Ombres a la Lliga femenina de futbol: del 'boom' a gairebé l'oblit

Amb o sense competició, el futbol acapara un dia sí i l’altre també les portades esportives. El futbol de les lligues masculines, s’ha d’aclarir. De les femenines a penes en sabem res des que l’1 de març es van disputar els últims partits de la data 22. La crisi ocasionada pel coronavirus no només ha aturart la competició; també les propostes per al futur del que l’últim any s’havia considerat un ‘boom’.

L’única que es coneix la va fer la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) la setmana passada. Parla de donar per finalitzada la competició, d’una fase d’ascens exprés, que no hi hagi descensos i d’una reestructuració de les categories en les pròximes tres o quatre temporades.

Silenci dels clubs

¿Què n’opinen els clubs? Que volen concloure la temporada; sense especificar com. La seva patronal, l’Associació de Clubs de Futbol Femení (ACFF), ha guardat un cridaner silenci en tota aquesta crisi i, més enllà de sol·licitar que se la inclogui en la presa de decisions, no ha fet pública cap proposta per intentar que la seva competició no perdi el múscul que començava a mostrar.

«Pot ser que aquesta crisi suposi un pas enrere per a la lliga femenina, però no serà un cop definitiu; al nostre futbol ja no el para ni el coronavirus», afirma amb convenciment Jordi Ferrón, entrenador de l’Espanyol.

«Vivim una situació global molt complexa i ara tot és incert. És probable que en els pròxims mesos ho passem molt malament, que s’hagin de reajustar i reequilibrar sous, però també hem d’establir les bases perquè les futbolistes mantinguin els seus drets i per construir el futbol del futur», continua el tècnic en al·lusió als aspectes garantits pel recent conveni laboral.

Les jugadores hi van lluitar durant una mica més d’un any. Menys d’un mes després de la seva firma, el 19 de febrer, la Primera Iberdrola es va paralitzar sine die. I els salaris mínims establerts en l’acord van quedar en l’aire.

Nou dels 16 clubs que componen la Primera Divisió femenina van presentar un erto ja el març passat: Barcelona, Espanyol, Atlètic de Madrid, Sporting Huelva, EDF Logronyo, Granadilla, Madrid CFF, Rayo i Sevilla. Albacete, Saragossa, Osasuna i Alabès, de la Lliga Reto, la Segona Divisió femenina, també es van acollir a aquesta mesura.

«El club s’ha vist obligat a fer un ajustament per mantenir la viabilitat i que els seus empleats no vegin perillar el seu lloc de treball. Ens ho va plantejar en el seu moment i nosaltres ho acceptem de bon grat perquè entenem la situació», assenyala Ferrón a EL PERIÓDICO.

Reducció del 70%

En el seu erto, l’Espanyol va reduir la jornada laboral dels seus futbolistes –dones i homes– en un 70 per cent. La mateixa reducció van aplicar l’Atlètic de Madrid i el Barcelona que, requerit per aquest diari, no va oferir cap detall sobre la repercussió de la mesura en l’equip femení, líder destacat del campionat fins que es va parar. Els salaris de les seves jugadores oscil·len entre els 40.000 i els 250.000 euros anuals. Són dels més alts de la Lliga i, en circumstàncies normals, compleixen de sobres els mínims establerts al conveni.

«Sabem que hem de recolzar, però òbviament no és un tema fàcil perquè, com saben, els nostres sous no es comparen amb el d’un home. A nosaltres aquest percentatge ens afecta una mica més. Ara per ara es pot suportar, però tant de bo que no s’allargui tant perquè a moltes sí que ens pot afectar la situació», va recordar Charlyn Corral, davantera de l’Atlètic, en declaracions al diari mexicà ‘La Afición’.

Consultada per aquest diari, l’Associació de Futbolistes Espanyols (AFE) va assegurar no tenir constància, de moment, d’impagaments o incompliments de contracte. El sindicat va confirmar, alhora, que Huelva, Granadilla i Madrid CF van presentar un erto per suspensió. Aquesta modalitat implica que el contracte queda suspès i que les futbolistes queden exonerades de treballar. Deixen, per tant, de percebre el seu sou, si bé el seu club hauria de continuar cotitzant per elles a la Seguretat Social.

És difícil saber si s’està complint. Els intents d’aquest diari per contactar amb aquests clubs van resultar infructuosos. S’endinsen en el silenci de la seva patronal, que només es va manifestar el 27 de març, en un comunicat oficial, per reclamar a la Federació que tots els equips femenins puguin beneficiar-se d’una part dels quatre milions d’euros que l’organisme destinarà a ajudar el futbol no professional.

Segons es desprèn de l’anunci de la RFEF, només percebran aquests ajuts els clubs que integren el seu programa Élite, és a dir, Barcelona, Athletic, Tacón, Madrid CFF i diversos equips de la Lliga Reto.  

Esmorteir el cop

Requerit per EL PERIÓDICO, l’Athletic –un dels equips que no ha presentat un erto– va declinar oferir detalls sobre les seves finances així com pronunciar-se sobre l’impacte que aquesta crisi pot tenir sobre una competició que estava en ple creixement, amb nous patrocinadors i un interès creixent entre el públic.

Notícies relacionades

Rocha es va atribuir el mig milió de sou de Rubiales

Tsitsipas se salva de l’eliminació en un partit agònic

«Per desgràcia, la nostra competició també està subjecta a la llei de l’oferta i de la demanda i hem de viure en funció del que generem», assumeix Ferrón. «Però les nostres audiències s’han disparat i, si la gent continua demandant el nostre producte i els patrocinadors continuen apostant per nosaltres, hauríem d’aprofitar aquesta situació per assentar les nostres bases, planificar bé i reorganitzar-nos». 

«Espanya és una potència mundial del futbol i, si no podem fitxar estrangeres, s’haurà de recórrer al planter d’aquí. ¿Per què fitxar de fora quan tenim tant talent aquí?», conclou l’entrenador de l’Espanyol, segur que el múscul de la competició femenina esmorteirà el cop.