«Això serà catastròfic», intueix el president de l'Igualada Hoquei Club

Manel Burón, president de l’Igualada Hoquei Club, experiodista i actualment al departament de recursos humans de l’Ajuntament de la ciutat, ha conegut des de primera fila el terrible impacte social i esportiu que ha causat el coronavirus.

¿Com ha viscut la situació el president del club? D’una manera molt anòmala, molt estranya. És tan inusual que tot estigui aturat, les instal·lacions tancades, que tothom estigui a casa, que la gent d’Igualada estiguem confinats... A Catalunya es recomana, però aquí no podem sortir ni de la Conca d’Òdena.  T’expliquen el que era un estat de setge, i és això: només pots sortir per anar a comprar les primeres necessitats i anar a la farmàcia. Una cosa inimaginable.

-De pel·lícula. Sí, sí. Però, com sempre, la realitat supera la ficció, sempre va més enllà del que has imaginat.

«T’expliquen el que era un estat de setge i és això: només pots sortir per anar a comprar primeres necessitats. És de pel·lícula, però, com sempre, la realitat supera la ficció, va més enllà del que has imaginat»

«¿Com, quan i qui estarà avalat per dir que ja podem fer vida normal, sortir, abraçar-nos, jugar a hoquei...?»

-¿El càrrec de president agreuja les sensacions del ciutadà? Soc un ciutadà normal. A part soc el president de l’hoquei i pateixo una mica més per l’entitat i pel que passarà. Tenim molts nens i nenes al club, sense entrenaments ni competicions, gent assalariada a la qual caldrà compensar però no podrem cobrar les quotes si no hi ha activitats... Què farem, com ho farem, sense saber si hi haurà competició i quan... Tampoc ho sap l’esport d’elit. A Itàlia van parlar de quinze dies d’aturada i es dirigeixen cap al mes.

-¿Està preocupat? Més incertesa que preocupació. Igual que s’ha decretat aquesta situació tan excepcional d’alarma per evitar que es propagui el coronavirus, ¿com, quan i qui estarà avalat per dir que ja podem fer vida normal, sortir, abraçar-nos, jugar a hoquei...?

¿S’ha perdut la temporada o encara es pot salvar? No ho sabrem fins que vegem com acaba tot. Perquè tot va lligat: l’esport de base, les competicions.... A l’abril hi ha els Campionats de Catalunya, al maig els d’Espanya... Abans de competir es necessitaran entre 8 i 15 dies per preparar-se, entrenar-se amb certa normalitat, recuperar els bioritmes. No serà fàcil. A partir de llavors ens plantejarem les competicions segons les dates, segons cada disciplina. S’intentarà acabar el que es pugui. Ara és parlar per parlar, les coses canvien cada dia. Tot està aturat. Només ens queda esperar. Però això va per llarg.

-Devia ser inoblidable l’11 de març. Han patit un doble confinament. Sí, sí, un doble confinament. Primer ens van tancar a Igualada i després a tothom. Hi ha un marge de moviment a la Conca d’Òdena, però les mesures t’ordenen quedar-te a casa i només sortir si és estrictament necessari. Vam passar de l’estupefacció a la incredulitat i al final, descrit el panorama i les recomanacions, d’assumpció de la situació. Cal ser positius i no dramàtics. Molta gent ha trigat massa a prendre consciència de la gravetat d’aquesta crisi.

«Hem passat de l’estupefacció a la incredulitat i a l’assumpció de la situació. Cal ser positius i no dramàtics. Molta gent ha trigat massa a prendre consciència de la gravetat d’aquesta crisi.

-¿Va ser un cop dur que ja està assimilat? Quan dimecres, abans del confinament, es va decretar el tancament de les instal·lacions de Les Comes, les biblioteques i, comences a adonar-te que això és seriós. A partir d’aquí hem anat assimilant el dia a dia i parlant amb el personal sanitari pren consciència de la magnitud d’aquest coronavirus. No es tracta d’alarmar, sinó que la gent prengui consciència. Si el confinament s’hagués limitat a Igualada ens sentiríem com uns bitxos raros.

-¿Pateix la gent d’Igualada? Ningú que conegui, entre familiars i amics pròxims, ha caigut malalt. Hi va haver un focus molt important i immediatament es van prendre mesures de confinament; a Madrid no es van prendre i s’ha expandit el virus. La gent està preocupada. Ara surt a comprar amb mascaretes i guants, veus molt poques persones sense la protecció mínima.

¿Estar confinats els fa sentir més protegits? Estem protegits perquè ningú de fora pot encomanar-nos. Però fins que no hi ha hagut la zona d’intercanvi de mercaderies, l’hospital d’Igualada no ha tingut el material necessari per atendre les persones.

«Si el confinament s’hagués limitat a Igualada ens sentiríem uns bitxos raros. Se suposa que els primers tancats seran els primers alliberats, si tot evoluciona com ha d’anar. Mentre la corba d’infeccions continuï pujant, això continuarà així» 

¿Els primers tancats seran els primers alliberats? Se suposa que sí, si tot evoluciona com cal. Però mentre la corba d’infeccions continuï pujant, això continuarà així.

-¿Com està l’equip? La majoria, aquí. Tres jugadors viuen fora: Sergi Pla, a Vic; Marc Palau, a Reus, i Eladi Deitg viu entre Igualada a Barcelona. A l’entrenador, Francesc Linares, li vaig dir que marxés el dia que es tancava Igualada. Havíem estat reunits per buscar una pista alternativa per si tancaven les Comes. L’última jornada de Lliga és, o era, el 4 d’abril. El cap de setmana vinent havíem d’estar a la Corunya disputant la Copa del Rei. Cada jugador té una pauta d’entrenament perquè facin el que puguin.

¿Com afectarà el pressupost tot això? És difícil de valorar encara. Teníem els bitllets comprats per a l’eliminatòria europea amb el Barcelos, les despeses de taquilla i màrqueting, uns 1.500 euros, els dono per perduts; no sé si podrem canviar els de la Corunya per a la Copa si hi haurà un sobrecost.... No ingressem però continuen les despeses de seguretat social, nòmines i impostos sense que hi hagi cap mesura concreta d’ajudar els petits clubs esportius, ni les petites ni mitjanes empreses.

-¿Serà catastròfic? Sí. Serà catastròfic en l’àmbit esportiu per a la majoria d’entitats i en altres àmbits, per descomptat, amb l’economia aturada o semiparada.

«¿El pressupost? No ingressem però continuen les despeses de seguretat social, nòmines i impostos sense que hi hagi cap mesura concreta d’ajuda als petits clubs»

Notícies relacionades

Grimau s’aferra al Palau per arribar a la ‘final four’

De la malària a un motí de prostitutes

-No hi haurà eleccions. Just el dimarts 10 de març va acabar el termini per a la presentació de candidatures. Cap es va presentar per segona vegada. De moment, la junta gestora tornarem a convocar eleccions. Fa 10 anys que hi som i estem bastant cansats. En aquesta legislatura hem passat tres anys amb moltes crítiques, que si tot era caòtic i molt dolent, però a l’hora de la veritat, no s’ha presentat ningú. El que no farem és llançar per la borda 70 anys d’història. Sabem el que ha costat estar en l’elit, reduir els deutes, que el 70% de la plantilla sigui d’Igualada, haver augmentat la base d’11 a 17 equips... Però tampoc volem estar-hi in eternum.

-¿Han tingut contactes amb les federacions o les institucions esportives? Les úniques comunicacions han sigut que se suspenien les competicions.