L'expresident de l'Osasuna Patxi Izco, imputat per desviar fons del club

La secció primera de l’Audiència de Navarra ha confirmat l’existència dels indicis de delicte apreciats pel jutge d’instrucció per jutjar l’expresident d’Osasuna Patxi Izco per la sortida dels comptes del club de 926.611 euros sense justificar.

En sengles resolucions, contra les quals no es pot fer recurs, també ratifica els motius esgrimits el juny del 2019 pel titular del Jutjat d’Instrucció número 2 de Pamplona per enjudiciar l’exgerent Ángel Vizcay i a l’exauditor Adolfo Suárez Lopetegui.

Així mateix, segons informa el Tribunal Superior de Justícia de Navarra, en una altra resolució també ferma, rebutja el recurs interposat per Osasuna, que reclamava que tant a Izco com a Vizcay se’ls imputés per un suposat delicte d’administració deslleial o, en el seu cas d’apropiació indeguda, per import de 7.105.057 euros.

Consideracions del jutge

El jutge d’instrucció va considerar que entre el 2003 i el 2012, Izco «va disposar o va autoritzar» que es disposessin de 500.000 euros aproximadament extrets en metàl·lic dels comptes del club sense que s’haguessin trobat «evidències de la destinació donada» a aquests diners.

Exposava que existeixen indicis que part va ser rebut per l’investigat, que va firmar els corresponents rebuts «en el seu propi benefici o en el de terceres persones no identificades», així com que una altra part va ser utilitzada «per a despeses pròpies no relacionades amb la seva activitat» de president de l’Osasuna.

Segons relatava, una part va ser utilitzada per l’imputat, a Espanya i a l’estranger, per a despeses pròpies en hotels, botigues de roba d’home, dona i nen, botigues de llenceria, vinoteques i altres establiments d’alimentació, perfumeries, restaurants, un creuer pel Carib i, fins i tot, en una ITV, despeses no relacionats amb la seva activitat com a president i per als quals no comptava amb autorització.

Afegia que una altra part dels esmentats diners van ser incorporats al seu patrimoni a tall de sou mensual, quan cap precepte estatuari l’hi autoritzava. De la mateixa manera, va estimar que hi havia indicis que, a l’estiu del 2011, «va agafar de la caixa del club 76.611 euros», que van ser comptabilitzats sota el concepte de «pagament a agent», «sense que existeixi cap justificació documental» de la seva destinació.

Amb la finalitat d’ocultar les «irregularitats», segons el jutge, Izco «va ordenar i va impulsar» actuacions perquè la «comptabilitat del club no reflectís la imatge fidel de la situació econòmica i financera».

Sortides sense justificació

També apreciava que l’auditor nomenat per Izco, el també investigat Adolfo Suárez, que coneixia l’existència d’aquestes sortides de diners sense justificació, «va acceptar encobrir les esmentades irregularitats a les successives auditories que va realitzar» per les quals considerava que va percebre «com a gratificació» 325.000 euros de les arques del club quan Izco va cessar com a president.

Aquesta quantitat va ser rebuda a través d’una entitat mercantil de nacionalitat holandesa, Castelino BV, amb la qual Suárez tenia fortes vinculacions. En total, l’Osasuna hauria pagat 350.000 euros, dels quals 25.000 –el 7%– van ser trets per part de l’entitat mercantil en concepte de comissió per la intermediació prestada.

L’Audiència conclou que les disposicions patrimonials no estan degudament justificades, «davant de la qual cosa és evident l’existència d’indicis de responsabilitat criminal que reflecteix» el jutge d’instrucció, que bé poden ser constitutius d’un delicte d’apropiació indeguda o d’un delicte societari.

Respecte de Suárez, ratifica la investigació del jutge d’instrucció al considerar que la seva conducta podria ser constitutiva d’un supòsit delicte d’administració deslleial o d’apropiació indeguda o de blanqueig, a títol de cooperador necessari o de còmplice.

Notícies relacionades

L’asturià Pelayo Sánchez aconsegueix una gran victòria al Giro

El 70% de les nenes deixen l’esport

En aquest sentit, en relació amb el recurs interposat per la defensa de Vizcay, aprecia indicis de la participació del mateix al contracte de 20 de juliol del 2011 amb què es pretenia emparar el pagament de 350.000 euros de l’Osasuna a Castelino BV.

«La realitat de la firma és un fet indiscutit i amb la seva firma es va permetre la sortida de diners» de l’Osasuna, segons la sala, que rebutja, a causa del seu càrrec de gerent, l’al·legació que desconeixia la destinació dels diners.