Salma Solaun guanya el primer bronze per a la gimnàstica rítmica des de 1993

A ritme de pop ucraïnès, llisca Solaun. S’embolica amb la cinta multicolor i en cada pirueta l’acompanya. Salma Solaun i la cinta són només una. I el tapís és la seva presentació al món.  Així de la mà, per terra i aire, Solaun i la seva cinta han aconseguit el bronze en el primer Mundial júnior de gimnàstica rítmica.

 «Mai vaig pensar que podria guanyar una medalla, ningú a casa s’ho creurà», deia una emocionadíssima Solaun. I és que el Mundial júnior que s’ha disputat a Moscou entre el 19 i el 21 de juliol ha deixat una fita per a la història de la gimnàstica rítmica a Espanya. Després de 26 anys sense cap podi, la selecció espanyola de gimnàstica rítmica aconsegueix el primer metall des de 1993 gràcies al talent i l’esforç d’aquesta jove basca.

«Mai vaig pensar que podria guanyar una medalla, ningú a casa s’ho creurà» (Salma Solaun)

I tan jove que amb només 14 anys ja s’ha penjat una medalla al coll. «Salma Solaun ha realitzat un exercici espectacular, amb molta dificultat corporal i d’aparell, i amb una excel·lent execució, amb el qual ha aconseguit una nota de 16,750 punts», destacaven des de la Federació Alabesa de Gimnàstica.

Només la russa Dariia Sergaeva i la israeliana Adi Asya Katz han aconseguit superar l’entrega de Solaun en un exercici atapeït d’expressivitat i creativitat. «Sembla un miracle que dues nenes de club hagin pogut veure’s les cares amb les millors gimnastes júnior del món, amb un balanç molt positiu», ha dit la seva entrenadora Marga Armas en referència també a la seva companya Teresa Gorospe que va quedar novena a la final de pilota.

La llar de les campiones

Al seu torn, Armas és la directora tècnica del Club de Gimnàstica Rítmica Beti Aurrera, l’espai on entrenen Solaun i Gorospe. A Vitòria, al poliesportiu d’Abetxuko, es cuina el futur de la gimnàstica sense preparadors físics ni equip tècnic. Lluny dels recursos de què disposen els centres d’alt rendiment, el Beti Aurrera ha donat atletes de la tallad’Almudena Cid, l’única atleta en ser a quatre finals olímpiques. O més ben dit, de la talla de Salma Solaun.

Després d’aconseguir la màxima categoria possible a la seva edat a escala nacional –el 2018 va ser campiona d’Espanya infantil i fa un parell de setmanes a Mallorca es va coronar Campiona d’Espanya Junior Honor–, Solaun ja perseguia el seu següent repte. De la mà de la seleccionadora Alejandra Quereda l’objectiu era Moscou. L’esportista no només s’estrenava en un tapís a escala mundial sinó que forma part de la generació que inaugura aquest nou campionat.

Notícies relacionades

La cinta de gimnàstica rítmica

La RFEF inhabilita Piqué durant dos mesos per amenaçar un àrbitre

Gimnasta des dels tres anys, el tapís és casa seva. Entrena cada dia, caps de setmana inclosos. Els estudis, els amics i la família van després. Primer, la gimnàstica. Però sempre sense obsessionar-se (massa). Salma Solaun només té 14 anys. ¿El seu somni? Sens dubte, els Jocs. «Amb aquest objectiu treballo durament, però vull disfrutar», deia l’esportista alabesa en una entrevista a ‘El Correo’.

The pressure was immense but Dariia Sergaeva held on & delivered 🇷🇺's fifth 🥇 in a row at #rgjunior2019
Individual Ribbon:
🥇 🇷🇺 Sergaeva - 17.650
🥈 🇮🇱 Katz - 17.100
🥉 🇪🇸 Solaun - 16.750
👉 Full results: https://t.co/aqEJUVbWrl#Rhythmic #Gymnastics #Junior

— FIG (@gymnastics) 21 de julio de 2019

A Moscou, ella i la seva cinta van saltar i van ballar al so d’Open Kids, un grup de pop de cinc joves ucraïneses que la van animar en cada pirueta. La complicitat de Solaun amb la cinta li va valer el bronze. I un lloc a la història. Ni a Abetxuko ni a Moscou ja ningú oblidarà el seu nom.