Bruno Hortelano, la tornada a les pistes més esperada

Bruno Hortelano tornarà a competir aquest diumenge després de gairebé un any allunyat de les pistes.  Les lesions han fet anar de cul el plusmarquista espanyol del 100, 200 i 400 metres i han retardat aquest curs la seva reaparició molt més del previst. En els últims mesos, a causa d’una tendinopatia de l’Aquil·les, que l’ha obligat a anar retardant la seva aparició en la temporada a l’aire lliure, fins al punt de plantejar-se només acudir al Mundial de Doha, a finals de setembre, per córrer el relleu llarg.  La seva reaparició serà un dels grans atractius del míting que acollirà Madrid amb motiu de la reinauguració de l’estadi Vallerhermoso, remodelat amb capacitat per a 10.000 espectadors.

“Tinc el pessigolleig que sents abans de la competició”, assegura Hortelano, de 27 anys. “Des de fa any i mig arrossegava una pubàlgia que em va impedir córrer a la pista coberta i que, per sort, està controlada. Ara ha sigut la tendinopatia, així que m’he dedicat a fer treball de força i rehabilitació. He volgut tornar diverses vegades, però al llarg dels últims anys, ha après a tenir paciència. Al final, en l’esport, l’important és evitar lesions greus que et condicionin”.

Davant Husillos

Hortelano tornarà en el 400, precisament la prova que li ha donat més alegries en els últims temps. El juny de l’any passat va superar enfrontant-se a Óscar Husillos un rècord amb 29 anys d’antiguitat en propietat de Gaietà Cornet i el va deixar en 44,69  segons. Poc després en l’Europeu de Berlín es va penjar el bronze en el relleu 4-x400 juntament amb el mateix Husillos, Lucas Búa i Samuel García. Husillos, Lucas Búa i Samuel García A l’estadi Vallehermoso, que feia gairebé una dècada que havia caigut en l’oblit, tornarà a trobar-se amb Husillos i amb un dels grans especialistes de la distància: el bahamià Steve Gardiner, subcampió del món el 2017.

Notícies relacionades

Vine a escalar i queda't a dormir

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

“Quan ens vam asseure amb el meu entrenador al desembre per parlar sobre la planificació per a Tòquio, vam decidir que prendríem aquest any i mig que queda com una sola temporada i ara hem estat treballant la base. Aquesta és la raó per començar amb el 400”, explica Hortelano, que admet que el motivaria estar a la sortida del 100, que tindrà un cartell de luxe, amb Asafa Powell, Mike Rodgers i cinc atletes per sota de 10 segons. “Soc un corredor de 100 i 200, però no és aquest el moment, ja arribarà”.

Prioritat: els Jocs 

Després se centrarà a preparar el relleu 4x400, amb un parell de concentracions amb els seus companys, amb vista al Mundial. “El meu compromís amb la selecció. Allà ho donarem tots. L’objectiu és arribar amb el relleu als Jocs. I l’any que ve ja correré el 100 i el 200. Tota la preparació està planificada al mil·límetre. Per anar a Tòquio, no deixaré res a l’atzar i tampoc arriscaré abans res. Conec el meu cos. Aniré al límit, però intentant evitar sempre aquest risc de lesions per poder ser en els Jocs. Vull veure com va la carrera de Madrid i després reavaluarem el meu calendari”, valora Hortelano, un atleta que va tenir una irrupció volcànica en l’atletisme espanyol amb el títol europeu dels 200 metres el 2016, quan la velocitat semblava una assignatura inabastable, i que després dels Jocs de Rio (on va ser semifinalista) va tenir un gravíssim accident de cotxe, en el qual va estar a punt de perdre la mà dreta, que el va tenir dos anys llargs allunyat de la competició.