Empat de raça de l'Atlètic contra la Juve

La Juventus no va ser millor en gairebé cap tram del partit, però va estar a punt d’emportar-seuna victòria d’ofici i efectivitat davant d’un Atlètic intens i valent. Simeone va buscar l’heroica i la va tornar a trobar, amb dos gols en dues pilotes aturades, que van donar a l’Atlèticmés que un punt, una prova de fe en el projecte. 

L’Atlètic va sortir al partit amb actitud dominant, exercint una pressió intensa als torinesos a qualsevol zona del camp. La quietud tensa de la grada només es trencava amb precisió suïssa cada vegada que Cristiano Ronaldo tocava la pilota, primer més enganxat a la banda i, amb el pas dels minuts, cada vegada més a prop de l’àrea, símptoma del creixement de la Juventus en el partit. 

Però el centre del camp blanc-i-vermell va anar guanyant la partida fins a equilibrar el partit, amb trams de domini per a tots dos, sense massa perill de cap. La millor ocasió del primer temps se la va fabricar João Félix, tot i que el seu xut, després d’una galopada quilomètrica, va arribar tranquil a les mans de Szczesny. 

Gol després del descans

Tot just havia començat la segona part quan Higuaín va córrer a la contra a camp obert i va exhibir criteri per assistirCuadrado, que arribava en velocitat per l’altra banda iva resoldre amb un gran xut creuatper fer el primer gol.

L’Atlètic i el Metropolitano van reaccionar a l’uníson, i els següents minuts van ser un monòleg blanc-i-vermell. Entre Koke i Trippier van fabricar una ocasió meravellosa, que va acabar fora, però els espais eren cada vegada més avantatjosos per a una Juventus que va sentenciar en un altre contraatac, amb un cop de cap inapel·lable de Matuidi a un metre d’Oblak.

Bogeria blanc-i-vermella

Notícies relacionades

El París SG apallissa un Madrid desastrós

Florentino Pérez s’escuda en Xabi

L’Atlètic va retallar distàncies gràcies a una pilota aturada, i al poder dels seus dos centrals, i es va desencadenar la bogeria. Els blanc-i-vermells es van llançar a l’atac amb tot, van arribar les primeres friccions i va haver d’aparèixer Oblak per tapar el descobert en defensa dels de Simeone. 

Van entrar Herrera i Vitolo, Saúl va tornar al lateral dret i Simeone va fer totes les crides a l’èpica que va poder. El canari es va fabricar la millor ocasió, i l’equip el va buscar amb tant cor que ja gairebé en el descompte el va trobar el mexicà de cap a la sortida d’un córner.