Ajax 2-3 Tottenham

El Tottenham rebenta una altra eliminatòria i jugarà la final de la Champions

L'equip de Pochettino va remuntar amb tres gols de Lucas Moura en la segona part i jugarà la final de Madrid

El Tottenham rebenta una altra eliminatòria i jugarà la final de la Champions

PIROSCHKA VAN DE WOUW

4
Es llegeix en minuts
Alejandro García
Alejandro García

Periodista

ver +

La semifinal dels inesperats es va convertir, malgrat els precedents, en la remuntada més increïble d’una Lliga de Campions inversemblant. Lucas Moura, amb tres gols en una segona part memorable, va remuntar una eliminatòria que el Tottenham ja gairebé havia donat per perduda, però la fe infrangible de l’equip de Pochettino el va portar a un gol en últim minut del descompte i a una final imprevista.

Ho va tenir a la seva mà un gran Ajax, que després va trobar un sofriment indicible per culpa de la gosadia d’un Tottenham que, amb tot aparentment venut amb el 2-0 al descans, va pujar al carro dels esdeveniments impensats d’aquesta Lliga de Campions, va portar a col·lació un coratge sublim per empatar el partit i va culminar la més increïble de les narracions que tenia preparada la Champions.

El Tottenham jugarà una final de la Champions anglesa, davant del Liverpool, a Madrid, després de rubricar una remuntada històrica que va esbocinar un relat, el de l’Ajax, que ja era de ciència-ficció en un futbol cada vegada menys romàntic i menys donat a les històries sorprenents.

L’inici fulgurant de l’Ajax

Ten Hag va solucionar la baixa d’última hora de David Neres amb l’entrada de Dolberg, un davanter més rematador que mòbil, i va desfer l’invent de Tadic com un fals davanter centre que tan bon resultat li ha donat. Però el que no va canviar va ser la verticalitat i la vocació ofensiva d’un Ajax que, abans del minut cinc, havia forçat un córner amb un gran xut de Tadic i, en el llançament, es va posar per davant amb un altre cop de cap imperial de Matthijs De Ligt, ja costum, amb una superioritat aclaparadora en la pilota aturada.

L’equip d’Amsterdam va afrontar el favoritisme sobrevingut amb un gol matiner que no va acovardirun Tottenham amb l’aigua fins al coll, que va respondre amb una rematada inesperada de Son al pal i, malgrat el gol en contra, amb una consistència més digna que en l’anada, tot i que ni la companyia de la qual va proveir Pochettino Wanyama va ser suficient per dominar la medul·lar, amb l’equip de Ten Hag omnipresent i intens en tot el camp.

La intensa pressió que van intentar els anglesos, en camp rival, no va dissuadir l’Ajax del seu pla habitual, de manera invariable, independent del resultat, d’enviar en el partit des d’una possessió ambiciosa que va incomodar moltun Tottenham sobrepassat, sense opcions en un partit que no arribava ni a agitar, sotmès a la tirania futbolística neerlandesa.

L’equip de Pochettino no va trobar motius per creure, colpejat per les circumstàncies, impotent davant de la impetuositat del rival malgrat que va provar totes les combinacions possibles de les seves peces d’atac per buscar unes situacions de perill que se’ls presentaven com a gegants imbatibles.

Al contrari, trobar el camí de la porteria de Lloris era per a l’Ajax com un procés natural, gairebé intuïtiu, amb superioritat en tots els fronts i l’impuls que només atorga la consciència d’emprendre una gesta històrica.

Així va arribar el segon gol local, amb Van de Beek en el paper de director del contraatac i Ziyech en el d’executor, amb un xut inabastable, amb tot l’espai per armar la cama sense interferències rivals.

Reacció anglesa

Després del descans va entrar Llorente, l’únic recurs que li quedava a Pochettino, lluny dels preceptes bàsics de l’equip, però més eficients que la proposta inicial, almenys amb la intenció de buscar el primer dels tres gols que necessitava.

A canvi, cada transició de l’Ajax era una jugada amb avantatge, però el Tottenham va guanyar presència en camp rival, va fabricar alguna ocasió, amb molt esforç, i va trobar el pont cap a la remuntada en un contraatac després d’una falta mal executada, per ordre de De Ligt, amb els centrals en l’àrea rival i els ingressos determinats cap a l’atac.

Després d’una combinació vertiginosa, Lucas Moura va batre Onana i li va donar un motiu d’esperança al Tottenham que el mateix atacant brasiler va convertir en un munt de raons amb un altre gol, l’empat en el partit, després d’un esvalot immens en l’àrea, resultant d’una parada miraculosa d’Onana a una rematada de Llorente, de la qual el brasiler va treure un xut inversemblant per desfermar la bogeria.

Bogeria final

El partit va embogir i mai més va recuperar el seny, amb un Ajax desorientat, presa del vertigen i d’errors desconeguts fins aleshores, tot i que innegablement dirigit a l’atac; i un Tottenham incrèdul davant de l’ocasió que se li va presentar amb l’eliminació gairebé consumada, amb més espais i més opcions ofensives que en qualsevol moment de l’eliminatòria.

Quan la voràgine anglesa es va calmar, l’Ajax va tornar a demostrar que era superior el joc, amb més opcions en la creació i més creativitat en els metres finals, amb una ocasió de Ziyech que va acabar al pal i opcions per fulminar el rival.

Els de Pochettino no van tenir res més que entrega, sacrifici i fe per oferir, suficient per lluitar una classificació que va buscar amb insistència, també tàctica, fins al final, fins que Onana va treure a la desesperada una rematada de Vertonghen.

Notícies relacionades

El pànic va sobrevolar Amsterdam i, quan semblava dissipat, en el minut 95, Llorente va baixar una pilota que, prèvia millora després de passar per Alli, li va arribar a l’home de la nit, que va batre Onana, l’Ajax i tot el Johan Cruyff, atònit davant de l’esdevingut.

Fitxa del Partit:

<strong style="font-size: 1.6rem;">AJAX                       2</strong>