Anar al contingut

PER DOPATGE

Rússia, expulsada dels Jocs i de tots els campionats del món

La decisió ha sigut presa per l'Agència Mundial Antidopatge al considerar que Moscou va manipular proves i va tapar positius

La mesura no afecta l'Eurocopa, amb Rússia ja classificada i Sant Petersburg com una de les seus del torneig

Marc Marginedas

Rússia, expulsada dels Jocs i de tots els campionats del món

KAY NIETFELD

Rússia ha sigut expulsada dels Jocs Olímpics i de tots els campionats mundials durant els pròxims quatre anys després que l’Agència Mundial Antidopatge (AMA) hagi dictaminat castigar-la per manipular dades de laboratori i ocultar presumptes positius dels seus atletes. La mesura suposa que Rússia, com a país, no podrà competir com a equip ni en la pròxima cita de Tòquio ni en els Jocs d’Hivern de Pequín el 2022, així com en tots els mundials que es disputin a partir d’ara, incloent-hi el de futbol que se celebra a Qatar.

El comitè executiu de l’AMA va prendre la decisió després de concloure que Moscou havia alterat les dades de laboratori al plantar evidències falses i eliminar arxius vinculats a proves de dopatge positives que podrien haver ajudat a identificar substàncies prohibides en els tests de sang. La decisió suposa un altre cop sense precedents a la credibilitat de l’esport rus, després dels vetos en els últims Jocs Olímpics i campionats. RUSADA, l’agència antidopatge russa a la qual l’AMA li ha retirat l’acreditació, pot apel·lar la decisió en els pròxims 21 dies i el cas serà remès al Tribunal d’Arbitratge per a l’Esport (TAS)

Rússia serà a l’Eurocopa

El  dictamen no afecta l’Eurocopa, ja que les competicions continentals europees no estan afectades per la suspensió. Es tracta d’un torneig que ja està en marxa i suspendre la selecció russa suposaria un caos que complicaria la seva celebració, tenint en compte que moltes seleccions eliminades podrien protestar. A més, Sant Petersburg és una de les seus del torneig, on s’han de jugar tres partits de les eliminatòries i un partit de quarts de final. Els esportistes russos que hagin demostrat que no han ingerit substàncies il·legals per millorar el seu rendiment seran autoritzats a competir sota un pavelló neutral i sense himne nacional

El veto és fins i tot més dur al que prevalia fins al moment. Entre altres conseqüències del veto, el país haurà de renunciar a l’organització de tres campionats mundials –natació i esports aquàtics el 2025, hoquei sobre gel dos anys abans i el de voleibol el 2022– i els esportistes russos no podran en cap moment ensenyar signes nacionals russos en cap competició. En cas que Rússia es classifiqui per al Mundial qatarià d’aquí dos anys, ho faria sota un difús «estatus neutral» per determinar.         

Malgrat l’esperat del dictamen, l’habitual cascada de reaccions de rebuig i d’agitació del sentiment patriòtic per part dels responsables esportius russos no s’ha fet esperar. En cap cas hi ha hagut autocrítica o admissió de responsabilitats. El primer ministre, Dmitri Medvédev, ha qualificat les sancions, «dirigides a esportistes que d’alguna manera ja havien sigut castigats» de «continuació de la histèria antirussa» que, segons ell, «s’ha cronificat». El ministre d’Esports, Pável Kolobkov, ha insistit que el seu país havia fet «tot el possible» per solucionar el problema, un esforç que segons la seva opinió no sembla haver sigut valorat.   

Per la seva banda, Vasily Títov, president de les associacions esportives olímpiques de tot Rússia ha recomanat als esportistes russos evitar el pànic i continuar entrenant-se per a les competicions. «Ens hem de preparar per als jocs i en cap cas caure en la histèria», ha demanat el responsable esportiu. A més, ha considerat que les autoritats esportives mundials del dòping intenten obrir una bretxa entre els esportistes i el Govern rus: «Ens intenten dir: ‘El culpable és el Govern, i vosaltres esteu nets’».  

Ígor Lébedev, vicepresident de la Duma, la Cambra baixa del Parlament, ha advocat en favor d’una «resposta contundent» del Govern rus. Margarita Pajnotskaia, vicedirectora de Rusada, s’ha limitat a valorar, també de manera molt negativa, la decisió de l’AMA, tot i que amb poques paraules. «Tot i que ja s’esperava, tot ha acabat de forma deplorable... ningú ha acudit en defensa (de Rússia) i ni tan sols va expressar el seu desacord», ha lamentat.  

Dopatge d’Estat, morts sobtades, exresponsables fugits de Rússia... 

Les acusacions de dopatge d’Estat a Rússia es remunten al 2014. Un reportatge de la televisió pública alemanya sobre l’esport d’elit va posar al descobert els mètodes il·legítims utilitzats per la que és una de les principals superpotències esportives en moltes disciplines, cosa que va forçar la creació d’una comissió d’investigació. Un any després, l’esmentat comioté va recomanar excloure els esportistes russos dels Jocs de Rio de Janeiro, mentre degotaven noves i escandaloses revelacions

El 2016, es va donar a conèixer un esquema il·legal que va ajudar l’equip rus a col·locar-se en primera posició al medaller dels Jocs d’hivern de Sotxi el 2014. Amb l’ajuda dels serveis secrets russos, se substituïen mostres d’esportistes que havien ingerit substàncies il·legals per altres de ‘netes’. Personatges suposadament implicats en les trames de dopatge, com ara Nikita Kamaev, director executiu de RUSADA, van morir de manera sobtada per infart sense que se li coneguessin malalties cardíaques. Altres, com Grigori Ródtxenkov, director de l’esmentada agència, es van refugiar als EUA, després d’haver col·laborat per treure a la llum pública el dopatge d’Estat a Rússia.