25 febr 2020

Anar al contingut

L'EXITOSA RECUPERACIÓ D'UNA ESPORTISTA

Catalina Corró: «El que he passat amb el tumor m'ha fet més forta»

La nedadora mallorquina del CN Sabadell es torna a entrenar amb ganes després de superar amb èxit una segona cirurgia cerebral

Luis Mendiola

Catalina Corró: «El que he passat amb el tumor m'ha fet més forta»

Dues operacions a causa d’un tumor cerebral en un període de dos anys et donen una perspectiva radicalment diferent de la vida. Defineixen les teves prioritats. Les de la mallorquina Catalina Corró, un dels valors de la natació espanyola, també han canviat. «Han sigut un ‘reset’ mental. Ho valores tot de forma molt diferent», confessa aquesta jove nascuda fa 24 anys a Inca, on han posat el seu nom a la piscina municipal.

Quan està a punt de fer dos mesos de la seva segona operació, el malson comença a quedar enrere per a la nedadora del CN Sabadell, or en 400 estils als Jocs del Mediterrani del 2018, finalista a la mateixa prova del mateix any als Mundials de piscina curta disputats a Hangzhou (Xina). «El que he viscut amb el tumor m’ha fet més forta», assegura ara amb perspectiva. «Si he aconseguit superar el tumor dues vegades, estic preparada per a  qualsevol cosa».

Un somriure es dibuixa a la seva cara quan explica el diagnòstic dels doctors Javier i Jon Olabe, pare i fill, els especialistes en neurocirurgia que el passat 23 d’octubre es van encarregar de l’operació a Mallorca i ja havien intervingut en la primera. «M’han deixat només una petita part del tumor. Amb prou feines arriba a l’1%. Tot ha anat molt bé. Em diuen que difícilment es reproduirà i que en un 90% no m’hauré de tornar a operar. Però és clar, també m’expliquen que en medicina, dos i dos no són quatre. Si a la primera operació veia més incertesa, en aquesta els vaig veure molt més segurs i convençuts», revela la mallorquina.

«La Cata és capaç d’aconseguir tot el que es proposi per la seva tenacitat. Però és així amb tot a la vida, no només al nedar», remarca el seu entrenador del CN Sabadell, Álex López. Fora de la seva família, el tècnic i la nedadora Judit Ignacio, amb qui comparteix pis, són les dues persones que han viscut més de prop tot el procés. «Són dos dels pilars que m’han sostingut durant aquest temps», reconeix Corró.

Un procés llarg

El drama va començar fa una mica més de dos anys. El març del 2017, la jove esportista va començar a patir marejos i episodis epilèptics d’absència (el seu cos es desconnecta durant uns quants segons i els seus músculs no reaccionen). Les proves van confirmar les males notícies.  Gairebé de forma immediata va passar per la sala d’operacions. La intervenció va anar bé, però sense acabar d’extirpar tot el tumor per no provocar danys irreversibles. La previsió era que en cinc anys es tornés a operar. Però en una revisió habitual al setembre, la realitat la va tornar a colpejar.

«Em van dir que el que havia de créixer en cinc anys, ho havia fet en sis mesos. Se’m va desmuntar tot.  Així com la primera vegada vaig dir ‘endavant’, aquesta vegada vaig haver de preparar-me per entrar a la sala d’operacions. Em va costar moltíssim. Ho vaig portar molt malament. El setembre va ser el pitjor mes de la meva vida», explica la mallorquina.

Corró, poc abans de llançar-se a l’aigua a Can Llong / Anna Mas

«Se’m va trencar el somni de Tòquio, però això no m’ha fet plorar; si he plorat és de ràbia i impotència»

Amb la necessitat de comunicar-se i exterioritzar les seves pors, es va sincerar en el seu compte d’Instagram. «Els atacs d’ansietat, les nits sense dormir per por de tancar els ulls i els dies sencers plorant passaran. I la vida m’ensenyarà a valorar més el que tinc al meu voltant», explicava en un post, que va generar una onada de solidaritat en l’àmbit de l’esport i també entre centenars de persones anònimes que li van mostrar el seu recolzament i la van animar a tirar endavant. «Sentia que ho havia de fer. Quan vaig guanyar els Jocs del Mediterrani em va escriure molta gent dient-me que la meva història els havia ajudat. I aquesta vegada vaig pensar, si puc ajudar tot i que sigui explicant que ho estic passant malament i que això és ben normal, doncs ho faré», valora. 

Tornar a la normalitat

L’angoixa la va acompanyar els dies previs a l’operació i també en el postoperatori. «Quan em vaig despertar a l’UCI, em vaig passar dos dies sense que ningú em digués res i pensava: ‘si ningú m’ho diu, és que ha hagut d’anar malament’. No recordava que m’ho havien explicat tot just sortir de l’operació. I no m’atrevia a preguntar», rememora ara.

En aquestes primeres setmanes del desembre, tot l’estrès comença a desaparèixer. Corró recupera les seves rutines. Les classes a la Universitat Autònoma i els estudis de segon de medicina. Els entrenaments al Club Natació Sabadell. El retrobament amb els seus amics i els seus companys d’entrenament. «Després d’un mes a casa m’enfilava per les parets. Necessitava recuperar el meu dia a dia. A part de per estudiar, per agafar la rutina de la meva vida normal, per no sentir-me diferent», comenta la mallorquina, que ha treballat amb una psicòloga durant tot aquest temps.

Corró, vestida de carrer, a la piscina exterior del CN Sabadell / ANNA MAS

«Soc conscient que ara cal anar amb tranquil·litat i no forçar el cos més del que es pot»

«És molt assenyada i m’explica què li va anar bé i no a l’altra operació i jo ho valoro», diu Álex López. «L’important és que es recuperi però per la seva forma de ser no li pots treure importància a la natació. A ella li agrada competir i cada vegada em va demanant més», admet el tècnic, que supervisa el seu dia a dia amb el preparador físic Antonio Jiménez i Gaby, la fisio del club.

 «Algunes vegades em llanço a l’aigua i me’n vaig fins al fons», descobreix la Cata. «I des de baix, veig passar els que neden. Allà a baix tot és silenci. És una sensació de pau absoluta», afegeix Corró, que intenta recuperar-se peça a peça, mentalment i físicament, abans de reintegrar-se en l’hàbit dur de la competició. «Soc conscient que cal anar amb tranquil·litat i que no s’ha de forçar el cos més del que es pot».

La nedadora d’Inca  assumeix que el procés viscut suposa renunciar als Jocs de Tòquio, que era una de les prioritats i semblava tenir a l’abast. «Ella ja ha nedat  per sota de la mínima olímpica. Va nedar el 200 estils a la Universiada de l’estiu passat per sota de la mínima (2min12s). Sabíem que només de repetir-la, era als Jocs. I és clar, comença la temporada i et trobes amb un cop dur. Però al final valores el que és important en la vida», reflexiona el seu entrenador.

 «Abans d’operar-me, Tòquio era el meu objectiu. Però ara vaig dia a dia. Només vull disfrutar més de la natació. I ara ho faig més que abans d’operar-me. Està en la meva essència. És veritat que se m’ha trencat el somni olímpic. Però haver de renunciar a uns Jocs no és el que m’ha fet plorar. Em va fer plorar més perdre’m la meva rutina, estar amb els meus companys, anar a la universitat. Plorava per la ràbia i la impotència de pensar que si no em mereixia que em passés això una vegada, encara menys que em passés dos cops», aclareix la Cata.

Jornades dobles

La seva serà una tornada sense presses. Sense metes ni objectius ara per ara, més enllà de tornar a recuperar la forma i donar temps perquè el seu sistema nerviós li respongui. Torna a fer jornades dobles. Però lluny de les sis hores que feia, amb sessions de 5.30 a 8.30 h del matí, temps per anar a la universitat i estudiar, i després de 15.30 a 18.30 h.

Corró torna a disfrutar del seu dia a dia a la piscina / Anna Mas

«M’agradaria nedar l’Open (l’abril).  Tocar la paret i fer el senyal al meu entrenador que tot ha anat bé»

«Ara és com el postoperatori», reflexiona Álex López. «Està molt ben constituïda físicament. Musculada, fibrosa. L’important és que acabi l’any bé físicament i mentalment. El gener farem una concentració a Eivissa i després ja ens posarem objectius. I després, ja veurem. Potser l’Europeu del maig ¿per què no? A ella li agrada la lluita...», valora l’entrenador del Sabadell.

 «Només li he plantejat a l’Álex que m’agradaria estar nedant el 400 estils a l’Open (l’abril de l’any que ve). Però sense buscar marques ni res», sentencia Corró. «Ara per a mi això significa tocar la paret i fer-li el senyal que tenim que tot està bé. Poder dir que he tornat».  

L’or de Tarragona-2018, el seu gran moment

La medalla d’or aconseguida als Jocs del Mediterrani el 2018 en la modalitat dels 400 estils, prova en què ha sigut finalista europea i al mundial en piscina curta.  marquen el punt més àlgid de la carrera de Catalina Corró. Curiosament aquest or va arribar després de la seva primera operació, en una final amb Mireia Belmonte. Corró va estar becada diversos anys al CAR de Sant Cugat. Ara s’entrena a Sabadell amb Marina García, Beatriz Gómez, Álex Castejón, Álex Ramos o Judit Ignacio en el grup del tècnic Álex Lópex al CN Sabadell.

Temes: Natació