Diccionari modern del futbol

Les passades no es fan, es filtren; les jugades no es creen, sinó que es generen, i les rematades són ara acabaments. La ciència ha entrat en el futbol i el llenguatge s’ha sofisticat. Ja no és l’esport de la casta, el cigaló i la coça. El rondo ha deixat de ser menyspreat fins a erigir-se en un exercici indispensable i les pilotes medicinals són al gimnàs, d’on mai havien d’haver sortit. Fins i tot els futbolistes van amb sostenidors, més ben anomenats armilles amb gps. L’aparició de noves expressions ha canviat tant la terminologia del futbol que és necessari un diccionari per entendre què passa a la gespa...

Obertura. Enviar la pilota des de la zona central del camp a les bandes.

Atacar l’espai. La irrupció d’un jugador en una zona buida per rebre allà la pilota. Una zona que, prèviament, el seu equip haurà intentat originar atraient el rival cap al costat contrari mitjançant la possessió de la pilota.

Atacar per dins/per fora. La pràctica d’un equip d’avançar per la zona central del camp perpendicular a les porteries. Atacar per fora és aproximar-se a l’àrea rival per les zones properes de les línies de banda amb els laterals i els extrems.

Pilota dividida. La pilota sense amo que queda a una posició intermèdia entre dos jugadors que convida a la disputa i anuncia una topada.

Basculació. Moviment defensiu compassat d’un equip per protegir la zona per on està atacant el rival.

Canvi d’orientació. Enviar lateralment la pilota a una altra zona del camp amb menor acumulació de futbolistes amb l’objectiu de sorprendre el rival. Ve a ser el mateix que un canvi de joc.

Defensa mixta. És la que combina la vigilància individual (home a home) i la zonal (una superfície concreta assignada): uns jugadors tenen assignats els adversaris a qui han de vigilar i d’altres ocupen uns llocs concrets però només estan pendents de la pilota.

(El) despenjat. El davanter que es queda a prop de la línia del centre del camp sense ajudar l’equip a defensar per ser el destinatari de la pilota quan comenci el contraatac.

Desmarcatge de suport. Quan un jugador s’acosta al posseïdor de la pilota per ajudar-lo i s’ofereix a rebre la pilota. L’aproximació serveix per crear una superioritat numèrica de dos contra un.

Desmarcatge de ruptura. Es tracta d’escapar-se del marcador per rebre la passada d’un company corrent cap a un espai lliure, buit, generalment en direcció a la porteria enemiga. Llavors serà un desmarcatge en profunditat.

Dividir línies. És la progressió cap endavant d’un jugador amb la pilota per forçar una situació de dos (ell i un company) contra un rival, per continuar un avançament.

Doblegar, doblegada. És l’avançament que fa un jugador més endarrerit respecte al posseïdor per rebre la pilota. La doblegada és la passada de la jugada per si mateix. Pot doblegar-lo per fora (entre ell i la línia de banda) o per dins (la zona més pròxima al centre).

Extrem obert / tancat. L’extrem obert és aquell davanter que juga enganxat a la línia del fora de banda que delimita el rectangle de joc. El tancat està en posicions més centrades.

Filtrar (passades). Una passada filtrada és una passada més o menys vertical, llançada a la franja central del camp, a un davanter. És una passada difícil per ser la zona on hi ha més rivals i més complicada que donar que un cap a la banda, al lateral o a l’extrem.

Guanyar l’esquena. Consisteix a col·locar la pilota per darrere dels defenses adversaris en disposició de ser jugat per un company en una situació molt avantatjosa.

(Ser en) Intermèdies. La posició defensiva d’un futbolista entre dos rivals de manera que sembla que marqui als dos o, si més no, que pot assetjar a qualsevol dels dos quan un rep la pilota.

Joc de peus. L’expressió per la qual es destaca l’habilitat o la precisió d’un porter per fer passades i desplaçar la pilota.

Joc de posició. L’estil d’un equip que reparteix els onze jugadors en una zona determinada i que poden abandonar sempre que un company ocupi la seva parcel·la. El joc de posició també és un exercici d’entrenament que pretén millorar la velocitat de la passada i en què els futbolistes ocupen zones semblants a la seva demarcació habitual en els partits.

Joc directe. L’atac que trasllada la pilota a la davantera amb la mínima elaboració de passades possible.

Jugar entre línies. El futbolista que se situa hàbilment en una posició intermèdia, generalment entre la defensa i el centre del camp enemic, per ser lliure i eludir els marcatges.

Laterals llargs/curts. Els laterals llargs són aquells que cobreixen molt terreny perquè defensen i ataquen; un lateral curt és el que es limita a defensar. Ser llarg o curt pot ser una qualitat individual d’un futbolista, però es refereix a una instrucció tàctica de l’entrenador. Els carrilers són els laterals d’una defensa de tres centrals que juguen més avançat respecte a ells amb la missió de defensar i atacar.

Línia de passada. Es veu, tot i que no és física: és l’espai imaginari, lliure d’obstacles, pel qual es podria entregar la pilota al company sense interferències de cap rival.

Pal curt/llarg. Pal de la porteria més pròxim (o més allunyat) respecte del jugador que xuta. Ídem segons la perspectiva del porter.

Perfilar-se. La postura més idònia en cada jugada per veure la pilota i tenir la màxima perspectiva visual del camp per intervenir. Una virtut gairebé imperceptible però molt valuosa.

Passada en profunditat. La diferència amb la passada llarga no rau en la distància, sinó en la direcció: serà en profunditat si és més vertical en direcció a la porteria contrària i, també, si supera la defensa i deixa el davanter sense oposició en carrera cap al porter.

Passadissos interiors. Els imaginaris carrils verticals de porteria a porteria entre les posicions dels jugadors.

Pressió alta/mitjana/baixa. Serà alta si els davanters tiren a sobre dels defenses rivals en el seu propi camp perquè no surtin amb la pilota controlada, mitjana si un equip col·loca els seus davanters en els tres quarts de camp i baixa si espera amb l’equip agrupat en la seva pròpia meitat de camp.

Sortida de tres. Es produeix quan el migcampista recula acostant-se als dos centrals per ajudar a treure la pilota mitjançant passades mentre els laterals s’avancen. La sortida de quatre és la que es fa amb els quatre defenses.

Saltar una línia. No es refereix a les que estan pintades, sinó al fet que un defensa hagi passat la pilota a un davanter: s’ha saltat la línia dels centrecampistes. També ho és si el porter l’hi passa a un centrecampista (perquè haurà obviat la línia defensiva).

Segona jugada. L’acció que s’origina immediatament després d’un rebuig defensiu amb la caiguda de la pilota.

(Jugar a la) segona línia. El mateix que saltar una línia. Si el porter l’hi passa a un davanter s’ha saltat dues línies (defensa i centrecampistes) i té un mèrit extraordinari per la precisió que exigeix.

(Arribada de la) segona línia. Al·ludeix a la rematada en posicions de davanter d’un centrecampista o d’un defensa que ve des d’enrere.

Notícies relacionades

El CSD té via lliure per suspendre Rocha i la seva gestora

Luis Enrique: "Xavi és un entrenador top"

Superioritat numèrica. Espai en què hi ha més jugadors de l’equip propi que del contrari. A partir del dos contra un amb la possessió de pilota per superar el rival i continuar avançant al camp. Existeix també el concepte de la superioritat posicional, menys utilitzat, quan els jugadors propis, per igual o sent menys, estan més ben col·locats respecte a la porteria. I hi ha la superioritat individual, que és el talent més gran d’un futbolista respecte als altres. És a dir: tenir a Messi envoltat de contraris.

Xutar una diagonal. Fer una passada (o un moviment) des de la banda cap a al centre o a la inversa en direcció a la porteria contraria.