El que amaga l'èxit esportiu sud-coreà

Darrere d’una medalla al pit, el calaix més alt i l’himne nacional es presumeixen sang, suor i llàgrimes. Elssud-coreans aprenen aquests dies que els seus atletes van abocar-ne més que les relacionades amb l’esforç. Una cadena de denúncies ha destapat elsabusos físics i sexuals en un sistema esportiu i societat que els amaga sota l’alfombra. El país es pregunta al divan si la glòria esportiva es mereix aquesta factura de violacions, agressions i por.

Shim Suk-hee va generar el tsunami la setmana passada. La patinadora sobre gel, de 21 anys, va denunciar que havia patit abusos sexuals des que era menor d’edat. Shim no és una qualsevol: ha guanyat  quatre medalles olímpiques en un dels esports més seguits al país. Assenyalavael seu entrenador, Cho Jae-beom, que ja havia sigut condemnat a 10 mesos de presó per abusos a Shim i quatre esportistes més. Va revelar que va rebre tants cops de puny i puntades de peu que va creure que es moriria durant la preparació dels Jocs Olímpics de Pyeongchang de l’any passat, celebrats a Corea del Sud.

Un grup que fiscalitza el que ha passat a l’especialitat ha trobat sis casos més d’abusos sexuals en tot just dos mesos. El seu fundador, un entrenador comprensiblement fastiguejat amb el seu gremi, ha aclarit que només “és la punta de l’iceberg”. Les referències a l’iceberg acompanyen qualsevol estudi. L’informe oficial del Comitè Olímpic de Corea va comptabilitzar 124 casos de violència física i sexual en els últims quatre anys. Incloïen 16 violacions, cinc d’elles en patinatge. Aquestes xifres descarten la teoria de les escasses pomes podrides que molts esgrimien. L’informe, van aclarir els responsables, només era el que emergia de l’iceberg. Una enquesta de 2014 ja alertava que una de cada set atletes havia patit abusos sexuals l’any anterior i que el 70% va guardar silenci.

Pressió per evitar denúncies

Al darrere hi ha la por al final de la carrera i a la reacció d’una societat patriarcal que sublima la jerarquia. “Quan hi ha un comportament arbitrari, inapropiat o abusiu, es manté en secret per no donar mala premsa al grup”, afirma per correu electrònic Linda Hasunuma, professora de Ciència Política de la Universitat de Bridgeport i estudiosa de qüestions de gènere a Corea del Sud. Molts entrenadors són glòries nacionals als que les nenes deuen respecte i obediència. «”Les reputacions, les carreres i els sous de molta gent depenen d’ells i el sistema, així que existeix unapressió per evitar les denúnciesi ignorar el problema”, continua. En la coratjosa i contracultural denúncia de Shim hi veuen alguns un nou horitzó.

Sorprèn l’onada d’indignació quan els indicis ja suggerien quealguna cosa feia olor a podrit a Seül. Un predecessor de Cho havia sigut suspès el 2014 per abusos sexuals i tres anys després tornava a entrenar. Cinc patinadores van abandonar els entrenaments 12 anys enrere per l’amuntegament d’excessos. La tennista  Kim Eun-heeja havia relatat a la premsa internacional les violacions sofertes des dels 10 anys. I, obert el camí per Shim, d’altres s’hi han animat. Shin Yu-yong, de 23 anys, va denunciar violacions sistemàtiques durant un lustre per un entrenador que li va oferirmig milió de wons (menys de 400 euros) pel seu silenci.

Notícies relacionades

Innocents mentre...

Els Mossos i l’Espanyol acorden la seguretat del derbi

Una de les societats més tecnificades del món forma els seus esportistes en un sistema d’arrel comunista més propi de la Xina o Rússia. Contempla la seva reclusió amb entrenadors que organitzen la seva vida diària al detall. El quadro facilita els abusos, especialment en les menors d’edat.

La influència del #MeToo

Bufen vents de canvi. Elpresident del país, Moon Jae-in, ha exigit el final del “sòrdid” revés de l’esport nacional. Elpresident del Comitè Olímpic Coreà, Lee Kee-heung, s’ha disculpat amb les víctimes i ha reconegut que la seva organització va descoratjar les investigacions. Però persisteix el problema de canviar un sistema que funciona. Els entrenadors porten glòria individual i nacional i trencar el silenci atempta contra la fórmula. Corea del Sud, amb tot just 50 milions d’habitants, és una potència esportiva. Ha organitzat jocs d’estiu i hivern, freqüenta el top 10 als medallers i domina en arc, taekwondo i patinatge. El gruix de la glòria arriba de les dones i aquestes han dit prou després de l’explosió del moviment#MeTooen un país masclista. “Hi ha ímpetu social, activisme i prou atenció mediàtica per crear prou pressió que canviï l’esport”, assenyala Hasunuma.