Mor atropellat el boxejador Pernell Whitaker

El món de la boxa plora la mort d’una llegenda. Pernell Whitaker, l’excampió del món que va ser gran rival de l’espanyol Poli Díaz, a qui va derrotar el 1991, va perdre la vida durant la nit de diumenge a causa d’un atropellament a la localitat de Virginia Beach, a l’estat de Virgínia (Estats Units). El púgil de 55 anys, originari d’aquest mateix estat, és considerat el millor boxejador esquerrà de la història i, fins i tot, la revista especialitzada 'The Ring’ el situa com a número 10 en la seva llista de millors professionals de la boxa. 

Segons el Departament de Policia de Virginia Beach, el púgil va morir a la mateixa escena de l’accident com a conseqüència de les ferides que li va causar l’atropellament, que va tenir lloc cap a les deu de la nit. 'Sweet Pea' Whitaker, com era conegut afectuosament en el món de la boxa, va ser atropellat en un dels encreuaments mentre caminava pel carrer. "El conductor del vehicle que va colpejar Whitaker va quedar-se en l’escena amb la policia", ha dit la policia.

Whitaker era reconegut com el millor defensiu de la història de la boxa, per la seva varietat de moviments i la fascinant rapidesa que sempre exercia sobre el quadrilàter. Els seus rivals es desesperaven intentant que li arribessin els cops. Precisament a la ciutat natal de Whitaker, a Norfolk (Virgínia) va tenir lloc, el 27 de juliol del 1991, el famós combat amb l’espanyol Poli Díaz. 

El nord-americà, ple de confiança, va posar en joc els seus tres cinturons del pes lleuger: de la Federació Internacional (IBF), el Consell Mundial (WBC) i l’Associació Mundial (WBA), davant ‘el Potro de Vallecas', que arribava invicte després de 32 combats. Finalment, l’espanyol va provar la derrota i va perdre per punts a 12 assalts, per decisió unànime dels jutges. Whitaker el va fer caure en el setè assalt. 

Whitaker va ser introduït el 2006 alSaló Internacional de la Fama de la Boxa i va guanyar títols a nivell mundial en quatre categories diferents de pes. El nord-americà va aconseguir l’or en els Jocs Olímpics del 1984, precisament als Estats Units. Després d’haver sigut el campió mundial indiscutible en el pes lleuger, la set de Sweet Pea no se sadollava i es va coronar amb els títols wèlter júnior, wèlter i mitjà júnior com un dels grans protagonistes del panorama de la boxa durant les dècades dels 80 i dels 90. 

"Una persona genial" 

L’entorn de Whitaker encara està processant aquesta pèrdua tan sobtada. "Realment no puc dir com em sento, perquè em sento commocionat. Encara estic intentant processar tot el que està passant, però ell era una persona genial", ha dit el seu fill petit, Devon Whitaker, al diari 'Virginian-Pilot'. "Ara per ara, això és tot el que puc dir d’ell", ha constatat. 

Al seu torn, Kathy Duva, la promotora de Main Events, que és la companyia amb la qual Whitaker sempre va treballar, al tenir el seu pare, Lou Duva, com un dels preparador i com a representant, ha reconegut estar commocionada en declaracions televisives. "L’estimava i ell m’estimava a mi", ha destacat Duva. També ha recordat que malgrat tenir "debilitats" amb referència als seus problemes amb les addiccions, Whitaker era aquell tipus de persona que "només estava còmoda al quadrilàter". "Quan era al ring, era quan aconseguia el control, se sentia feliç i demostrava a tots ser el millor en el que feia".

Gairebé imbatible

Notícies relacionades

L'exboxejador Poli Díaz, ingressat en un hospital al ser apunyalat

Detingut Poli Díaz per agredir un home amb un tornavís

Per als amants de la boxa, Whitaker serà recordat pels seus històrics enfrontaments contra púgils llatinoamericans. Des del 1984, va realitzar 46 baralles amb marca de 40-4-1-1 i 17 triomfats aconseguits per la via del K.O., cosa que el va convertir en un autèntic botxí per als seus rivals, entre qui destaca el porto-riqueny Wilfredo Rivera, a qui va vèncer en dues ocasions. 

Whitaker no va poder superar el duel contra Oscar de la Hoya el 12 d’abril del 1997 a Las Vegas, on va perdre per decisió unànime en 12 assalts. No va ser fins al final de la seva carrera que van arribar les derrotes: en les seves dues últimes baralles va caure davant el porto-riqueny Félix 'Tito' Trinidad el 1999. Va disputar el seu últim combat com a professional el 2001, sense cap títol en joc davant el mexicà Carlos Bojorquez, que el va derrotar per K.O. tècnic en el quart assalt de la baralla programada a 10.