Respostes al racisme als estadis

Els racistes a les grades són una bèstia difícil de controlar. Malgrat les lleis i els propòsits per desterrar-los, els estadis de futbol continuen sumant capítols vergonyosos. Diumenge, el partit Bulgària-República Txeca, classificatori per a l’Eurocopa 2020, es disputarà a porta tancada. És el càstig de la UEFA pels insults i les salutacions nazis que, fa un mes, van llançar un grup de feixistes contra els jugadors anglesos de pell negra. Gairebé alhora, a la Sèrie A italiana, els salvatges han tornat a acarnissar-se amb futbolistes d’origen africà. La Premier League i la Lliga russa també viuen, periòdicament, situacions intolerables. 

A l’espanyola queden enrere els episodis més cafres. S’ha avançat amb els clubs de Primera i Segona Divisió, però la lluita contra el racisme encara no ha arribat al futbol base. Esteban Ibarra, president del Moviment contra la Intolerància, i Antonio Sánchez Pato, catedràtic de Filosofia de l’Esport i degà de la Facultat d’Esport de la Universitat Catòlica de Múrcia (UCAM), mesuren la temperatura als últims esdeveniments i recomanen mantenir-se  en guàrdia tenint «l’esport com una eina clau per educar en valors de concòrdia, solidaritat, democràcia i respecte».

Tombarella contra els feixistes de la Lazio

La imatge del cadàver de Benito Mussolini penjat de cap per avall, al costat del del seva amant Clara Petacci en una gasolinera de Milà és un símbol que perdura a Europa. El 7 de novembre passat, 74 anys després de l’execució del dictador feixista, Olivier Ntcham,futbolista francès del Celtic de Glasgow, va imitar la posició en què va quedar el Duce per silenciar els insults dels seguidors més violents del Lazio. 

La dedicatòria del futbolista en un dels córners de l’estadi Olímpic de Roma va ser repetida a la grada per un grup d’escocesos. Un fals feixista falsament penjat com a colofó d’una victòria a l’Europa League.  I una mica més, una advertència que els feixistes mai són benvinguts i haurien d’estar desterrats dels estadis. 

Atacs a Balotelli i Lukaku

El president de la UEFA, Gianni Infantino, diu que se’ls hauria de prohibir l’accés als estadis. És el cas del líder ultra de l’Hellas Verona Luca Castellini que va dirigir els atacs contra Balotelli en el partit de lliga contra el Brescia: el club l’ha sancionat amb 11 anys sense poder entrar al camp després de presumir del seu codi maleït en una entrevista en què va negar que el futbolista negre fos italià malgrat que ho indica la partida de naixement. 

Els insults dels ultres van ressonar sobre Balotelli fins que no va poder més, va agafar la pilota i la va llançar a les grades. Va voler abandonar el terreny de joc, el partit es va aturar diversos minuts mentre els futbolistes dels dos equips provaven de convèncer-lo que seguís.

«El problema és que soc italià», va dir Balotelli dos dies després. Aquesta sensació s’afina escoltant el catedràtic Sánchez Pato. «L’esport és un amplificador dels problemes socials lligats a identitats individuals i nacionals i a les ideologies», diu com si descrigués la part d’Itàlia fan de Matteo Salvini.

També ho pot certificar Romelu Lukaku. El davanter del va Inter va avisar que el món va en retrocés després que l’insultessin a Càller. Diu Sánchez Pato: «En l’esport es veu clarament com hi continua havent racisme a les societats europees». 

Bulgària-Txèquia, un partit a porta tancada 

Les llàgrimes de Hristo Stóitxkov mentre exigia una sanció duríssima contra Bulgària, el seu país, pels insults contra els jugadors negres d’Anglaterra es van viralitzar durant unes hores, però amb prou feines van commoure els jutges de la UEFA, que van decretar el càstig mínim. Diumenge, l’estadi Vasil Levski de Sofia serà l’escenari buit del Bulgària-República Txeca, l’últim partit del grup A, classificatori per a l’Eurocopa. 

Les grades estaran buides com a càstig pels incidents racistes del 14 d’octubre passat, quan els búlgars es van enfrontar, és un dir, amb els anglesos. El 0-6 del marcador final va quedar sepultat per les salutacions nazis i els insults d’una part de l’afició local contra els futbolistes negres d’Anglaterra. El partit es va haver d’interrompre dues vegades per reclamar els xenòfobs que frenessin la seva actitud. 

Llacunes en el futbol base espanyol

Sánchez Pato considera que l’avís de les autoritats esportives búlgares va ser important, tot i que lamenta que no convencessin els intransigents. «La FIFA, la UEFA i LaLiga fan bones campanyes contra la violència, el racisme i la intolerància, però només seran suficients el dia en què tota la societat defensi els valors de la concòrdia, la solidaritat, la democràcia i el respecte». L’esport és una eina clau, afirma Sánchez Pato. «Falten polítiques efectives d’integració per part de les autoritats europees».

Notícies relacionades

Vine a escalar i queda't a dormir

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

Esteban Ibarra aplaudeix que la llei espanyola contra la violència, el racisme i la xenofòbia i la intolerància a l’esport, aprovada el 207, hagi servit per als grans estadis, però avisa que «si baixem fins a les categories inferiors, la llei ha sigut ineficaç». A la recepta del Moviment contra la Intolerància:cursos de formació per als entrenadors i els àrbitres del futbol base i la implicació dels jugadors i els entrenadors d’elit. «Tenen molt poder d’influència».