atletisme

Semenya es nega a competir en els Mundials de Doha si no és en la distància de 800 metres

La sud-africana reitera la seva negativa a medicar-se per reduir els nivells de testosterona

zentauroepp48687879 soc semenya190625173544

zentauroepp48687879 soc semenya190625173544 / Philippe Wojazer

1
Es llegeix en minuts
El Periódico

L’atleta sud-africana Caster Semenya, dues vegades campiona olímpica i tres vegades campiona mundial de 800 metres, no participarà en els Mundials de Doha si no és en aquesta distància, segons va dir després de guanyar amb un crono de 1:55.70 la prova de la reunió Prefontaine Classic, a Stanford (EUA).

"Si no corro els 800, no aniré als Mundials, res de 1.500. M’agafaré unes vacances i després tornaré per competir la temporada que ve", va declarar l’atleta, que va poder córrer els 800 de Stanford gràcies a la suspensió cautelar de la normativa de l’IAAF sobre hiperandroginisme que li va atorgar el Tribunal Federal Suís.

Al contrari, Semenya no té dubtes sobre la seva participació als Jocs Olímpics. "Espero estar als de Tòquio, París i Los Angeles", va assenyalar.

La sud-africana va reiterar la seva negativa a medicar-se per reduir els seus nivells de testosterona per sota dels 5 nanomols per litre de sang si vol competir en categoria femenina en distàncies compreses entre els 400 metres i la milla, tal com estableix la nova normativa de l’IAAF, que va entrar en vigor el 8 de maig passat, una vegada que el Tribunal d’Arbitratge Esportiu (TAS) va desestimar el seu recurs contra l’IAAF.

"L’IAAF no em drogarà"

"Soc una dona i una atleta d’elit mundial. L’IAAF no em drogarà ni m’impedirà ser qui soc", va argumentar Semenya per oposar-se a les noves regulacions.

Notícies relacionades

Si al final del seu litigi judicial, l’últim episodi del qual és el recurs que va presentar davant del Tribunal Federal Suís contra la resolució del TAS, no pogués córrer els 800, no per això pensa abandonar la competició. "Hi ha un munt de carreres i de coses que puc fer. Soc una esportista talentosa. Puc jugar a futbol, a bàsquet, córrer un 100, un 200 o obstacles. Puc fer tot el que em proposi".

Però de moment pensa continuar lluitant davant dels tribunals per defensar el seu dret a competir en la distància que vulgui. "És una batalla legal, és com una guerra. Un no s’ha de rendir. Tu em guanyes avui, jo et guanyo a tu demà. Però no ho faig per mi. Jo soc una campiona mundial, ja he aconseguit tot el que desitjava. Ho faig per les que no poden defensar-se per elles mateixes", va assegurar.