Anar al contingut

una xacra esportiva

El COI ha retirat 93 medalles per dopatge des del 2008

La història olímpica s'ha reescrit després d'analitzar-se les mostres de bona part dels campions de Pequín i Londres

Sergi López-Egea

El COI ha retirat 93 medalles per dopatge des del 2008

KAY NIETFELD

El dopatge ha reescrit la història de l’olimpisme en l’última dècada on ha calgut esperar mesos i fins i tot anys per confirmar la composició dels podis i assignar les medalles definitivament als atletes als llocs d’honor. Després dels últims moviments produïts aquest mes, fins a 93 medalles han sigut assignades a altres esportistes després de reanalitzar les mostres dels presumptes campions que van pujar al podi. L’orina es guardava als laboratoris acreditats pel Comitè Olímpic Internacional (COI) i els nous exàmens van confirmar l’ús de substàncies prohibides que eren indetectables quan es van realitzar els Jocs.

Els podis dels Jocs de Pequín del 2008 i de Londres 2012 no tenen res veure amb els noms que figuren ara, en una lluita contra el dopatge que no cessa i encara amb casos i amb sorpreses que poden afectar, sobretot, els Jocs de Rio, celebrats fa tres anys i on, en menor mesura i ja amb mètodes antidopatge més sofisticats, només s’han retirat cinc medalles.

L’anècdota del lluitador suec

D’acord amb aquests resultats s’ha pogut determinar que bona part dels esportistes que van anar als Jocs celebrats a Pequín van apostar per mètodes i substàncies prohibides convençuts que mai anaven a ser caçats. Que equivocats que estaven. Fins ara s’han retirat 51 medalles de la cita asiàtica olímpica que corresponien a 9 ors, 21 plates i 20 bronzes. "Hi ha un cas particular –recorda el periodista Juan Manuel Surroca, un dels grans especialistes espanyols en olimpisme– que no té res a veure amb el dopatge i que correspon a un lluitador suec que va llançar una medalla a terra descontent per l’arbitratge rebut i que el va privar de disputar la final". En efecte, es tracta d’Ara Abrahamian, que va ser desqualificat per menysprear els jutges.

A Londres, on en només quatre anys els laboratoris ja havien afinat millor les seves màquines, i no pel fet de la consciència antidopatge d’algunes estrelles esportives, hi ha hagut fins ara 37 moviments als podis. 12 campions olímpics han perdut l’or, als que cal sumar 13 medalles de plata i 10 de bronze.

Aquestes dades posen en evidència, per tant, que des del 2008 i fins ara s’han retirat el 64,1% de les medalles que el COI va decidir canviar per pràctiques dopants, al marge d’alguna sanció per indisciplina, des de la celebració a Atenes 1896 dels primers Jocs de l’era moderna. Des d’aleshores 145 atletes o equips han perdut les seves medalles: 46 d’or, 49 de plata i 50 de bronze.

Més casos en els Jocs d’Hivern

En aquestes dades només s’inclouen els Jocs d’estiu, ja que la xifra encara és més escandalosa si s’afegeix la cita olímpica hivernal. A Sotxi 2014 es van retirar 22 medalles (8 d’or, 13 de plata i 1 de bronze). El 85% dels afectats van ser atletes russos. Precisament els representants russos, sobretot en atletisme, han sigut els actors més destacables en els casos per dopatge. I, per descomptat, la retirada de les tres medalles d’or que Johann Mühlegg, representant Espanya, va aconseguir als Jocs de Salk Lake City 2002.

Als Jocs d’estiu només hi ha un representant espanyol afectat per les reanàlisis, tot i que no va ser medallista. Va ser el cas de Josephine Onyia, de qui es van reanalitzar les mostres de Pequín el 2016 i van donar positiu. 

No obstant, i per l’altre costat, Lydia Valentín, en halterofília, ha aconseguit un or de Pequín (va acabar quarta i tot el podi va ser desqualificat) i una plata de Londres; Ruth Beitia, un bronze de salt també a Londres i el mateix metall Sete Benavides, en piragüisme, en la mateixa cita londinenca.