Jordi Casanovas estrena ‘Göteborg’, una comèdia dramàtica romàntica sobre les segones oportunitats

L’obra bascula entre 1993 i 2025. Dos mons des del punt de vista de l’evolució de la tecnologia i també dos moments vitals per als protagonistes. El 1993 ho tenien tot per fer al sortir de l’institut. El 2025 ja poden analitzar on han quedat els seus somnis. L’obra comença quan la Paula (Maria Molins), una dona que voreja els 50, es presenta a casa del Sergi (Roger Coma), el seu antic company d’institut per aclarir, 32 anys després, què va passar exactament l’última nit que van estar junts. ¿Què recorden cada un d’aquell episodi? Ella compta amb el diari que va escriure durant el viatge a Göteborg com a guia. I cada vegada que rememoren una escena apareixen ells mateixos en versió jove, encarnats per Berta Rabascall i Jan Mediavilla.

El públic es trobarà amb dos adults en la cinquantena reexaminant el seu ‘jo’ jove i la seva relació de llavors, cada un des d’una perspectiva diferent en una nit que servirà per tancar una porta o obrir una finestra. «És una comèdia dramàtica romàntica», explica Casanovas. «Com les neules», és molt cruixent al principi però molt dolça al final».

Per a Roger Roca, el text també convida a una mirada generacional. «La nostra generació, la X, és la que estadísticament està més trista però ho diu menys. Estem entre els mil·lennistes, que es queixen que les xarxes han arruïnat la seva infància i els ‘boomers’, que pateixen molta tensió. Aquesta tristesa difusa dels X amara els nostres personatges que més enllà de veure si encara hi ha o no amor, fan és un viatge cap a si mateixos en què revisen el seu passat i les decisions que van prendre».

Tornada de Maria Molins

Molins torna al teatre després d’anys dedicada a la televisió (‘El cor de la ciutat’, ‘La que se avecina’ i ‘Entrevías’) i al cine. Acaba d’estrenar el seu últim film ‘Frontera’, on actua amb Miki Esparbé i Maria Rodríguez Soto, dirigits per Judith Colell. El seu personatge a ‘Göteborg’ propulsa un viatge al passat intrigant. ¿Realment ells dos no han sabut res l’un de l’altre en tot aquest temps? Costa de creure en un món en què Facebook va obrir la porta a reconnectar amb gent de qui havies perdut el rastre. En fi, caldrà veure l’obra per resoldre aquest i altres dubtes.

Per Molins, «quan els personatges recorden tornen a ser ells amb 18 anys i tornen a sentir el mateix». Però si de joves hi va haver obstacles que es van interposar entre ells, ¿què passarà ara? «L’interessant és la desconstrucció dels personatges per arribar al nucli de qui són realment. Veiem les mentides a què s’han agafat per sobreviure, aquesta sèrie de màscares i de defenses que han creat per no sentir el dolor del seu jo més íntim», assenyala l’actriu.

Notícies relacionades

‘Zodiac Killer Project’: el mirall en què el ‘true crime’ s’hauria de mirar

Els 10 millors espectacles del 2025: de ‘L’amor venia amb taxi’ de La Cubana al nou ‘Germans de sang’ al Condal

Ja de jove, al Sergi li agradava tenir-ho tot sota control i li costava socialitzar. L’espontaneïtat de la Paula és capaç de dinamitar tots els seus esquemes mentals. «Per al Sergi jove l’arribada de la Paula jove és com un tsunami i ell es troba com en una planxa de surf en miniatura i ho fa fatal», diu Mediavila. ¿Haurà après a surfejar amb els anys?

Com altres de les obres de Casanovas, el punt de partida té a veure amb una cosa real. En l’AVE a Madrid va coincidir amb una antiga amiga a qui no veia des de la seva etapa a l’institut. «Havíem sigut amics però mai va passar res entre nosaltres. Parlant al tren ens vam explicat les nostres vides i famílies. També vam recordar l’etapa de l’institut i vam arribar a la conclusió que tots dos sentíem llavors alguna cosa per l’altre però mai ens ho vam dir». En el seu cas, a l’arribar al destí es van acomiadar i punt. «Però, ¿què hauria passat si haguessin anat tots dos a prendre un cafè, si cadascun de nosaltres hagués estat lliure i sense cap relació en aquell moment?».