L'Argentina i una sola pregària: que Messi torni a ser ell mateix

Falta poc, molt poc, per al xoc amb el Brasil i les seves paraules encara reverberen amb una estela de desconcert entre els seguidors argentins. "El meu nivell no és el millor, no estic jugant com esperava. No està sent la meva millor Copa Amèrica".

La confessió de Leo Messi davant dels micròfons té alguna cosa d’extraordinari. No només pel to autocrític: obliga el seleccionat celeste i blanc a administrar la davallada impensada del millor del món. L’equip que condueix a les palpentes Lionel Scaloni va guanyar i va patir sense l’esperat protagonisme de l’astre del Barcelona. L’Argentina s’ha resignat ara per ara a funcionar com un equip d’il·luminacions esporàdiques mentre espera que el geni abandoni la làmpada. Tant de bo arribi el gol contra el Brasil”, va dir, i tots el volen creure.

"Messi sempre ha estat per davant de la selecció, però aquesta vegada l’equip està jugant per sobre de Messi. No guia el ramat ni converteix, i canta l’himne (nacional) per primera vegada en el seu partit número 134 en celeste i blanc. La versió impensada. Terrícola i oficinista, atrapat per la criptonita, al superheroi se li va descosir la capa", el va definir La Nación.

La sorpresa de Messi en aquesta Copa Amèrica s’ha donat en el pla del llenguatge. Fins i tot s’ha jurat córrer més del compte i li va demanar els seus companys d’atac, Lautaro Martínez i el Kun Agüero, un esforç més de cara al clàssic. La seva loquacitat i bon humor és inversament proporcional a la brillantor que el distingeix. Això desconcerta propis i estranys. No en va en vigílies del gran partit del certamen regional Thiago Silva es va encarregar de recordar que, malgrat la seva momentània condició terrenal, el 10 continua sent un jugador d’un altre planeta. 

Les preguntes sense resposta

Aquesta barreja de lloances i prevencions del capità brasiler no troben per aquestes hores equivalent en els mitjans argentins.  "L’equip el salteja en diverses accions perquè prefereix atacar de manera anàrquica, llavors Messi no és duana ni referència", ha sentenciat també precipitadament La Nación sense poder contestar-se les grans preguntes que ennueguen un país futboler: ¿Es traurà les seves marques com acostuma a fer de manera natural? ¿Trobarà els espais per habilitar un company? ¿Recuperarà la punteria en els seus gairebé infal·libles tirs lliures? ¿I les seves ziga-zagues que deixen rivals a terra? ¿Serà present al Mineirao dimarts a la nit?

Segons el diari esportiu Olé, Messi va arribar al Brasil "colpejat" per l’eliminació a Champions contra el Liverpool. No obstant, la seva falta d’espurnejos no obeeix a una ferida anímica que costa tancar. "Messi se sent bé i còmode amb els seus companys, molts d’ells nous. Només necessita jugar com ell mateix ha fet milers de vegades". La selecció argentina, va recordar Juan José Pannó, un dels més aguts periodistes esportius, ha rebut molts ajuts durant el torneig: el VAR contra el Paraguai, l’error infantil d’un defensor de Qatar en el tercer partit, i l’equivocació del porter veneçolà que va deixar la pilota als peus de Lo Celso i va habilitar el pas a la semifinal. Regals providencials. Però amb això, va subratllar, no en té prou per guanyar el Brasil. "¿Podrà aspirar a alguna cosa més sense Messi?".

El capità és referència absoluta pel que va fer o ha deixat de fer. "Se li imposa una culpa que no té. El fracàs de la seva selecció no és seu, sinó del futbol argentí, incapaç de definir una idea de joc. No hi ha un cicle complet d’una Copa a una altra, des que Bielsa va acabar quatre anys brillants", va dir el diari paulista ‘Folha’.

De tornada al Mineirao

Notícies relacionades

La Vuelta a Espanya es decidirà amb deu etapes a Andalusia

BCN s’encamina a alternar el seu GP d’F1 amb dos circuits

Messi tornarà al Mineirao, on va brillar davant de l’Iran el 2014. Per al Brasil aquest estadi el remet al seu fiasco esportiu més gran: l’1-7 davant d’Alemanya. Al llarg de la seva història en la selecció, Messi va polvoritzar l’era Dunga com a entrenador, en la semifinal olímpica de Pequín 2008. Va jugar nou partits, en va guanyar tres, en va perdre cinc i va fer quatre gols a la “canarinha”.

Molts volen creure que el capità amb prou feines ha fet una migdiada i està a punt de despertar. Així com Diego Maradona va eliminar el Brasil al Mundial 1990, al capdavant d’un seleccionat lamentable, La Pulga, als 32 anys, té als seus peus l’oportunitat de sumar una gesta més. Però per això, diuen, repeteixen doctes i llecs, apassionats i seguidors de sang freda, optimistes i mitjanament escèptics, Messi ha de tornar a ser ell.