Henrikh Mkhitaryan: futbol i guerra a les muntanyes del Caucas

És complicat: el seu entrenador –i ell també– voldria que jugués la final de l’Europa League. Als seus seguidors, tant els del’Arsenal  com els armenis, els costa entendre que no hi sigui. Però s’hauran d’aguantar: Henrikh Mkhitaryan no pot jugar contra el Chelsea el 29 de maig.

No és perquè s’hagi lesionat cap múscul de nom impronunciable ni perquè hagi encadenat massa nits de festa sense avisar al cos tècnic. Mkhitaryan, mitja punta de l’Arsenal, el millor jugador armeni de la història, una llegenda i celebritat absoluta al seu país, no jugarà la final del’Europa League perquè el partit es jugarà a Bakú, la capital de l’Azerbaidjan.

La història ve de lluny. Va esclatar el 1991: la Unió Soviètica, per aquells dies, agonitzava i, davant l’oportunitat, les diferents repúbliques que la formaven començaven a redescobrir i desempolsegar les seves identitats nacionals. Armenis i àzeris –per separat, per descomptat– van decidir construir-se els seus propis estats: van néixer les repúbliquesd’Armènia  i de l’Azerbaidjan. Però hi havia un petit problema: al mig de les muntanyes del Caucas, al costat àzeri de la frontera, hi havia diversos pobles de població armènia, coneguts coml’Alt Karabakh. Fins aleshores no havia sigut cap problema perquè la línia divisòria entre l’Azerbaidjan i Armènia mai havia existit; a partir d'aquell moment passava a existir.

Amb la URSS agonitzant, els ànims es van caldejar. Hi va haver diverses matances de població civil i, llavors, en el furor de les arengues bèl·liques, l’Azerbaidjan i Armènia, per aquest grapat de territori muntanyós, es van declarar la guerra.

30 anys i 30.000 morts després, el conflicte continua viu: armenis i àzeris, condemnats a ser veïns, no es poden ni veure. I, aquí, llavors, arriba Mkhitaryan, al qual li hauria agradat jugar la final a Bakú contra el Chelsea. “Vull que jugui –va dir en una roda de premsa aquesta setmana l’entrenador de l’Arsenal, Unai Emery, abans que es prengués la decisió. Tot és una qüestió política i no sé quina és la solució. De veritat, no sé quin és el problema entre els dos països, però farem tot el que puguem perquè Mkhitaryan estigui disponible”.

L’Arsenal va demanar a la UEFA un desplegament de seguretat extraordinari al voltant del jugador armeni perquè no li passés res. No es van donar: Mkhitaryan no viatjarà.

Independència i rentadores

Independència i rentadoresLa guerra entre l’Azerbaidjan i Armènia es va acabar el 1994, quan els dos països van firmar un alto el foc que encara està vigent. Però la línia del front continua molt militaritzada i cada setmana els dos bàndols denuncien l’altre de trencar l’acord. L’Alt Karabakh, per la seva banda, controlat perl’Exèrcit armeni, va declarar la seva independència de l’Azerbaidjan i es va unir informalment a Armènia.

En l’actualitat, cap Estat al món reconeix l’Alt Karabakh com a país independent. “A l’Azerbaidjan hi ha molta hostilitat contra Mkhitaryan perquè ha estat diverses vegades a l’Alt Karabakh”, explica la parlamentària armènia Tatevik Hayrapetyan. Com molts armenis rics, Mkhitaryan ajuda els veterans de la guerra contra l’Azerbaidjan: el 2011, per exemple, els va comprar diverses rentadores.

“Si Mkhitaryan hagués acabat viatjant a Bakú, durant el partit hauria sigut esbroncat constantment –diu l’expert en el Caucas Thomas de Waal, que a més es confessa fan de l’Arsenal. Però la veritat és que aquest esdeveniment no arriba en un mal moment. Els líders dels dos països han dit que s’ha de preparar el terreny per a la pau: hauria sigut un senyal de normalització si Mkhitaryan hagués pogut jugar”.

Hi ha antecedents: en la fase classificatòria d’aquesta temporada, l’Arsenal ja va viatjar a Bakú per jugar un partit contra el Qarabag. Mkhitaryan, com que no era un partit gaire difícil, es va quedar a Londres.

Esports i política

Notícies relacionades

El Nagorno-Karabakh: la guerra perpètua en els confins d'Europa

Vine a escalar i apunta’t a competir: s’obre el termini d’inscripcions

Esports i políticaLa final serà caldejada, perquè l’estadi, segons s’han repartit les entrades, estarà ocupat per una majoria de població local. “Hi ha molts àzeris que van perdre éssers estimats en el conflicte, i és difícil, en aquest tema, controlar les emocions –va dir l’entrenador del Qarabag, Gurban Gurbanov, a l’octubre. Si cinc o deu persones no es poden controlar, tota la multitud els recolzarà. El millor per a tothom és que no hagi vingut. No m’agrada barrejar esports i política, però de vegades és impossible”.

Però aquesta ocasió, la final d’una competició continental, és diferent. “Que això estigui passant ens hauria de servir per reflexionar a tots, armenis i àzeris –diu la política Hayrapetyan. Les coses no poden continuar així. És ridícul que un jugador de futbol, pel fet de ser armeni, no pugui jugar un partit a Bakú».