El Madrid es ratifica a costa del Girona (4-2)

El Girona ho va intentar amb punt d’honor i bones intencions al Bernabéu, però el Madrid de Santiago Solari està de dolç. L’equip encadena un altre bon partit davant un rival de nivell, malgrat que l’eliminatòria va estar en suspens fins al final.

Entre el silenci sepulcral del Bernabéu, una altra vegada amb una entrada sota mínims, la disposició tàctica del Girona va ofegar l’inici de partit del Madrid. L’equipd’Eusebio es defensava sense gaires problemes i, a cada sortida des d’enrere, trobava espai per córrer a l’esquena de la defensa rival.

Premi molt aviat

Ràpid li va arribar el premi al Girona, amb un gol als6 minuts, fruit d’una jugada vertical i precisa. Odriozola va sortir a buscar un gran Borja García, que va descarregar per habilitar una passada a la carrera de Muniesa. Entre Ramos i Marcelo, el segon pal blanc va quedar desert, lliure perquè el Choco Lozano afusellés a boca de canó Navas i posés el 0-1 al marcador.

El domini territorial del Madrid es va accentuar, però les seves jugades eren poc més que una conjunció de bones intencions davant de l’acompanyada defensa del Girona.

Va haver d’aparèixer Benzema, en un moment de pressió alta del Girona, per desbaratar tot el sistema amb una passada profunda i amb intenció a la recerca del velocista Odriozola, cada vegada més assentat com a una alternativa vàlida a Carvajal, que va posar la pilota enrere perquè Lucas aconseguís el gol.

Vinicius, el més actiu

El partit va ser una baralla en què Madrid arribava cada vegada amb més freqüència i precisió a la barbeta del Girona, que va trontollar per moments. Vinicius va tornar a ser el més actiu del seu equip, desbordant però poc resolutiu. Odriozola va ser més productiu, el destinatari de la majoria de passades de, sobretot, Benzema, ideòleg i executor de les accions més desequilibrants del seu equip.

El Girona va anar perdent frescor i, cada vegada més, li costava trenar jugades de perill.

Entrel’esbronc contra l’àrbitre, a compte d’un penal reclamat sobre Modric, i en una altra de les moltes arribades de Vinicius des de la banda, Lozano, que no va encertar gaire en atac a més del gol, va errar de ple en defensa. Va escombrar la cama del brasiler, Undiano va assenyalar el punt de penal i Ramos va tornar a executar al’estil Panenka per avançar al seu equip abans del descans, entre la deriva del Girona, que en va poder rebre més abans del 45.

Després del descans, el Girona va fer un pas endavant en la seva disposició i va guanyar una mica de protagonisme, però el perill el continuava trobant majoritàriament el Madrid.

Van reaparèixer els lesionats Llorente i Kroos, amb Vinicius passant cada vegada més desapercebut i Benzema aglutinant entorn de les seves passades tot el cabal ofensiu blanc. Mentrestant, el Girona es desfeia com un terròs de sucre en cafè calent, cada vegada més embotellat i amb menys presència en parcel·les ofensives.

Un altre penal

En una d’aquestes estirades del Girona, en un córner, Nacho va empènyer el seu company Llorente que, sense rivals a prop, va treure el braç i va interceptar la pilota. Granell va convertir amb mestria el penal en el gol de l’empat del Girona, més buscat que merescut.

Notícies relacionades

El poti-poti de Xabi Alonso

Els Lakers canvien d’amo a preu d’or

El Madrid es va quedar de pasta de moniato, amb un 2-2 difícil d’assumir. Es va abocar amb tot i, davant la necessitat, va tornar a trobar ràpid el camí de la porteria visitant. Amb tot a l’atac, l’enèsima jugada de Vinicius, que va acabar en res, Marcelo la va convertir en un centre precís al capdavant de Ramos, que va fer el 3-2.

Amb el Girona pensant ja en les seves opcions per al partit de tornada, que no eren poques, Vinicius va trobar l’espai i la clarividència que li havien faltat per assistir a un Benzema que va arrodonir un sumptuós partit amb un gol i va sentenciar bona part de l’eliminatòria per al seu equip.