El Girona ressuscita a costa del Sevilla (1-0)

Montilivi va celebrar com un ascens el primer triomf del Girona després de sis derrotes seguides, forjat amb un esforç descomunal, sense límits, des del minut 1 fins al 95 i rubricat amb un gol de Portu quan encara quedava mitja hora per jugar-se contra un rival que està lluitant per una plaça que porta a la Champions.

Amb Eusebio a la corda fluixa i amb la sensació que l’equip estava més mort que viu, a Girona es va obrar el miracle i l’equip va sortir de la zona de descens i va recuperar el somriure. Ningú, ni el mateix Sevilla, va poder posar ni un però a la victòria del Girona, la primera del 2019 al seu estadi, on no havia guanyat cap dels11 últims partits, des del mes d’octubre del 2018.

Defensa de quatre

Després de canviar el sistema a Zorrilla, Eusebio va tornar al seu dibuix, amb una defensa de quatre. Les grans novetats van ser als laterals. Al dret, va deixar Ramalho a la grada i Porro a la banqueta, i va apostar per Valery. I a l’esquerre, va asseure al seu costat Carnero i va situar Muniesa, un jugador que insisteix que el seu lloc és de central i no a la banda però que va fer un partit majúscul, com tots els seus companys. El tècnic, xiulat com mai quan van anunciar el seu nom per megafonia abans que l’equip saltés al camp, va mantenir inalterables els jugadors més ofensius, i va reclamar des del minut 1 una implicació i una lluita sense parar de tots els seus futbolistes sense excepció.

I així va ser. El Girona va sortir amb les revolucions al límit i deixant clar que cap d’ells es reservaria una sola gota de suor. La sortida dels blanc-i-vermells va sorprendre el Sevilla, que va haver de posar el mode concentració per evitar que els locals s’avancessin al marcador.

Avís primerenc

El Girona ja va avisar als 3 minuts amb un tir de Stuani en el lateral de la xarxa, però també va aixecar la mà el Sevilla amb un contraatac en què Bounou va haver de sortir als peus de Munir per evitar el 0-1, que hauria omplert de dramatisme el partit (minut 12).

El Girona va continuar jugant més enllà del 100% i fins i tot espantant en les jugades d’estratègia, una assignatura que feia molts mesos que semblava suspesa. L’esquerra de Granell i el cap de Bernardo van estar a punt d’avançar en dues ocasions els blanc-i-vermells. En la primera, la rematada del central va ser enviada a córner per Vaclik i en la segona, el travesser va evitar l’1-0.

Eusebio (tampoc Caparrós) no va canviar res en el descans, prova inequívoca que el tècnic del Girona estava satisfet amb el partit del seu equip. I tot i que els primers minuts de la segona part van ser complicats perquè l’equip no va entrar amb les revolucions òptimes, aviat el Girona va tornar a funcionar al ritme de Pere Pons, que va encomanar a tots els seus companys i també als més d’11.000 aficionats. El gol va arribar, en un contraatac de tres contra tres que va néixer de manera una mica accidentada però que va finalitzar de la millor manera possible, amb Pere Pons servint l’1-0 a Portu i provocant l’èxtasi a Montilivi.

Defensa per emmarcar

Tot i que quedaven 29 minuts més el descompte (en van ser 5), el Girona va fer una defensa de l’1-0 per emmarcar. Els locals no es van penjar ni de bon tros del travesser, però totes les peces van fer la seva feina i van mantenir a ratlla el Sevilla.

Notícies relacionades

Grimau s’aferra al Palau per arribar a la ‘final four’

De la malària a un motí de prostitutes

Els centrals van fer un partit imperial, igual que els laterals. El centre del camp, liderat per Pere Pons, va donar una lliçó de pressió i implicació. I a dalt, un impagable Stuani, que va lluitar totes les pilotes com si es jugués la vida. L’uruguaià, aclamat per la grada, no va marcar però va fer un partit superb. I el recolzament del públic va servir per donar l’última empenta cap al triomf. El triomf de la resurrecció.