Espanya guanya Suècia i vola cap a l'Eurocopa

Un any després de l’aterratge a Espanya del cos tècnic de Luis Enrique, ara de Robert Moreno, dues conclusions es poden extreure després de la victòria contra Suècia, que va encarrilar de manera gairebé definitiva la classificació per a l’Eurocopa: la primera és l’alarmant falta d’un davanter rematador que congeniï el col·lectiu per aportar el gol que li falta a l’equip. La segona és que el líder indiscutible d’aquest col·lectiu és Dani Parejo.

El centrecampista del València va ser la brúixola d’un equip al qual li va costar molt trobar el camí cap al gol davant el voluntariós i defensiu equip suec, que no es va arribar a la porteria espanyola, entre una superioritat aclaparadora de la selecció dirigida per Robert Moreno. Va ser Ramos, de penal, el màxim golejador del combinat nacional, el que va desfer el 0-0 a favor d’una Espanya encara amb moltes coses per assentar.

Kepa, titular

La primera notícia de l’alineació espanyola va ser la continuïtat de Kepa Arrizabalaga, per escenificar l’oficialitat del relleu a la porteria a costa de De Gea. La segona, l’aposta decidida per Fabián al centre del camp, després d’haver debutat a Feroe, per fer duo amb Parejo a la zona del camp des de la qual Espanya pretenia fer néixer el joc.

Davant el previsible parany de Suècia, que va sacrificar el jove i talentós centrecampista Olsson per enfortir la medul·lar, Robert Moreno els va entregar les claus del partit als dos interiors, amb la responsabilitat de donar la primera passada, la de ser la connexió amb la davantera i la de no perdre pilotes en zones compromeses, cosa que esperaven els suecs per desplegar el seu atac.

Huracà d’ocasions

Van ser ells, Fabián i Parejo, els que es van fabricar les primeres ocasions del partit, amb dos xuts des de fora de l’àrea, gairebé l’única solució que va trobar Espanya. Es va generar un huracà d’ocasions en un minut, que va acabar amb gol mal anul·lat, per fora de joc, a Rodrigo Moreno.

El perill espanyol no va tenir continuïtat, atrapat en el camp de mines que va plantejar el tècnic suec, amb Isco i Asensio als costats, constantment en zones interiors per buscar l’associació amb els mitjans, contínuament torpedinada per Suècia, i amb Rodrigo aïllat a la punta, a qui li va costar entrar en joc entre la multitud de gegants amb samarretes grogues amb la qual va conviure. El resultat va ser un joc espès, en què cada desbordament era una expedició cap al desconegut, normalment amb poc èxit.

El perill va haver d’arribar més a base d’empenta i insistència que de joc, a ràfegues, entre córners i xuts, davant una Suècia que va renunciar a visitar els dominis de Kepa, però que va convertir el partit dels atacants espanyols en una contínua successió de temptatives errades entre la serietat i eficàcia de la seva defensa.

Ramos obre la llauna

Notícies relacionades

Vine a escalar i apunta’t a competir: s’obre el termini d’inscripcions

Nadal esclafa el jove Blanch i es regala un dia més a Madrid

El segon període va començar amb una arribada d’una Suècia que va desencotillar la seva defensa a la recerca d’una ocasió; va ser el preàmbul de l’aparició de més espais i ocasions per a Espanya, que va créixer en el partit al ritme que van augmentar les aspiracions dels nòrdics. La primera la va tenir Isco, després d’un error en la sortida de Suècia i una altra passada productiva, com totes, de Parejo. La segona, després de la primera intervenció de Kepa en el partit, va ser un penal que va transformar Sergio Ramos per desfer un empat al qual Suècia havia apostat fort.

En el tram final, entre transicions espanyoles i alguna atropellada arribada sueca, Morata va ser objecte del segon penal de la nit, l’única manera eficient que va trobar Espanya per arribar al gol, almenys fins que, ja amb el partit agonitzant, Oyarzabal va entrar de la banqueta per erigir-se, en la primera ocasió que va tenir, en l’únic golejador en jugada de la selecció.