07 d’abr 2020

Anar al contingut

OPEN DE TENNIS DELS EUA

Serena, davant del rècord més esquiu

Busca el seu 24 gran en la quarta final després del seu retorn a les pistes després de ser mare

El seu escull és la canadenca Andreescu, una debutant de 19 anys i de tennis excepcional

Idoya Noain

Serena, davant del rècord més esquiu

Charles Krupa

La fam d’història de Serena Williams és voraç, però la fam de vegades pot ser mala consellera. Aquest dissabte, a la pista central de l’Open dels Estats Units on fa exactament dues dècades va aconseguir com una adolescent de 17 anys el primer dels seus 23 grans, intentarà engrandir la seva llegenda i sumar el 24, igualar el rècord de l’australiana Margaret Court. Però per fer-ho s’haurà d’enfrontar amb una jove estrella en eclosió, la canadenca Bianca Andreescu, que als seus 19 anys no havia nascut quan Williams alçava la primera de les seves sis copes a Flushing Meadows. I, potser més important encara, la nord-americana haurà d’enfrontar-se amb si mateixa i amb la pressió, innegable, de la seva ambició.

Ja el 2016, quan buscava igualar la marca de 22 grans de Steffi Graff, Williams va fallar en les dues de les tres primeres finals que va assolir perseguint aquest número, que va acabar conquistant a Wimbledon. Després van arribar un altre gran a Austràlia el 2017 (l’últim en el seu brillant palmarès), una maternitat que va estar a punt de costar-li la vida després del part, i un esforçat retorn a les pistes. Des d’aleshores la marca de Court ha estat a la seva diana. Però fins ara, i malgrat tres finals fins a la d’aquest dissabte, s’ha fet esquiva.

Primer va arribar, el 2018, una derrota contra Angelique Kerber a Wimbledon. Aquell setembre deixava per a la infàmia una actuació lamentable a la final de Nova York, amb què va enterbolir el merescut triomf de la jove Naomi Osaka, enfonsada en un bany de llàgrimes en el que hauria d’haver sigut el seu moment de glòria. I aquest juliol no va poder fer res contra l’huracà que va ser Simona Halep, que en menys d’una hora i sense pràcticament errors li va entaforar un definitiu 6-2 i 6-2.

A la final d’aquest dissabte, la quarta oportunitat, Williams arriba aparentment en la millor forma física des d’aquest retorn després de convertir-se en mare. És un poder destacable per a una esportista a punt de complir els 38 anys (a finals d’aquest mes) i ho ha demostrat en tot el torneig i en la seva semifinal amb Elina Svitólina, a qui va tombar per 6-3 i 6-1. Però ara li queda provar que té la fortalesa mental per no caure en explosions indignes com la de l’any passat si les coses se li tornen en contra, un repte especial. «Hi ha tantes emocions en unes finals....», reconeixia a la seva última roda de premsa. «Treu alts i baixos, nervis i expectatives... És molt».

Serena, poc acostumada a les expressions de falsa modèstia, i possiblement la venedora més gran dels seus propis èxits, també assegurava que «no esperava menys» que tornar a la final, es declarava «bastant orgullosa» de si mateixa i definia de «sorprenent» haver sigut «capaç de guanyar tants» grans, especialment jugant contra «cinc eres» de jugadores.

Guanyar una de les d’última generació com Andreescu amenaça ser complicat. Propietària d’un tennis que ha sigut definit com a «precoçment complet» i que en els últims mesos s’ha elevat meteòricament, la canadenca que fa només un any estava fora de les 150 millors ja va collir el mes passat un títol a Toronto contra Williams (tot i que va ser quan aquesta es va retirar per problemes d’esquena). I dijous a la nit, després de guanyar Belinda Bencic 7-6 (7-3) i 7-5, entregada a la «bogeria» de saber que era a la seva primera final de gran, amb què podria portar el primer major al Canadà, també explicava un risc que corre la seva rival. «Quan em posen contra la paret», avisava, «trec el meu millor tennis».

Granollers i Zeballos, amb la mel a la boca

El tsunami colombià de Juan Sebastián Cabal i Robert Farah, la parella de dobles que va conquistar l’últim Wimbledon, també ha fet aparició a Nova York, on han aconseguit el seu primer Open dels Estats Units. El seu triomf sobre Marcel Granollers i Horacio Zeballos per 6-4 i 7-5 aquest divendres a Arthur Ashe ha deixat amb la mel a la boca el barceloní i el de Mar de Plata, protagonistes d’una prometedora nova parella.

Des que van debutar junts, Granollers i Zeballos han guanyat 10 dels 11 partits que han disputat; el mes passat es van imposar a Mont-real i ara han arribat a una final novaiorquesa en què el català ja va estar el 2014 (llavors amb Marc López) i de la qual ara surt amb la meitat del premi de 335.000 euros per als finalistes.

Aquests bons resultats, i la bona química «dins i fora de la pista», ara pot influir en el futur del barceloní, de 33 anys. «He d’avaluar la resta de la temporada», ha explicat Granollers, que tot i que pensava quedar-se a Europa per jugar en individuals ara escolta Zeballos insistir-li que vagin a Àsia. L’argentí, després de la final novaiorquesa, se situa com a número 3 mundial en dobles i tots dos prendran una decisió sobre el futur immediat després de parlar amb els seus respectius entrenadors.