El Madrid perd davant del Betis i li entrega el lideratge al Barça

Després d’haver sigut superior en molts trams del partit, quan semblava que els millors minuts del Betis s’havien extingit sense premi, amb un gran desplegament de Fekir, el Madrid va arrodonir el seu mal partit amb una pèrdua impròpia que va acabar en un gol de Tello que dona un triomf merescut al Betis, dona una altra vida a Rubi i treu el lideratge al Madrid en favor del Barça.

Després de guanyar el clàssic i d’assaltar un lideratge que havia de defensar, el Madrid va sortir moix al partit, apàtic, parsimoniós, amb les cames entumides i el cap fatigat, amb la ressaca d’un gran esforç com el dia després d’un esportista esporàdic que s’estrena al gimnàs la primera setmana de gener. 

Amb una victòria en els últims 10 compromisos de lliga, el Betis semblava que olorava la sang, va pressionar amb diligència i intensitat i va complicar la vida als de Zidane en el primer temps fins a convertir en intranscendents els atacs madridistes. L’equip de Rubi va tenir molta presència en el camp rival, però el ritme de la circulació de pilota no era vertiginós. 

Amb els engripats Isco i Carvajal fora de la convocatòria i amb Valverde a la banqueta, Zidane va alinear al flanc dret un Militão que serà titular a Manchester, amb Ramos sancionat, però que no va ser un forrellat. També titular Lucas Vázquez al mateix costat, una banda per la qual el Madrid va patir en defensa i no va crear perill en atac. 

La millor carta ofensiva que va preparar Zidane va ser la banda dels enaltits després del clàssic, Vinicius i Marcelo, però la inspiració brasilera es va diluir i el lateral se’n va haver d’anar lesionat. La transcendència de Benzema, Kroos o Modric en el joc va ser testimonial, sense presència física i sense capacitat per mantenir possessions llargues.

Entre el tediós discórrer dels esdeveniments, una centrada després d’una falta va acabar en un cop de cap sense rivals a prop de Bartra a l’àrea petita. No va tenir èxit, però el Betis es va animar i, amb el Madrid cada vegada més enfonsat, entre Canales i Fekir van obligar Courtois a fer una gran parada per mantenir l’empat. 

Estava mereixent el gol el Betis i va aparèixer també amb perill Joaquín, però va ser el central Sidnei, posat a executor ofensiu, el que va enganxar un xut violent a l’escaire de Courtois per col·locar l’1-0 després d’una pèrdua en la sortida de Ramos.

Al Madrid li van entrar les presses per atacar i va trobar la connivència de la defensa del Betis, que es va veure a les portes del descans corrent cap a la seva porteria per defensar un contraatac en un desajust innecessari que va acabar, després d’una resolució amb poca finor, en un penal de Sidnei per rebutjar la cama de Marcelo. Va empatar un Benzema que va tornar a marcar, més d’un mes després, en el primer xut a porteria dels blancs. 

Després del descans va tornar reforçada la iniciativa del Betis i les possessions del Madrid es van tornar efímeres, gairebé instantànies, amb pèrdues constants i repetides en el centre del camp. Va tornar a merèixer el gol l’equip de Rubi i el va tenir Joaquín a les seves botes, sol davant de la porteria després de regatejar Courtois, però Modric va salvar el xut imprecís del bètic. 

Notícies relacionades

La paret més alta d'Alberto Ginés: com el primer or olímpic d'escalada busca un lloc a París 2024

La consagració de Lunin

Davant de la necessitat imperiosa de canviar alguna cosa, Zidane va recórrer a Mariano a la recerca d’un altre miracle, va treure Kroos, va canviar el sistema i un xut de Mendy al travesser va confirmar que havia canviat la tendència catastrofista per als blancs que tenia el partit.

Van arribar els primers minuts de domini del Madrid, però el Betis no li va perdre la cara al partit assistit per la lucidesa que aportava Fekir, un malson per a Militão. En els últims minuts el partit es va descontrolar, van aparèixer alternatives, buits entre línies i una pèrdua de pilota del Madrid que va entregar el partit al Betis. Una passada horitzontal en defensa de de Benzema a Ramos va deixar un forat al qual va córrer Tello per definir amb solvència davant de Courtois.