 14 de abril de 2020

«Els plans estan adaptats al material que tens», explica Medié, que entrena entorn d’una hora i mitja diària. Ja disposava d’una cinta, una bicicleta estàtica i un rem, amb els que té «ben coberta» la part aeròbica que normalment realitzaria a l’exterior. En canvi Guadalupe Porras, assistent d’Estrada i debutant aquest any a Primera, va ser un dels molts espanyols que en els primers dies de confinament va comprar diverses màquines. 

Força, elasticitat i agilitat són més fàcils d’improvisar. «La força la faig amb els mitjans que tinc a casa. Òbviament, no tens la maquinària d’un gimnàs, però amb un altre material pots aconseguir un entrenament bastant similar per mantenir l’estat de forma», es conforma Medié.

Domèstics però exigents

Com l’extremeny Gil Manzano, Estrada ha tret el cotxe del garatge per reconvertir-lo en gimnàs. «Des del principi vaig tenir clar que no podia parar, ja no per mantenir la forma sinó per salut mental», explica el lleidetà, que té el doble seguiment del preparador físic del CTA i d’un de personal, Francesc Corbi, que li ajusten les càrregues.

No per ser domèstics aquests entrenaments són menys exigents. «Pel que fa a càrdio, en algunes activitats em poso a 180 pulsacions. A casa tinc 50 o 60 escales i el que no puc fer en sèries ho faig en circuits reduïts: 45 segons d’esquats, abdominals o planxes, 15 de descans, així un circuit de 10 o 12 exercicis, després pujar i baixar escales nou minuts i et dic jo que és com si estiguessis fent sèries o pitjor», relata Estrada, que en aquests dies fins i tot ha perdut algun quilo.

En el moment de les entrevistes, els dos col·legiats catalans assaborien ja el moment de sortir a córrer al carrer dissabte. «A la sis del matí estaré a la porta», feia broma Medié, immediatament abans de puntualitzar que «cal tenir cap» per evitar lesions i evitar llocs molt freqüentats: «No aniré a la carretera de les Aigües el primer dia perquè fins i tot a les sis estarà pleníssim». Ho va encertar. Estrada va descartar de soca-rel que aquest dissabte anés a ser el seu dia de descans setmanal. «Ja hi compto que dissabte surts», li va dir el seu preparador. «¡Vaja si surto! Faré una tirada llarga, deixa que em deixi anar una mica», li va implorar.

🧑🏻‍🏫 ¡EXAMEN ARBITRAL! Así es la formación continua de nuestros colegiados.

➡️ Carlos Clos Gómez, Director del Proyecto VAR, y los colegiados internacionales Alejandro Hernández y Ainara Acevedo, nos enseñan cómo es un examen arbitral telemático.

🔗 https://t.co/qNp9uWcXzE pic.twitter.com/YDkzkLOfE0

— RFEF (@rfef) 29 de abril de 2020

Tampoc descuiden els col·legiats la part tècnica de la seva feina. Com ja passava abans del confinament, el CTA els envia ‘deures’ pràcticament cada dia a través d’una altra plataforma virtual en forma de videotests sobre regles de joc, protocol de VAR i presa de decisions a través de clips extrets de partits reals. «En tenim més de 2.000 a la nostra videoteca», concreta Carlos Clos Gómez, director del Projecte VAR. 

«Òbviament la teoria ens la sabem. Els vídeos tenen una dificultat relativa, però després al terreny de joc el que li afegeix dificultat és la velocitat amb què passa tot i amb la que has de prendre la decisió», puntualitza Medié. Per als àrbitres internacionals, com Estrada, els deures són dobles, ja que el cap d’arbitratge de la UEFA, Roberto Rosetti, també els posa tasques del mateix estil.

Més temps a casa

Potser el canvi més brusc que hagin notat els àrbitres sigui deixar de viatjar constantment i passar tants dies seguits a casa. «Pensava que ho portaria pitjor, la meva dona em va dir al principi: ‘Com això s’allargui molt, no aguantes’, diu fent broma Estrada, que té dos fills: El Marc, de 8 anys, i la Júlia, que aquest divendres n’ha complert 3 confinada. «No passa res, no ho oblidarà mai», diu fent gala del seu positivisme. «Si per alguna cosa es caracteritza un àrbitre és per adaptar-se a diferents escenaris. Abans passava molt temps fora de casa i ara al contrari, però es porta bé», assegura Medié, que viu en parella i no té fills.

¡Celebramos el #DíaDelLibro con 8 de nuestros árbitros y sus peques para sumarnos a este día tan especial!🤓📖

¡¡TODOS A LEER!!📚 pic.twitter.com/2xPCBvfWLW

— RFEF (@rfef) 23 de abril de 2020

El vallesà, que resideix a Esplugues, ha aprofitat aquests dies per cursar un màster ‘online’ i llegir encara més del que acostuma. «Normalment soc de lectura fàcil, de llibrets d’aquests que en un vol et llegeixes la meitat, però aquests dies he llegit ‘Reina roja’ i ‘Patria’, més consistents, i m’han encantat».

Notícies relacionades

La bola ha entrat al forat

Els detalls d’una negociació àrdua

Estrada és un cas a part. Diplomat en Treball Social, llicenciat en Ciències del Treball i graduat en Psicologia, ara prepara una tesi lligada a la intel·ligència emocional. «Aquests dies m’han anat de primera per llegir i redactar, quan la nena fa la migdiada o a la nit. No m’avorreixo», diu. A part de veure l’última temporada de ‘La casa de papel’, està il·lusionat amb un campus multiesport que espera poder posar en marxa aquest estiu.

Sense por de la tornada

Sobre la posada en marxa de la Lliga ho tenen clar. «Entenc que hi pugui haver por, però si podem ser al terreny de joc serà perquè en altres àmbits la gent podrà fer també altres activitats», reflexiona Estrada, que el que més troba a faltar és «prendre un cafetó en una terrassa». Medié també es remet al que diguin les autoritats sanitàries: «Hi ha d’haver seguretat. Quan es determini que es pot tornar serà perquè n’hi ha, però si em preguntes per les ganes, moltíssimes. Hi tornaria demà mateix».