Gresca esportiva

De dinar de borratxos a festa del rugbi: el Sevens pren Hong Kong

Fins aquest diumenge la regió serà la 'capital mundial' no només d'aquest esport, sinó també del sarau

32263e18-de9f-4654-8409-bb424baddafe-hd-web / periodico

2
Es llegeix en minuts
Efe / Mar Sánchez-Cascado

Un home de les muntanyes de Fiji amb una gran perruca blava s’acosta a una noia xinesa per pujar-la sobre les seves espatlles a l’animat fons sud de l’Estadi de Hong Kong, on aquest divendres en va engegar una de les cites asiàtiques de les Sèries Mundials de rugbi 7, la gresca hongkonguesa de l’any. El Seven de Hong Kong.

El videomarcador mostra com, en qüestió de segons, la xinesa se treu de sobre la timidesa inicial i, des de l’altura de les espatlles del fijià, saluda la càmera i canta la cançó que s’ha convertit en l’himne extraoficial del torneig, Sweet Caroline, de Neil Diamond, i com la multitud respon amb un terrabastall d’aprovació.

Un any més –i ja van 44 edicions– els millors jugadors d’aquest esport arriben a l’excolònia britànica des de Fiji, Nova Zelanda, Anglaterra o Austràlia per participar en el “Sevens” de Hong Kong, considerat per alguns la cita més destacada de les Sèries Mundials.

Experiència esportiva i festiva

L’esdeveniment en si mateix està impregnat d’història i s’ha convertit en una emocionant experiència esportiva i festiva que va començar de la mateixa forma que molts dels esdeveniments d’èxit d’aquesta ciutat única: humilment.

El 1976, la idea d’un torneig esportiu es va iniciar amb un dinar de borratxos, com una forma de comercialitzar una marca de tabac i, uns mesos més tard, 3.000 persones es van presentar per veure una tarda de rugbi.

Però quan el creixement de Hong Kong es va disparar a la dècada de 1980, el ‘Sevens’ es va enlairar al seu costat.

Aconseguir una entrada

El torneig es va forjar la reputació de reunir equips de tot el món i la ciutat hi va quedar enganxada: avui dia unes 120.000 persones lluiten amb dents i ungles per aconseguir una entrada per a la cita, cosa que no sempre resulta senzilla.

Si s’aconsegueix per la via legal, cada bitllet d’adult costa 800 dòlars de Hong Kong (uns 100 dòlars o 90 euros), però el preu s’incrementa ostensiblement en les freqüents revendes.

Per als qui no van créixer veient estrelles com el duo neozelandès format per Christian Cullen i el difunt Jonah Lomu (que es va fer un nom en l’escena internacional al “Sevens” de Hong Kong de 1994) el cap de setmana és una excusa per divertir-se sense complexos, una mena de Carnaval de Cadis dins d’un estadi.

Allà es fon l’esport d’elit amb la gresca internacional: homes vestits de geishes, o de monjos budistes, o de xeics de l’Orient Mitjà, o de rastafaris o de combatents del Viet Cong.

Un aficionat s’ha disfressat de Donald Trump, mentre que una dona en biquini porta posat un barret gegant amb forma de pelicà.

Un record tràgic

No obstant, en aquesta edició també es respira un sentiment de tristesa: els All Blacks de rugbi 7 seran el primer equip nacional neozelandès en jugar un torneig important des dels tirotejos de la ciutat de Christchurch, i el seu entrenador, Clark Laidlaw, ha dit que la millor manera d’honrar les víctimes és jugar amb el cor.

Els esportistes neozelandesos encara recorden els tirotejos del 15 de març, quan un assassí va matar 50 persones a dues mesquites de Christchurch.

Notícies relacionades

Un record que provaran de compensar des de les grades els aficionats amb el seu entusiasme i, sobre la gespa, l’esperit esportiu i la camaraderia dels jugadors.

Així, fins aquest diumenge, Hong Kong serà la “capital mundial” no només del rugbi, sinó del sarau, que de l’estadi salta als carrers i es propaga per hotels, museus, galeries d’art, restaurants i fins i tot empreses. 

Temes:

Rugbi