29 maig 2020

Anar al contingut

L'EUROPEU D'HANDBOL

Els Hispans tornen a la final de l'Europeu

La selecció de Ribera pateix després d'una mala primera meitat però s'imposa 34-32 a Eslovènia

Irati Vidal

Els Hispans tornen a la final de l'Europeu

Martin Rose

Grans escenaris per a grans partits. I grans esforços per a millors fites. Espanya, vestida de gala, es va presentar al Tele2 Arena com si fes anys que jugava en estadis de futbol. I va convèncer els 33.000 espectadors que no és necessari disposar de grans líders si es té un bon equip. Tot i que abans d’aconseguir la gesta va patir com ho havia fet davant de Croàcia. La segona meitat va estar a punt d’apagar una brillant primera mitja hora. Però no ho va fer  i Espanya va aconseguir el bitllet per a la final imposant-se 34-32.

La trobada va començar amb 15 minuts de retard a causa de l’agònica i brillant primera semifinal. La tardança va semblar descentrar els ‘Hispans’, que van oblidar com marcar. Els primers cinc llançaments es van traduir en cinc errors. I Eslovènia, que es presentava al partit com el millor mirall d’Espanya va somiar amb la sorpresa. Poc li va durar.

Excel·lent defensa

Perquè si una cosa bona té aquesta selecció és que si no marca, defensa i en un tres i no res pot donar-li la volta a qualsevol marcador. Així va ser. Dues defenses van ser suficients per empatar la contesa. I uns minuts més van servir per posar-se per davant al marcador. Dujshebaev, que s’havia mostrat desentonat, va marcar el gol que desequilibrava el marcador. Era un avís del que venia.

Espanya va recordar aviat a què havia vingut. I ni les situacions d’inferioritat li van fer mal. Perquè el problema d’enfrontar-se als ‘Hispans’ no és tàctic ni organitzatiu. Que també. És més aviat energètic. Mentre molts dels semifinalistes acumulaven més de cinc hores de joc, no hi havia espanyol que arribés als cinc dígits. Per això, Eslovènia no va tenir prou a presentar-se com la nova Espanya

Onze dels 16 eslovens estan entrenats per tècnics espanyols. Però la ‘masterclass’ del joc combinatiu els va arribar al Tele2 Arena. Sarmiento va recordar el mag que porta dins, Entrerríos es va encarregar d’immortalitzar el seu handbol i Solé va reclamar protagonisme des del silenci. Vranjes va demanar temps mort quan només perdia de dos. La idea era bona.

Remolí espanyol

No obstant, no hi ha circulació ni qualitat capaç de resistir davant d’una bona defensa. Ni motivació suficient per aturar un remolí. Amb la seguretat aconseguida en defensa, els ‘Hispans’ van decidir posar una marxa més i iniciar el seu xou. Van prendre el millor del seu. Però també de la resta d’esports. Van sorprendre un estadi de futbol, es van apoderar de l’‘extra pass’ de l’NBA i van percudir al ritme del millor handbol. L’homenatge arribaria abans del descans. Ribera va enviar un ‘fly’ per tancar la primera meitat. I Espanya no va fallar.

Amb l’avantatge de cinc gols al marcador, la segona convidava a la relaxació. I va aparèixer. Eslovènia es va permetre el luxe de trobar-li buits la defensa espanyola. Sol a la 6:0. Perquè la que a priori era la millor manera d’aturar els balcànics no va funcionar. Per això, quan va començar l’intercanvi de tants, el seleccionador va avançar els seus guerrillers per apagar els llums d’Eslovènia.

Vranjes va advertir en la prèvia que la dificultat més gran del partit es trobava al mur espanyol. Va pensar saber fer-lo caure. O això el va fer creure el talentós Bombac i la segona onada del seu equip.

Però va acabar xocant contra ell. Com va xocar contra la intel·ligència de l’atac hispà. Quan la renda es minimitzava, apareixia la pissarra. I no hi ha nacionalitat que millor s’hi controli. Ribera aparellava els pivots amb Dolenec, acostumat com està a no defensar al Barcelona, i insistia en els desdoblaments. Moure els eslovens permetia llançaments clars des de la cantonada, on Espanya es va mostrar infal·lible.

Canvi de pilota

A deu minuts del final, els col·legiats van decidir substituir la pilota. Va canviar l’esfèric, també el guió. Menys lluïda que a la primera meitat, Espanya va anar restant minuts per a la seva segona final continental consecutiva i es va oblidar de marcar. Vranjes va intentar fer efecte amb set jugadors de camp i un doble pivot. Va ser un intent a la desesperada que es va trobar amb el braç de Dujshebaev i la calma de qui s’acosta a l’or.

El canvi de defensa sí li va funcionar. A tres minuts del final, els balcànics es van situar a dos gols. El fantasma de l’últim partit tornava a aparèixer. Però aquesta vegada va sortir el coratge del millor Dujshebaev. 10 segons, un gol a dalt i passivitat. No ho va dubtar. L’esfèric va anar dins i els ‘Hispans’ van tornar a la final.

Davant tindran Croàcia, aquell rival idèntic en resultats i passos. La bona notícia és que Duvnjak, Karacic i Stepancic s’ho van jugar tot en un partit que va semblar etern.  I que el blaugrana Cindric sembla no estar recuperat. El desempat arribarà a la final del campionat. I té el doble premi d’un or i una plaça olímpica. 

LA FITXA DEL PARTIT

Espanya: Pérez de Vargas, Corrales, Maqueda (2), Fernández (6), Entrerríos (6), Dujshebaev (6), Sarmiento (3), Aguinagalde (2), Solé (2), Goñi, Figueras, Canellas, Morros (1), Gómez (4), Ariño, Guardiola (2)

Eslovènia: Ferlin, Kastelic, Blagotinsek (5), Henigman (1), Janc (6), Dolenec (7), Cingesar (4), Ceht (1), Kodrin (1), Zarabec (2), Sostaric, Horzen, Zabic, Bombac (2), Mackovsek (3)