El nou Atlètic de Simeone humilia el vell Madrid de Zidane

Era només el 26 d’agost. Era New Jersey, Estats Units, un amistós. Falta un mes per començar la Lliga, però la sensació que va oferir el Reial Madrid de Zinedine Zidane és que continua sent el mateix equip sense ànima ni gana que es va convertir en la riota de tot el món la temporada passada. Ser golejat (3-7), per un excel·lent Atlètic de Madrid,  Atlètic de Madridés per fer-s’ho mirar.

És pretemporada, cert, però la impressió que va transmetre el conjunt de Florentino Pérez, que té molts motius per estar preocupat, és que amb les ‘vaques sagrades’ de la temporada passada (van tornar a jugar tots, inclòs, sí, Marcelo, que ha perdut set quilos) tindrà molt difícil, molt, recuperar el paper de protagonista que ha tingut sempre.

“Humiliació amb missatge”, “Bany estiuenc històric”. “Un cicló i un ninot” i “Suïcidi esportiu” són alguns dels titulars d’avui de la premsa esportiva de Madrid, que critica la passivitat dels blancs en el ‘derbi de New Jersey’ i pronostica que, malgrat estar en pretemporada, la cosa pinta molt malament per al conjunt del Bernabéu.

Ramos mira de defensar-se

El cert és que la intensitat demostrada pels blanc-i-vermells, que no només van apallissar, com, quan i de la manera que van voler, els blancs, és un fidel reflex de la gana que tenen els uns i de com de còmodes estan els altres, malgrat que el ‘gran capità’ Sergio Ramos, que sempre dona la cara, assenyalés: “La nostra ambició segueix intacta, però no podem perdre així”.

El partit, vist en directe per 57.710 espectadors, que van disfrutar de valent amb la demostració futbolística de l’Atlètic, va demostrar que el ‘Cholo’ Simeone es veu capaç de remuntar (o mantenir) el vol en l’era després de Griezmann i, encara que també en això sigui d’hora, el fitxatge més que milionari de Joao Félix pot reportar grans alegries al conjunt del Wanda, ja que té futbol per tones i no només fa gols, sinó que els hi regala a un renascut Diego Costa.

La conclusió a la qual van arribar tant Zidane com Ramos, una vegada conclòs el partit, no sé si pot afegir més preocupació, ja que tots dos van assenyalar que la diferència va ser que l’Atlètic es va prendre el partit com si fos un xoc oficial, i ells no. És evident que aquesta explicació, partint de l’entrenador que torna per evitar aquestes situacions i un líder que assegura que els seus companys no han perdut la fam de guanyar, no només és insuficient sinó ridícula. Com assenyalaven tots a la capital, abans i després del partit, “no hi ha derbis amistosos, ja que tots s’han de guanyar”. I també en això va coincidir ahir a la nit Ramos: “Te’n vas dolgut com m’imagino que estarà el madridisme perquè hem perdut contra el nostre gran rival de la ciutat".

Inici descoratjador

"El que va passar és que vam entrar molt malament al partit”, va assenyalar Zidane a la sala de premsa, a la qual va acudir directament des de la gespa, sense passar pel vestidor dels blancs, on, sí, juntament amb tots els seus companys, hi havia el gran fitxatge blanc (de moment) d’aquesta temporada, el belga Hazard. “En una competició d’alt nivell entrem molt malament. Després de vuit minuts estàvem 2-0 i no ens vam regirar per dir que canviaríem alguna cosa. La primera part va ser difícil i no vam entrar mai al partit. Ens ha faltat tot, sobretot intensitat, que és necessària a aquest nivell. Però estic convençut que aquest equip, aquesta temporada, farà coses bones".

És evident que el ridícul del Reial Madrid contra l’Atlètic pot provocar o accelerar més d’una operació a la ‘casa blanca’. Podria, potser, accelerar-se el fitxatge de Pogba o la sortida de més d’una ‘vaca sagrada’. Podria. El que sembla difícil (i fins i tot perillós) és que Florentino i Zidane donin el vistiplau al fet que un jugador del nivellàs de James pugui reforçar ara el conjunt matalasser, com pretén Simeone. Ja hi ha qui assegura que, amb l’arribada de Joao Félix, l’Atlètic s’ha tret de sobre el complex que no pot fitxar com fitxen els grans, a cop de talonari.

La més gran de les humiliacions

Notícies relacionades

Golejada històrica de l'Atlètic al Madrid (3-7) al derbi americà

Vine a escalar i queda't a dormir

I, sens dubte, el que no ha variat, malgrat aquest contundent i provocador 3-7, és el partit a partit del ‘Cholo’ i la seva manera de continuar amb els peus a terra, potser, més conscient que ningú que “aquest resultat no reflecteix la realitat, el nivell i el potencial ni d’ells ni de nosaltres”. No cal dir que Simeone va acabar orgullós i feliç del partit dels seus. No és per a menys, el cop d’autoritat donat pel nou Atlètic aquesta matinada, sigui 27 de juliol, sigui New Jersey, sigui un amistós, va ser impressionant i veurem si no porta conseqüència per al vell Reial Madrid, que segueix on va acabar el curs passat, perdent, sent humiliat i superat a tots els fronts.

Bromes al marge, la golejada ha fet molt mal en el madridisme. Llegiu Tomás Roncero: “Des de 1973, que vaig veure al Bernabéu el meu primer partit amb un 5-0 a Las Palmas, mai havia patit i sentit una humiliació semblant en aquest gairebé mig segle de vocació i lleialtat madridista. Ja sé que és pretemporada i que el 1980, després de patir un vergonyant 9-1 amb el Bayern a Munic, Boskov ho va arreglar amb una frase genial: "Val més perdre un partit per nou, que nou partits per un". Però això no era un amistós. Davant de l’Atleti mai ho són. Mig país es va quedar fins a les quatre de la matinada despert per veure’ls, i a Nova York milers i milers de madridistes van assistir a les grades a una actuació vergonyosa que ha de portar conseqüències”.