Javier Fernández es retira amb el seu setè títol europeu consecutiu

Javier Fernández ho va aconseguir. En l’última competició de la seva carrera esportiva, el patinador madrileny va conquerir el seu setè títol europeu consecutiu al remuntar a Minsk les dues posicions que havia cedit davant dels russos Mikhaïl Kolyada i Alexander Samarin en el programa curt de dijous. L’espanyol havia sigut tercer llavors, amb 91,84 punts, per 100,49 de Kolyada i 91,97 de Samarin.

Però la seva bona interpretació de l’exercici ‘El Hombre de la Mancha’ li va suposar superar els dos patinadors russos i mantenir-se invicte en la competició continental des del 2013, just ara que, als seus 27 anys, es retira de l’alta competició. Fernández va realitzar el millor programa lliure (179,75) i es va emportar l’or amb un total de 271,59 punts, per davant de Samarin (269,84) i de l’italià Matteo Rizzo (247,08), que va passar de la desena a la tercera posició. Kolyada va acusar la pressió del moment, va caure quatre vegades i es va lesionar al canell esquerra en un mal programa lliure que el va condemnar a la cinquena plaça final (240,87).

El último ejercicio de la carrera de Javier Fernández. El último de una era. Se despide por todo lo alto, con su séptimo Europeo de Patinaje. Así ha sido el ejercicio https://t.co/hnDTW4W9hI pic.twitter.com/kS9fljcdpp

— RTVE (@rtve) 26 de enero de 2019

“No oblidaré mai Minsk”, va assegurar Fernández després d’entrar de ple en la història, ja que va igualar al rus Evgeni Pluixenko en nombre de títols continentals (tot i que els seus no van ser consecutius) i s’acosta al mític alemany Karl Schäfer, que en va guanyar vuit de consecutius entre 1929 i 1936. El rècord el manté, amb nou títols, el suec Ulrich Salchow, nou vegades campió europeu entre finals del segle XIX i principis del XX.

 Fernández oferirà dilluns una roda de premsa a Madrid on parlarà dels seus projectes futurs, una vegada retirat de l’alta competició als seus 27 anys, que inclou el seu espectacle ‘Revolution on Ice’, amb una gira internacional previst durant aquest any.

En el pla esportiu, el madrileny de Cuatro Vientos marxa amb un gran historial, que inclou dos títols mundials (2015 i 2016), aquests set títols europeus (2013-2019) i, sobretot, la medalla de bronze olímpica que va aconseguir l’any passat als Jocs de Pyeongchang (Corea del Sud).

Personatges

Charles Chaplin, el Quixot, Jack Sparrow, Elvis Presley, Fígaro... Qualsevol personatge que interpreti, no importen les seves singularitats, serveix a Javier Fernández per deixar al vestuari el noi tímid que amb prou feines aixeca la veu, amb la mirada esquiva darrere de les ulleres, i transmutar-se en un colós capaç de volar sobre el gel quan es posa els patins.

La medalla d’or aconseguida aquest dissabte a Minsk, la setena consecutiva a un campionat d’Europa, consolida aquest madrileny de 27 anys com un dels millors de la història.

Amb dos títols mundials a la motxilla, set europeus, la medalla de bronze olímpica, innombrables triomfs al Grand Prix i vuit campionats d’Espanya, Fernández posa el millor fermall possible a la seva carrera. Preparar un altre cicle olímpic sencer “seria una agonia”, ha admès ‘Superjavi’, que confessa que comença a notar el pas dels anys.

Ningú ho diria, veient la seva actuació a Minsk, superant la decepció que va suposar quedar tercer després del programa curt i haver de jugar-s’ho tot al programa lliure, volant sobre la pista amb l’exercici lliure basat en l’Home de la Manxa, que li va atorgar el bronze als últims Jocs.

Amb Orser i Hanyu

De la seva particular personalitat en dona mostra el fet que comparteixi entrenaments i preparador amb el patinador japonès Yuzuru Hanyu, que tots dos s’admirin i s’animin i que la convivència mai es ressenteixi. El tècnic canadenc Brian Orser, doble subcampió olímpic, és el responsable que tot encaixi. Toronto, l’escenari on l’espanyol i el japonès van emigrar a la recerca de l’excel·lència que Orser els prometia.

Tot va començar a una pista de gel de la localitat madrilenya de Majadahonda, on també s’entrenava la Laura, la germana del Javier. D’allà se’n van anar a Jaca i després, ja ell sol, va fer el salt el 2008 a Nova Jersey (Estats Units), amb un grup de patinadors a les ordres del rus Nikolai Morozov. Amb ell, a Vancouver 2010 es va convertir en el primer espanyol a participar en uns Jocs des de 1956. Va acabar 14è. En volia més.

El Javier va fer un nou salt al buit i va canviar Morozov per Orser, que li garantia més atenció. Els resultats no es van fer esperar.

Notícies relacionades

Alcaraz s’acomiada en quarts de final i deixa orfe Madrid

Una regatista d’estirp a l’equip espanyol

El patinador del barri de Cuatro Vientos les ha vist de tots els colors: lluny de la família, sense companys, incomprès al principi per la federació, sense papers per firmar el lloguer d’un pis o contractar un telèfon... res ha pogut amb la voluntat del Javier Fernández. Els seus patins són les seves ales i no hi ha qui li talli.

Quan trepitja el gel, diu que surt “a menjar-se el món”. Sempre comença els seus exercicis amb un posat seriós, però quan fa el primer salt el somriure se li escapa. A les sèries de passos, la seva expressivitat és majúscula perquè és un magnífic ballarí. Al saló de ball de Minsk va trobar la seva parella habitual als europeus: la medalla d’or.