Sergio Lozano: «Somio amb aixecar la Champions"

Sergio Lozanocamina al ritme delBarça. O viceversa. El Barça defutbol salaha recuperat aquesta temporada el camí dels títols amb laCopa d’Espanyaal mateix temps que el futbolista recobrava la seva influència portentosa a la pista després de tres anys de calvari per les lesions. L’ara capità del primer equip lluu el braçalet orgullós, somrient després de deixar enrere el turment, i convençut del treball realitzat per aconseguir aixecar el segon títol de la temporada, laChampions.  La màxima competició europea es disputa des d’aquest divendres en format de 'final four' a Almati (Kazakhstan) i al Barça li ha tocat jugar-se el pas al partit decisiu contra la seva 'bèstia negra' i equip amfitrió, el Kairat (17.30 hores, GOL). Al conjunt capitanejat per Lozano, que persegueix la tercera Champions culer, l’esperaria a la final el vencedor de l’Inter-Sporting.  

¿Com està vivint el seu primer any com a capità?

Intento que tot vagi fluid, que la gent estigui a gust, que tots remem en la mateixa direcció. Sé que tinc una responsabilitat important. Has de representar uns valors i intento fer-ho el millor possible.

¿Com ha canviat vostè des que va arribar al club (2011)?  

Soc un jugador més madur. Vaig venir molt jove, amb 20-21 anys. Ets menys conscient del que estàs vivint perquè t’ha arribat, amb feina, però aviat. Vaig tenir la gran fortuna de viure una època daurada. Després vam viure, l’equip i jo, una travessia pel desert: no vam aconseguir els objectius i a sobre jo vaig tenir operacions, lesions al genoll... Així que hem anat una mica a l’una. Ara em torno a trobar bé, a sentir-me jugador. 

¿Les lesions l’han fet madurar?

Quan tens lesions, passes del cim a desaparèixer de sobte. Les lesions et fan mirar les coses amb una altra perspectiva, intentar disfrutar més del moment. Quan hi ha un partit dolent o perdem un títol penso que, al cap i a la fi, això és esport. I que fa dos anys estava enfonsat, sense poder jugar, sense poder ajudar, sense poder fer el que m’agradava. No hi ha res que no es pugui solucionar amb treball.

¿Quin dolor l’ha fastiguejat més, el físic o el mental?

És diferent. Ser fora fa mal perquè no pots ajudar els teus companys, sembla que no ets una persona apta per al teu esport, la teva professió. Una vegada vaig tornar, desafortunadament, vaig tenir una etapa de molt dolor al genoll, als tendons. Patia moltes vegades a cada entrenament i a cada partit. He intentat ser com més positiu millor i treballar. Però et planteges moltes coses quan tens un dolor continuat. Et planteges si val la pena continuar patint o fer un stop en el camí i pensar en una altra cosa. Afortunadament, fa uns mesos que em trobo molt bé, sense dolor, torno a pensar sol en futbol sala.

¿Es va veure fora?

Sí. Tenia clar que si seguia amb aquest dolor continuat no podria aguantar. Arriba un moment que et planteges moltes coses: ¿Em val la pena patir cada dia? Les ganes, la il·lusió i l’amor pel que faig és el que ha fet ser tossut i que hagi dit: 'segueix, segueix, continua treballant’.

La temporada pinta bé, ¿somia fer el ple?

Estem fent una temporada boníssima, de 9-10. Però queden dos mesos en què t’ho jugues tot. No em plantejo aixecar tots els títols, no soc així d’agosarat. La meva filosofia és el dia a dia. El primer objectiu era ser a la ‘final four’ i ara disfrutarem i somiarem. Sí que somio amb aixecar la Champions, però no em plantejo més enllà.

¿La Champions era el gran objectiu?

T’has de marcar objectius reals. El nostre objectiu principal era ser a la ‘final four’ i guanyar la Lliga regular. Ser a la ‘pole’ per disputar els títols. Però és esport i una acció canvia radicalment el partit i et pot fer guanyar o perdre. Hi arribem al més preparats possible.

¿És la més complicada?

És un títol molt difícil perquè un partit dolent et fa fora. No hi ha marge d’error. A la ‘final four’ hi ha els quatre millors equips d’Europa i serà complicat. Sabem que tenim opcions i lluitarem al màxim.

¿Refreda la competició que la seu sigui tan lluny, al Kazakhstan?

Tots tenim el dret d’organitzar una 'final four'. Sí que és veritat que grinyola una mica que els tres equips que són de la península hàgim de desplaçar-nos tant i perquè complica que es vegi una festa d’aficions. Ens agradaria que fos més a prop, però un altre any serà.

I juguen contra l'amfitrió, el Kairat Almaty, 'béstia negra' del Barça a Europa. ¿Por?

Por, no, respectem tots els rivals. Fan un futbol sala diferent, amb el porter-jugador pujant molt, que sorprèn, trenca el ritme... Fan que sigui més complicat. Ens han guanyat en dos 'final four', el 2015 ens van treure la copa... No parlo de revenja, però sí que tenim moltíssima il·lusió per guanyar.

És polèmic l’abús del porter-jugador. ¿Què li sembla la norma? 

No em sembla bé. És un recurs que està a disposició de tots els equips i es pot utilitzar, però crec que perquè l’aficionat realment disfruti hauríem de canviar algunes coses respecte a aquesta norma. Utilitzar-la només en els últims minuts o qualsevol norma que la gent que mana decideixi. Però si volem continuar impulsant aquest esport hauríem d’intentar que no fos això una dinàmica continuada en els equips. No m’agrada com a sistema de joc, però sí com a recurs al final del partit. 

¿Estan treballant això especialment?

Sí, estem intentant tenir el cap fred i saber que quan treguin el porter-jugador no ens trenquin el ritme, no ens precipitem, estiguem centrats, no ens enfadem i vulguem anar d’una manera que no volem perquè ells se n’aprofitin. 

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

¿Inter o Sporting a la final?

L’Inter no ve en una bona dinàmica, no estan trobant sensacions durant la temporada, però són els actuals campions de Lliga i Champions. L’Sporting arriba en bona dinàmica, és un equip molt fort. Estarà molt igualat.