Anar al contingut

ALPINISME

La xifra de morts a l'Everest augmenta a 10 en una setmana

Un britànic i un irlandès moren i completen un funest rècord per a l'alpinisme mundial

La xifra de morts a l'Everest augmenta a 10 en una setmana

GESMAN TAMANG

Un britànic i un irlandès van morir a l’Everest entre divendres i dissabte, elevant a 10 el nombre de víctimes al pic més alt del món aquesta setmana, saturat d’expedicions.

Fins divendres, unes 600 persones ja havien escalat l’Everest per la ruta nepalesa, segons un funcionari del Govern basat en informacions d’organitzadors d’expedicions. Segons aquests operadors, almenys unes altres 140 persones han pogut escalar l’Everest des del flanc nord del Tibet. En total, la quantitat de muntanyencs que escalaran l’Everest aquest any podria superar el rècord de 807 que van arribar al cim l’any passat.

L’escalador britànic Robin Fisher, de 44 anys, va arribar al cim aquest dissabte al matí, però es va esfondrar, després de descendir només 150 metres. "Els nostres guies van mirar d’ajudar-lo, però va morir poc després", va dir a AFP Murari Sharma, de l’Expedició Everest Parivar. En el costat tibetà de la muntanya, un irlandès de 56 anys va morir divendres al matí, van dir els organitzadors de la seva expedició a la seva pàgina de Facebook. L’home havia decidit descendir abans d’arribar al cim, però va morir a la seva tenda de campanya al Pas Nord, a uns 7.000 metres sobre el nivell del mar.

Quatre indis, un nord-americà, un austríac i un nepalès també han mort a l’Everest durant la setmana. Un altre irlandès, el cos del qual no va ser trobat, es presumeix mort després de caure en una àrea a prop del cimadal.

La finestra de bon temps ha congestionat l’afluència d’escaladors a l’Everest, que amb els seus 8.848 metres d’altitud emmascara una trampa mortal malgrat les facilitats instal·lades pels xerpes al llarg de tota ruta per superar les zones més complicades. Hi ha cues de muntanyencs, però la falta d’oxigen i les mateixes dificultats del terreny suposen un greu risc. Es calcula que si es pateix mal d’altura per hipòxia, el muntanyenc té uns dos minuts per esmenar la situació mitjançant subministrament d’oxigen i que si depassa els 20 minuts en situació crítica la situació pot arribar a ser irremeiable. Després de desorientació, dolors i eufòria pot morir per edema o acumulació de fluids als teixits del pulmó i del cervell. 

Aquestes congestions d’alpinistes a la "zona de mort" (altitud superior a 8.000 metres) es designen com la causa d’almenys quatre morts en els últims dies, i augmenten els temors que les víctimes puguin augmentar en els pròxims dies. Per sobre dels 8.000 metres d’altitud l’aclimatació de l’organisme és impossible, l’oxigen consumit és superior a l’existent en l’atmosfera.

La temporada alta de l’Everest dura des de finals d’abril fins a finals de maig. En aquest moment, el clima ofereix una breu finestra de condicions menys extremes (60 graus sota zero i vents superiors als 200 quilòmetres per hora). Aquest any, el Nepal ha emès un rècord de 381 llicències per a la temporada de primavera, principalment per a muntanyencs estrangers a un preu unitari d’11.000 dòlars. Cada titular d’un permís va acompanyat d’un guia, això significa que al voltant de 750 persones comencen en la mateixa pista en unes quantes setmanes.

El desafiament de l’Everest s’ha estès entre empresaris i directius d’alt poder adquisitiu com una manera d’adornar la seva trajectòria vital. Abonen un mínim de 25.000 dòlars per cobrir tots els costos logístics de l’expedició, inclosa la repatriació del cadàver en cas de mort. Tot i que normalment aquesta no serà possible si es produeix a la zona morta. Els escaladors esquiven en la pujada els cadàvers dels caiguts en anteriors expedicions, cossos congelats que passen a ser punts de referència en l’ascensió.