Espanya cau per un penal polèmic (1-2)

Espanya ha trencat el sostre en el Mundial femení de futbol. En el seu segon Mundial, en uns vuitens de final inèdits i davant de la favorita i tres vegades campiona, La Roja va mostrar la millor versió de la seva història en una primera part per al record. Es va avançar el rival als tres minuts, va marxar lesionada Vicky Losada i Vilda va haver de canviar el sistema que ja havia reformat d’inici, però cap contratemps semblava treure del full de ruta una selecció que ha aconseguit a França 2019 el salt definitiu a l’elit.

Guanyar els Estats Units era gairebé un impossible, una utopia en què només creien les jugadores. El marcador final va mostrar el que el món del futbol preveia, però les sensacions sobre el terreny de joc no van dir precisament això. La selecció va plantar cara i va saber patir. Un penal rigorós va donar la victòria als Estats Units (1-2), però Espanya per fi va saber competir.

Les nord-americanes tenien penjat el cartell de favorites abans d’iniciar-se el torneig i Espanya venia amb dubtes de cara a porteria. Només un gol de jugada en la primera fase generava un clima d’ansietat en la concentració que creixia davant de l’enfrontament a un equip que no havia encaixat un sol gol en tres partits.

Adeu ansietat

Tot just començar el partit, als tres minuts, Megan Rapinoe materialitzava amb total tranquil·litat un penal comès per Mapi León. El repte era encara més gran: remuntar. Però Lucía García no va donar opcions al dubte, i en la seva primera demostració de superioritat a la seva banda dreta, la jugadora de l’Athletic va robar la pilota en l’inici de la jugada de la portera Naeher i va posar amb safata l’ocasió a Jenni Hermoso. Es va parar el temps, va semblar dubtar, però va guanyar prou temps per col·locar el cos i situar la pilota a l’escaire de la porteria rival. Adeu ansietat Espanya no volia anar-se’n del partit.

A partir d’allà no només va competir a la màxima potència del futbol, sinó que va anar creixent entorn de la pilota i als duels guanyats posició per posició. Els dubtes i les pèrdues dels primers instants de la trobada van passar a ser enfrontaments directes que amb el pas dels minuts van situar a la selecció en posició de posar en un compromís el conjunt de Jill Ellis, que fins aleshores semblava no només imbatible, sinó una màquina piconadora. Només Lavelle trencava les files per generar perill en passades a l’espai, a les bandes on patien Corredera i Leila. Però la resposta de Paños, la rapidesa de Paredes i el treball conjunt van calmar l’ambient fins a la igualtat a la pilota.

Contratemps i canvi de sistema

La lesió de Vicky Losada, que va rebre un cop a la cara, va suposar un nou contratemps i un canvi de sistema. Si Vilda havia apostat d’inici per un trivot per contenir, a la mitja hora desfeia el plantejat en un canvi valent, tornant a apostar per una davantera més amb Nahikari. L’últim terç de la primera part va suposar un impuls anímic per a Espanya, que amb prou feines va rebre perill i sí que ho va provocar amb les internades de Lucía García, que va fer patir Crystal Dunn.

En la segona part, els Estats Units van sortir amb una marxa més, amb intenció de trencar la velocitat de joc que s’havia imposat en els primers compassos. Però només un xut llunyà de Lavelle va suposar un acostament a Paños, que havia d’intervenir poc. Patri Guijarro responia amb una gran combinació per la banda amb Lucía. Des d’aleshores, minuts d’incertesa en què les campiones del Món veien perillar el seu domini però no el seu tron.

Notícies relacionades

Grimau s’aferra al Palau per arribar a la ‘final four’

De la malària a un motí de prostitutes

En meitat dels dubtes però quan començava a fallar el físic, va aparèixer el VAR. La col·legiada veia un penal de Torrecilla sobre Lavelle tan rigorós que va tardar més d’un minut a decidir si el concedia. Finalment el va donar, i Rapinoe de nou posava per davant al marcador les nord-americanes.

Espanya no es va acoquinar. Vilda va donar entrada a Falcón i Mariona per buscar l’empat. Fins i tot Paredes es va despenjar de la seva tasca defensiva per buscar una rematada que no va arribar. Els Estats Units es van emportar el partit i la classificació per a quarts de final, però la selecció marxa de França 2019 amb la satisfacció d’haver plantat cara al millor rival i d’haver fet el salt de qualitat que exigia la màxima competició. Deia Jorge Vilda després de caure davant d’Alemanya que Espanya ja era elit. A vuitens, almenys, hi va ser.