Golejada històrica de l'Atlètic al Madrid (3-7) al derbi americà

Era la primera vegada que es veia un derbi madrileny als Estats Units, en pretemporada i sense l’aparent tensió típica d’aquests partits, però l’Atlètic va rebentar tots els pronòstics amb una golejada històrica (2-7) que ha tirat per terra tot l’optimisme que pogués tenir el madridisme amb la segona etapa de Zidane a la banqueta blanca. 

Els cinc gols que li va fer l’Atlètic al Madrid en 45 minuts, amb un joc excels, van posar en evidència totes les carències de l’equip de Zidane, desfet, sense presència, sense comandament i sense poder, sacsejat pel treball col·lectiu dels de Simeone, el poder de Costa, la màgia de Joao Félix i, sobretot, la jerarquia de Koke i Saúl. 

El fracàs del nou sistema

Zidane va repetir el sistema del primer partit de la pretemporada, amb què ja va patir contra el Bayern de Munic (3-1), amb Isco en funcions de mitjapunta en atac i de primer home en la pressió, per davant del doble pivot format per Modric i Kroos, el pou pel qual van caure totes les opcions del Madrid i en què Zidane espera una alternativa més física. 

Encara en el primer minut de joc, en el primer atac del’Atlètic, Diego Costa va encarar Ramos en avantatge i va resoldre amb un xut que, després de tocar en el defensa del Madrid, va acabar dins de la porteria.

La determinació ofensiva de l’Atlètic, comandat per la visió de joc de Joao Félix, va generar un vendaval que va desmuntar la medul·lar del Madrid. Morata, que va tornar a la banqueta amb problemes musculars als 13 minuts, havia malgastat un franc mà a mà davant de Courtois, però Joao Félix era l’home del partit. Després que Saúl se l’emportés, va ser el portuguès de 19 anys el que va rematar, a l’àrea petita, la pilota que va suposar el 0-2, abans del minut deu de partit, i va liderar un Atlètic que va passar per sobre d’un Madrid constantment molest en un partit molest. 

El doble pivot Saúl-Koke va comandar al seu gust el partit i va reduir al mínim la incidència de tot el planter ofensiu del Madrid. L’alacantí havia servit un gol i el de Vallecas no va ser menys, va recuperar la pilota a la timorata sortida des d’enrere del Madrid i va posar en evidència la defensa dels Zidane amb un suau toc que va deixar sol Correa, que va controlar amb la cuixa i va definir sense deixar caure la pilota.

Lesió de Jovic

Al mig d’una primera part per oblidar, l’única arribada a l’àrea del Madrid va acabar amb un xoc entre Oblak i Jovic que va acabar amb el serbi lesionat, a la banqueta abans de la mitja hora per segon partit consecutiu (en l’anterior per l’expulsió de Nacho) i amb probabilitats de passar a engrossir la llista de baixes de Zidane, que ja téAsensio, Brahim i Mendy.

Abans de la mitja hora de joc,Saúl va tornar a robar la pilota després d’una passada lamentable de Sergio Ramos, cosa que va propiciar la culminació de l’enfonsament definitiu del Madrid amb un altre gol de Diego Costa, un altre pas de rosca per a un equip desfet, sense tensió, sempre un segon més tard que els seus homònims atlètics.  

Cada atac blanc-i-vermell era una ocasió franca de perill, compaginada amb una pressió tan treballada com intensa que va ofegar els blancs, sense presència en atac i sobrepassats en defensa. 

Només l’entusiasme de Vinicius va atorgar una mica de dignitat al Madrid en el primer temps, amb un xut al pal per culminar uns minuts en què es va moure per tot el camp a la recerca d’una pilota que l’Atlètic negava sistemàticament als de Zidane.

La nova estrella blanc-i-vermella

Però va aparèixer de nou Joao Félix, va asseure sobre la gespa Nacho amb un driblatge i només Courtois va poder retardar el gol, fins que l’àrbitre va assenyalar penal en la baralla pel rebuig i Diego Costa va fer el seu tercer gol, el cinquè en 45 minuts.

El carrusel de canvis es va retardar més enllà del descans, en què Zidane va intentar tapar fuites d’aigua amb Carvajal i Lucas Vázquez, però el que no va canviar va ser la inspiració d’un Atlètic que va disfrutar amb el millor Lemar que mai s’ha vist de blanc-i-vermell, amb la irrupció de Joao Félix, constructor de la jugada del sisè gol blanc-i-vermell, acabada d’iniciar la segona part; i amb un Diego Costa al nivell dels seus millors moments, l’executor del gol amb una ajustada vaselina.

El Madrid va aconseguir celebrar gràcies a una jugada individual d’Hazard, que va acabar posant un centre que va rematar Nacho a gol, gairebé sense voler, després del rebuig d’Oblak. Va ser l’últim que va passar abans que explotés la tensió entre Costa i Carvajal, el preludi d’una enganxada col·lectiva que va acabar amb tots dos expulsats.

Rotació i reacció

Simeone i Zidane van fer rotacions massives i el partit va perdre l’ordre, es va trencar, i el que en va treure partit, de nou, va ser l’Atlètic de Madrid, que a la banqueta guardavaun inspirat Vitolo, que va fer el setè gol blanc-i-vermell amb un bon xut després d’una gran jugada personal.

Notícies relacionades

Va tornar el millor Diego Costa

El nou Atlètic de Simeone humilia el vell Madrid de Zidane

Va jugar Gareth Bale, amb la seva recerca d’equip encara sense concretar, i va jugar el japonès Kubo, malgrat que abans del partit s’havia anunciat que jugarà la temporada que ve cedit a l’Osca. 

La tràgica matinada del Madrid (en hora peninsular) va acabar amb un gol de penal de Benzema, provocat per Nacho, i un altre del del planter Javi Hernández, aconseguit amb més caràcter i empenta que futbol.