Diego López salva un punt al descompte

Dues intervencions salvadores de Diego López al minut 92 van rescatar un punt per a l’Espanyol davant de l’Alabès en un partit pla en el qual el quadro català es va oblidar d’atacar. Els de David Gallego, que semblen reservar tota la seva producció ofensiva per als partits de l’Europa League, es va tornar a quedar a zero en la segona cita de lliga i a punt va estar de pagar molt cara la seva nul·litat en l’últim terç de camp. Només un Diego López providencial va evitar una nova derrota.     

A David Gallego se li podran retreure altres coses, però no falta de personalitat a l’hora de dissenyar les alineacions. Després del fiasco davant del Sevilla en l’estrena en la competició domèstica, el tècnic de Súria va canviar el dibuix, va donar entrada l’onze a Corchia (sense gairebé minuts d’entrenament) i Calero i va asseure a la banqueta Wu Lei i Ferreyra per compondre una davantera del tot nova amb Melendo, Vargas i Campuzano.  

I es diria que els primers sorpresos per la identitat dels integrants de la línia d’atac van ser els seus propis companys, que es van passar 40 minuts sense trobar-los. Davant d’un Alabès molt replegat, ordenat a partir d’un sòlid ‘trivot’ defensiu, l’Espanyol va tardar molt poc a aconseguir el control de la pilota, però les seves notables estadístiques de possessió només es van traduir en un munt de passades en zones irrellevants, amb una escassíssima producció ofensiva.

Un Alabès a veure-les venir

Tampoc la proposta de l’equip ‘babarrozo’ resultava gaire més vistosa, ja que es limitava a esperar l’error en una de les moltes entregues del conjunt visitant per robar per dins i llançar passades profundes, amb Lucas Pérez com a destinatari preferent. A punt va estar d’aconseguir el seu objectiu al minut 25, quan una mala passada de Marc Roca va acabar propiciant l’ocasió més clara del primer temps, en un tret d’Aleix Vidal que va acabar a l’exterior de la xarxa.

De primeres parts com la protagonitzada per l’Espanyol, tan dominant com innocu, se sol dir que són una manera de madurar el partit per deixar fora de combat el rival després del descans. Bé, no va ser el cas. L’Alabès va sortir en la represa amb un plus afegit d’ambició. Tampoc gran cosa, però almenys va posar un altre davanter al camp (Joselu), va avançar les línies i va obligar els de Gallego a començar a remar en defensa, tasca en la qual va destacar l’aclimatació del molt prometedor Calero.

Un sol xut

Notícies relacionades

La paret més alta d'Alberto Ginés: com el primer or olímpic d'escalada busca un lloc a París 2024

La consagració de Lunin

Amb el partit més obert, va arribar el primer (i únic a la fi) xut visitant entre els tres pals, obra de Corchia al minut 61, però les millors ocasions van tornar a ser per als vitorians. Veient com el control de la trobada se li n’anava per l’embornal, David Gallego va fer entrar Wu Lei pel desaparegut Melendo, cosa que va injectar una mica de dinamisme en l’atac periquito i va contenir l’avinguda del joc local.

I quan uns i altres semblaven donar per bo l’empat a res i el navarrès Prieto Iglesias es disposava a xiular el final per a alleujament de l’avorrit respectable van arribar les dues ocasions clares, gairebé consecutives, de Borja Sainz i Rubén Duarte, desbaratades totes dues per un Diego López superlatiu. L’Espanyol li deu el seu primer punt.