Mundial femení de futbol

Els Estats Units fan més gran la seva llegenda: derroten Holanda i guanyen el seu quart Mundial

Les nord-americanes van superar l''oranje' a la final de Lió gràcies als gols de Rapinoe i Lavelle

Els Estats Units fan més gran la seva llegenda: derroten Holanda i guanyen el seu quart Mundial

PHILIPPE DESMAZES

4
Es llegeix en minuts
Mamen Hidalgo
Mamen Hidalgo

Periodista

ver +

Els Estats Units es van proclamar campions del Mundial femení de França 2019 a l’imposar-se a la final a Holanda (2-0) amb punts de Megan Rapinoe de penal i Rose Lavelle. La selecció de Jill Ellis suma el seu quart Mundial, segon consecutiu, després de deixar enrere rivals potents com Suècia, Espanya, França, Anglaterra i la mateixa selecció 'oranje'. 

Abans de començar el Mundial, totes les mirades es dirigien als Estats Units. Les nord-americanes partien amb el cartell de rival a batre. L’obsessió de les grans potències europees era impedir que les vigents campiones revalidessin el títol. Però la realitat és que la selecció de Jill Ellis, liderada per una superba Megan Rapinoe, es va emportar el títol mostrant una vegada més una superioritat que li va valer per batre Holanda a la final de Lió (2-0).

Ni els Estats Units ni Holanda havien estat per sota del marcador en tot el Mundial. Les nord-americanes havien perforat la porteria rival en totes les seves trobades abans del minut 12. El privilegi el tenia Tailàndia, que a la fi va rebre tretze gols en la golejada més gran de la història. La campiona del món i la campiona d’Europa es van citar a Lió en la que era la final més emocionant, però si el Parc Olympique Lyonnais no va viure gols fins al minut 62 va ser per la resistència d’una ‘oranje’ que es va encomanar a les parades de la seva portera.

El setge habitual de la selecció dirigida per Jill Ellis no va ser tan aclaparador com davant d’altres rivals. Ni Espanya ni França ni Anglaterra havien aguantat tant sense rebre un punt. La clau, el canvi de sistema de Sarina Weigman, que va implantar un 4-4-2 de molt treball a les bandes amb intenció d’anul·lar Rose Lavelle, l’estrella emergent del futbol, i Megan Rapinoe. Ho va aconseguir durant gairebé mitja hora, en la qual la marea taronja va somiar en la sorpresa, però quan les forces de les europees van començar a decaure –venien d’una pròrroga en semifinal i un dia menys de descans–, va emergir la figura de Van Veenendaal.

La portera es va lluir primer parant un xut potent de Julie Ertz a la sortida d’un córner, amb les dues mans. Després evitant amb el costat la rematada de Mewis i frenant l’onada d’ocasions que va generar Rapinoe per la seva banda, amb centres laterals que van superar la defensa però que una vegada i una altra es van trobar amb una de les porteres del Mundial. L’última, una estirada al pal esquerre davant d’un tret potent d’Alex Morgan que es colava per la base del pal. Abans del descans Holanda va fer la temptativa d’estirar-se, però un tret llunyà de Spitse i una internada de Miedema només van aconseguir recordar als Estats Units que davant tenien un rival.

El VAR, clau en el triomf

El partit es va trencar com davant d’Espanya o davant de França, en una jugada aïllada que venia a pal·liar la falta d’encert en joc col·lectiu dels Estats Units. Una pilota llarga a Alex Morgan va acabar convertint-se en penal amb una nova intervenció del VAR. La col·legiada francesa Stephanie Frappart va ser corregida: Van der Gragt havia aixecat la cama en excés colpejant el costat de l’estrella d’Orlando Pride. El resultat, una pena màxima més per a la capitana, Megan Rapinoe, que materialitzava amb calma el seu sisè gol en cinc partits.

Holanda es va enfonsar davant de la potència nord-americana, que amb el resultat a favor es va desfermar. Instants després, Rose Lavelle va fer honor al seu gran torneig amb un punt d’enorme factura, introduint-se en solitari per la frontal de l’àrea entre Van der Gragt i Dekker. En l’espai entre totes dues va trobar el buit perfecte per col·locar l’esfèric amb potència al pal contrari. Van Veenendaal ja no podia frenar-les sola. Lavelle convertia el seu tercer gol en aquest campionat i donava via lliure al setge nord-americà, que va buscar la golejada als peus de Rapinoe, Heath i Morgan. Les tres sense fortuna. La capitana holandesa va tornar a intervenir davant de Dunn i va evitar una golejada més gran. Spitse va buscar el gol de l’honor de falta en un tímid tir, però Holanda ja havia abaixat els braços. Ho van aprofitar els Estats Units per buscar amb ímpetu una golejada que mai va arribar.

Els minuts finals van donar per homenatjar Rapinoe, que marxa del Mundial sent protagonista absoluta en la fase final, i donar entrada a dues veteranes com Press i Lloyd, que disputaven amb probabilitat els seus últims minuts en una cita de tal magnitud. Espanya, França, Anglaterra i Holanda van patir la superioritat de les ‘barres i estrelles’, que veuen la bretxa cada vegada més petita però continuen regnant en el futbol mundial.

Fitxa tècnica

Estats Units, 2 - Holanda, 0

Estats Units: Naeher (7); Dunn (7), Sauerbrunn (7), Dahlkemper (7), O’Hara (5); Lavelle (9), Ertz (7), Mewis (6); Heath (8), Morgan (7), Rapinoe (8).

Tècnica: Jill Ellis (9)

Canvis: Ali Krieger (6) per O'Hara (m. 45), Press (-) per Rapinoe (m. 80), Lloyd (-) per Heath (m. 87).

Holanda: Van Veenendaal (8); Van Lunteren (6), Dekker (5), Van der Gragt (4), Bloodworth (5); Groenen (5), Van de Donk (6), Spitse (6); Beerensteyn (6), Martens (5), Miedema (6).

Tècnica: Sarina Weigman (7)

Canvis: Van de Sanden per Dekker (m. 73).

Gols: Megan Rapinoe (m. 62), Rose Lavelle (m. 69)

Àrbitre:  Stephanie Frappart, francesa (5).

Notícies relacionades

Targetes grogues: Spitse (m. 8), Dahlkemper (m. 41), Van der Gragt (m. 60)

Estadi: Parc Olympique Lyonnais (Lió). 57.900 espectadors.